Título: Relato inmoral (Obras completas Tomo III)
Año:1927
Autor: Wenceslao Fernández Flórez
Páginas: 141 (9-151/1049 papel biblia)
Editorial; Editorial Aguilar
Edición: Sexta edición 1964. Primera reimpresión 1969
Códificación: Depósito legal M.27078-196
Contenido
Capítulo I: En que no ocurre nada interesante
Capítulo II: Donde Varona comienza a instruirse en nuestras ejemplares costumbres
Capítulo III: Por el que la Humanidad puede enterarse de cómo Varona gastó dos duros y tuvo un sueño
Capítulo IV: De cómo entró y salió una tapada en un hotel de la corte
Capítulo V: En el que se confirman los temores que pudiera abrigar cualquier lector honorable
Capítulo VI: Donde un buen caballero prueba el temple de una virtud
Capítulo VII: En el que un "paco" asoma, dispara y desaparece
Capítulo VIII: Los tres caminos
Capítulo IX: Que aspira a conmover al lector con algunos ejemplos de excelente moral provinciana
Capítulo X: En el que Varona conversa con un espectro edificante
Capítulo XI: En el que se narran sucesos que Varona cree, erróneamente, significativos
Capítulo XII: Que, afortunadamente, pone fin a esta narración abominable
El aroma cervantino impregna todo el Relato inmoral. No solamente el estilo de los títulos de los capítulos; el narrador aparenta relatar las vivencias de un desadaptado a la moral dominante. Al mismo tiempo, las constantes integraciones de sub-episodios hacen pensar en El Quijote.
El lenguaje es muy elaborado, con metáforas continuas, riqueza de vocabulario ( o por lo menos desde nuestro prosaico siglo XXI) y momentos inolvidables como la preocupación sobre el miedo de los muertos la primera noche en el cementerio, el gato que ve parir a la posadera en un estilo muy de los Monty Piton, las cabezas cortadas sobre el plano del agua, etc.
Pese al constante tono humorístico, no se puede olvidar una dura crítica contra la moral española y el machismo de aquellos años.
La edición es de pequeño tamaño, realmente de bolsillo y en papel biblia.
¿Recomendable? Más bien imprescindible.
dimarts, 26 de gener del 2016
dijous, 14 de gener del 2016
La col·laboradora de Empar Moliner
Título: La col·laboradora
Autora: Empar Moliner
Editorial: Columna
Colección: Col·lecció
clàssica nº 923
Primera edición: Febrero
2012
Segunda impresión: Marzo
2012
Páginas: 317
ISBN: 978-84-664-1493-7
DIBA: N Mol
Hi ha alguna cosa de caòtica tant en el temps
com en els personatges. Iniciem com una novel·la amable i poc a poc va esdevenint
,si no més seriosa sí més reflexiva.
Com sempre, el llenguatge és d'alt nivell,
fins i tot alguna vegada una mica massa. No m’acabo de creure fer servir clenxa
per una ratlla de coca… Tot en una mena de Catalunya paral·lela amb personatges
barrejats no identificables però d'estereotips creïbles.
El llibre ho escriu un personatge escriptora
que, sovint, parla amb la lectora –en femení-. La descripció física del
personatge escriptora serveix per la “des-identificació” entre el personatge
escriptora i l’autora real. Més difícil es alienar-se del personatge lector.
No és tant àgil com la Feli, però probablement
és molt més elaborat.
Recomanable evidentment.
dimecres, 6 de gener del 2016
No hi ha terceres persones de Empar Moliner
Título: No hi ha terceres
persones
Autora: Empar Moliner
Editorial: Quaderns Crema
Colección: Biblioteca mínima
nº 181
Año: 2010
Primera edición: Marzo
2010
Segunda reimpresión: Mayo
2010
Páginas: 165
ISBN: 978-84-7727-478-0
DIBA: N Mol
Comentari digne dins:
"Empar Moliner dibuixa espais urbans, actuals,
mediàtics, poblats de psicòlegs, psiquiatres, professors i periodistes que es
relacionen amb paletes, oficinistes i infermeres. Visitant aquest floret de
despulles —deu bones lliçons de misantropia—, queden poques ganes d’eixir de
casa."
Contingut:
La sessió de maquillatge
La pregunta és: ¿per què aquest canvi de
registre?
Quina noia tan animosa
La guia Michelin
La contra
Wilson
Melodie Nakachian
Un mètode per dormir sense plorar
A ella no li agrada que se sàpiga
Una mica de dieta i exercici
La sessió de maquillatge:
L’abismal diferencia entre l’experiència i el
garrulisme. Mons sense cap pont possible. Un Premi Nobel supervivent de l’Holocaust
front a una maquilladora més enllà de la superficialitat.
La pregunta és: ¿per què aquest canvi de
registre?:
Una actriu en línia continua de descens s’accepta
a si mateixa. Amb una banda sonora horrorosa.
Quina noia tan animosa
De com ficar-se de quatre grapes on no volies.
Una noia entra com a cuidadora d’un noi invàlid però qui l’interessa és el pare
del noi.
La guia Michelin
L’angoixa dels que fins fa poc tocaven el cel.
La tensió creixent t’atrapa irremisiblement.
La contra
Un periodista enamorat de si mateix actua en
conseqüència.
Wilson
Psiquiatre ell, psicòloga ella amb nen peruà
adoptat. Pensaments políticament incorrectes però profundament humans.
Melodie Nakachian
Una mediàtica (?) ha d’avortar. “El teu límit
són quinze polvos” (pàg. 115)
Un mètode per dormir sense plorar
Dormir és una necessitat, fins i tot un plaer.
I, si en la mesura del possible es pot tornar al úter, encara millor.
A ella no li agrada que se sàpiga
De com els pixapins poden destrossar el teu
espai privat.
Una mica de dieta i exercici
Solitud en parella.
He llegit aquest recull de deu contes tot
seguit a Feli, esthéticienne i sobta les connexions entre aquest llibre del
2010 i aquell del 2000. Les dones de grans pits, la maquilladora del principi,
els homes que no es canvien els calçotets, la diva d’altres temps, els
escriptors mediocres, nens pseudomonstruosos, la cuidadora esclavitzada... A
banda, dins el mateix llibre i ha auto referències com ara el Restaurant Experiència o el Nobel Sigmund Grossman.
Lo pitjor és que, com a màxim, et durarà dues
tardes.
dimarts, 5 de gener del 2016
Feli, esthéticienne de Empar Moliner
Títol: Feli,
esthéticienne
Autora: Empar Moliner
Editorial: Destino
Año: 2000
Primera edición: Marzo
2000
ISBN: 84-233-3202-0
Páginas: 276
DIBA: N MOL
Premi Josep Pla 2000.
Un tip de riure. Una mena
de vodevil sense ser-ho.
A banda, les descripcions
de les situacions tenen un tó quevedesc. Són molt denses tot i la lleugeresa.
Sí, seria com un coctel de Quevedo i Mendoza.
Com a crítica sols el fet de que, no poques vegades, t'hi perds en els diàlegs o les referències i trigues una estona a saber a qui s'està referint.
Molt recomanable.
Un comentari més digne
dins http://lepisma.liblit.com/2006/07/21/empar-moliner-feli-estheticienne/ :
El talento de Empar para el cuento es innegable pero ¿qué tal se defenderá en una novela? Pues estupendamente. La mayor extensión le permite desarrollar una serie de personajes cotidianos pero extravagantes. ¿Se imaginan a un culturista que se convierte al budismo tras encontrar una imagen de Buda en un jamón? ¿A una trabajadora social todavía virgen con más de treinta años obsesionada con los juegos olímpicos de Barcelona 92? ¿Un dramaturgo en ciernes que cada vez que le surge una oportunidad de follar no puede por llevar los calzoncillos sucios? Pues todo eso y mucho más lo encontrarán aquí.
(...)
No crean que es un libro de chistes; los personajes son una delicia, y la autora sabe colocarlos en situaciones muy jugosas. Todos obsesionados con el sexo y con dificultades para conseguir pareja. Pero no se preocupen, el buen corazón de Empar Moliner repartirá felicidad para todos.
Olvídense de la insulsa portada e incluso del título anodino, que esconden un excelente libro. Por desgracia sólo para los lectores catalanes ya que no existe -¿a que esperan?- traducción al castellano. No se lo pierdan.
diumenge, 3 de gener del 2016
Busco senyor per amistat i el que sorgeixi de Empar Moliner
Título:
Busco senyor per amistat i el que sorgeixi
Autora:
Empar Moliner
Editorial:
Quaderns Crema
Colección:
Biblioteca mínima nº 150
Primera
edición: Marzo 2005
Páginas:
171
ISBN:
84-7727-428-2
DIBA:
N 833 MOL
¿De quin país la
vol?
Cuina mediterrània
(per pobres)
Paul Auster vine a
l’Ikea
¿Encara no teniu un
refugi atòmic?
Remei pels cops
El lot, al·lot
Si l’alcalde ho
diu, jo ho faig
Josep Piqué i els
desaprensius
Els mugrons de la
Kournikova i els meus
Perseguint en Quim Monzó
Fregant terres em
guanyo el cel
La “LOCE” vista des
d’una paperera
El pes d’una grassa
a la lluna
La millor de les
casseroles possibles
Camí a la perdició
Com em vaig fer
apòstata
Elogi del lector
(de gorra)
Ell mai no ho faria
(el test)
El teorema de
Village People
El taxista
metafòric
Els butaners del
futur
El condó passa
Óssos per les
desgràcies
Bones notícies pel
català
El vol de la
gallina
El que li falta al
tramvia
Embustiador, coneixeràs
el dolor
Cor desbocat
Espanya i olé
Paraulotes
Polonesos
Oberbooking
Melòmans del full
musical
El meu marit era un
heretge
Tots putots
Els alemanys
cogombres polonesos
Ves per on!
Gossos catalans
Hadisha a l’època
del xat
Busco senyor per
amistat i el que sorgeixi
Fa poc vaig
escoltar per la ràdio una entrevista a una senyora que havia fet la marató de
New York i estava totalment exultant. Era l’Empar Moliner. De seguit vaig
recordar el molt que vaig gaudir amb “T’estimo si he begut) i finalment he
llegit el “Busco senyor...”
El posaria bastant
per sota del “T’estimo” però no deixar de ser una lectura molt agradable.
A destacar:
“Tots
putots”–diguem-ne- dedicat al Institut Català de la Dona talment com “El vol de
la gallina” amb un final destacable
En plan denuncia
ben narrada el de “Hadisha”, una noia musulmana o el de "Remei pels cops" sobre
la violència de gènere.
El “Busco senyor”,
molt semblant al “Com em vaig fer apòstata”.
“Paul Auster, vine
al Ikea” és una mena d’homenatge a Sherlock Holmes
“Fregant terres”
seria un dels més literaris juntament a la descripció del bar de Sancho de Àvila en “Camí a la perdició”
“El condó passa” es
remarcable i es queda “clavat” en la memòria.
Es inevitable no
recordar a Monzó, en el dels mugrons de la Kournikova o el de la casserolada o el "Elogi del lector de gorra" (de fet penso que Monzó ha tocat també aquest tema).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)