Connectar cinta HRM a Garmin Fènix 2

Doncs no sols vaig acabar bastant malament la Batega al Bac de 26 Km. La guinda fou quan em vaig adonar que havia perdut la cinta HRM del Garmin Fenix 2.

Desprès d'una estona de depressió -amenitzada amb alguna ingestió alcohòlica- vaig fer el que havia de fer... comprar-me una altra.

Faig servir la HRM vermella que, tot i que està feta pel Fènix 3, m'ha anat perfecta amb el Fènix 2.

El PVP es de 99 €. Superat aquest problema tècnic toca sincronitzar-la.



Es bastant fàcil:

Menu
Config
Sensores
Fre.Card
Estado (Buscando)
Buscar nue

I ja està.

Si tens algun dubte, sempre pots consultar els excelents videos de ser13gio:

1 - Garmin Fénix 2 - Presentación
2 - Garmin Fénix 2 - Primeros pasos
3 - Garmin Fénix 2 - Configuraciones básicas
4 - Garmin Fénix 2 - Cinta HRM-Run
5 - Garmin Fénix 2 - Configuración de campos

https://www.youtube.com/watch?v=qZWfjMFFPyg
https://www.youtube.com/watch?v=in2CO-c2jho
https://www.youtube.com/watch?v=tYaGXJ7bwqE
https://www.youtube.com/watch?v=4qE9eDAdgp4
https://www.youtube.com/watch?v=WopmTVeqjkc

Batega al bac 2016

25,9 Km .... A veure com acabo...

00,00 - 05,25 (5,25 km) Avituallament 1300-1700 m (500 m. pujada)
05,25 - 06,25 (1,00 km) Cim La Covill 1700-2000 m (300 m. pujada)
06,25 - 07,50 (1,25 km) Avituallament 1875 m (150 m. baixada)
07,50 - 12,50 (5,00 km) Avituallament El Baell 1260 m 730 m. baixada)
12,50 - 17,50 (5,00 km) Penúltima pujada (450 m. pujada)
17,50 - 19,50 (2,00 km) Avituallament 1320 (280 m. baixada)
19,50 - 21,00 (1,50 km) Darrera pujada (265 m. pujada)
21,00 - 25,90 (4,90 km) Final (350 m. baixada)

Zones de freqüència cardíaca

Segons Garmin, la distribució seria aquesta:

Font:
http://www8.garmin.com/manuals/webhelp/vivosmart/ES-XM/GUID-A8716C0B-B267-4C42-B45F-B9C7928BCA19.html

La hija de Homero de Robert Graves

Título: La hija de Homero

Título original: Homer's Daughter

Autor: Robert Graves

Año: 1955

Traducción: Floreal Mazía

Editorial: RBA Narrativas

Páginas: 267

ISBN: 978-84-9867-979-3

Recomanable? No.

El vaig començar seduït per la idea de que Graves havia considerat una hipòtesi de que una dona fou l’autora de l’Odissea.  El més interessant hagués estat un assaig sobre el tema amb l’estil del Graves que em va meravellar amb Jo Claudi. O potser, una novel·la sobre els temps d’Homer. Però no. Es tracta d’una alternativa d’alguns episodis de la Odissea que serveix com excusa –en les darreres tres pàgines- perquè la protagonista refongui les seves peripècies i es digui autora de la segona obra d’Homer.

La part positiva seria la immersió –bastant aconseguida- en el món clàssic quotidià. Però les alternatives al discurs clàssic provoquen un cert disgust i fins i tot queda un sabor d’impostura quan el protagonista masculí ocupa el lloc d’Ulisses.

Com a curiositat, l’argumentació de la forma de fer servir l’arc des de la interiorització més enllà de l’habilitat conscient que fa recordar a Luke Skywalker fent servir la força.