Lo que esconde tu nombre de Clara Sánchez

Va rebre el premi Nadal 2010.

Casualment el vaig llegir just desprès de 1Q84 d'en Murakami i casualment presenten exactament la mateixa estructura: els capítols presenten el punt de vista dels dos personatges de forma alternant-se.

En aquest cas Sandra -una jove embarassada- i Julian -un octogenari republicà que va viure l'horror de Mauthausen-.
Pel mig un matrimoni norueg també octogenari i personatges força curiosos.

1Q84 de Haruki Murakami

Com sempre, una escriptura "neta". Dos personatges que viuen en capítols diferents pero que han de coincidir en la tercera part.
Antisocials, amorals i molt més

Riña de gatos de Eduardo Mendoza

Un passeig pel Madrid de preguerra amb Velázquez, Jose Antonio i un peculiar expert en art anglès.

Fascinant quan, perquè no li robin, li deixa la cartera i totes les seves pertinences a un desconegut.

El ángel perdido de Javier Sierra

Es com Dan Brown però ambientat a Galicia. Amb totes les virtuts i els defectes dels best sellers.
En aquest cas, apareix la NSA sense que els d'Empuris la fiquin en el seu trist estil.

Per passar un cap de setmana.

El millor dels mons de Quim Monzó

Com es habitual, el pitjor del llibre es el ràpit que s'acava...
El títol probablement fa referència al conte del pare de familia que es lia amb les floristes tot i que la portada es relaciona amb el conte del poeta i els senyors baixets.
Memorable com consegueix fer perdre l'angústia en el conte del visitant.
El nen que era fill de puta presenta un veritable viatge a la lògica infantil.
El germà mort evoca a Pere Calders i l'accident fa pensar en Kafka.

Sense desperdici.

España sin rey de Pérez Galdós

Era una asignatura pendent. Totes les alabances són ben emprades.
El domini del castellà es abrumador i els punts d'humor són fantàstics.
La descripció dels ministres caminant com a crancs no es pot pasar per alt.

Electra de Benito Pérez Galdós

Res a veure amb el clàssic grec va causar commoció en la seva estrena. (30 de gener de 1901)

Un moment memorable
Acte I Escena IV

"CUESTA.- Pues... (revolviendo el azucarillo.) Verás...
PATROS.-¿No pone coñac? Si viene sofocado, el agua sola puede hacerle daño.
CUESTA.- Sí; pon un poquito..."