Las nubes
Títol original: Νεφέλαι
Cátedra. Letras universales 224
Edición de Francisco Rodríguez Adrados y Juan Rodríguez Somolinos
Traducció de Juan Rodríguez Somolinos
5ª edició 2006
Amb aquesta obra Aristòfanes es el tercer escriptor contemporani a Sòcrates pel que tenim una semblança del filòsof atenenc. Els altres dos, Plató i Xenofont, ho deixen bastant millor...
ESTREPSÍADES esta a punt de perdre-ho tot per les continues despeses que el seu fill FIDÍPIDES contreu per la seva afició al mon de les curses de cavalls. ESTREPSÍADES evoca la seva època feliç abans de casar-se amb una dona d'un nivell social superior. La única alternativa que troba per evitar la bancarrota és aprendre dels sofistes que són capaços de confondre a qualsevol. Al cantó de casa seva hi ha una escola regentada per SÒCRATES.
Ell es massa gran per aprendre aquests refinats procediments intel·lectuals i demana al seu fill FIDIPIDES que vagi a aprendre com enredar els deutors. El seu fill no ho accepta i no té més remei que anar ell. Tot decidit s'en va cap a l'escola i al picar a la porta fa emprenyar a un deixeble de Sòcrates:
DISCÍPULO: Vete a los cuervos. ¿Quien llama a la puerta?
ESTREPSÍADES. Estrepsíades, hijo de Fidón, del demo de Cicina.
DISCÍPULO: Pues, por Zeus, eres un bruto y un maleducado. Por haber aporreado así de fuerte e irreflexivamente la puerta has conseguido abortar un pensamiento que había ideado.
Desprès de maravellar-se de tot el que es pot arribar a aprendre conneix a Sòcrates (222):
ΣΤΡΕΨΙΑΔΗΣ: Ὦ Σώκρατες, ὦ Σωκρατίδιον.
ΣΩΚΡΑΤΗΣ: Τί με καλεῖς, ὦφήμερε ;
Les explicacions metafòriques de SÓCRATES són interpretades literalment per ESTREPSÍADES amb la consegüent desesperació de SÓCRATES. Al final arriben a la conclusió que la única solució es aconseguir que sigui FIDÍPIDES el que prengui lliçons.
El DISCURS JUST i el DISCURS INJUST discuteixen entre ells per saber qui ha de ser el més profitós per FIDIPIDES amb el triomf del DISCURS INJUST. Amb aquests coneixements FIDIPIDES evita els pagaments als deutors però acaba volent pegar al seu pare -tot justificant-lo- .
Al final, ESTREPSÍADES crema l'escola de SOCRATES fent fugir a tots els sofistes.
diumenge, 31 de març del 2013
Lisístrata de Aristòfanes
Lisístrata
Títol original: Λυσιστράτης
Cátedra. Letras universales 74
Edición de Francisco Rodríguez Adrados
7ª edició 2006
411 abans de Crist. Atenes està perdent la guerra del Peloponès. Qualsevol pau -ni que sols sigui fingida en el teatre- és benvinguda.
LISÍSTRATA (la que dissol els exèrcits) convoca a totes les dones gregues per un tema urgent:
CLEÓNICA: ¿Y qué es, querida Lisístrata, para lo que nos convocas a las mujeres? ¿Qué cosa? ¿De qué tamaño?
LISÍSTRATA: Grande
CLEÓNICA: ¿Y gorda también?
LISÍSTRATA: Muy gorda, por Zeus.
Un cop aclarit el malentès, amb l'ajut de l'espartana LAMPITÓ convenç a la resta de dones de negar-se a mantenir relacions sexuals amb els seus marits fins que es signi la pau. Les dones accepten jurant davant una copa de vi.
Desprès de lluites-discussions amb vells i magistrats de la ciutat sense que els homes aconsegueixin fer canviar d'opinió a les dones, CINÈSIES, marit d'un de les dones accepta les condicions i creu que la seva dona accedirà a acostar-se amb ell. La dona el va ensarronant amb continus aplaçaments fins que l'abandona i es consolat pels altres homes.
Tot seguit apareix un espartà amb una gran erecció demanant la pau. Els atenencs comprenent que les dones tenen raó. LISÍSTRATA els presenta una noia preciosa que es diu RECONCILIACIÓ.
Títol original: Λυσιστράτης
Cátedra. Letras universales 74
Edición de Francisco Rodríguez Adrados
7ª edició 2006
411 abans de Crist. Atenes està perdent la guerra del Peloponès. Qualsevol pau -ni que sols sigui fingida en el teatre- és benvinguda.
LISÍSTRATA (la que dissol els exèrcits) convoca a totes les dones gregues per un tema urgent:
CLEÓNICA: ¿Y qué es, querida Lisístrata, para lo que nos convocas a las mujeres? ¿Qué cosa? ¿De qué tamaño?
LISÍSTRATA: Grande
CLEÓNICA: ¿Y gorda también?
LISÍSTRATA: Muy gorda, por Zeus.
Un cop aclarit el malentès, amb l'ajut de l'espartana LAMPITÓ convenç a la resta de dones de negar-se a mantenir relacions sexuals amb els seus marits fins que es signi la pau. Les dones accepten jurant davant una copa de vi.
Desprès de lluites-discussions amb vells i magistrats de la ciutat sense que els homes aconsegueixin fer canviar d'opinió a les dones, CINÈSIES, marit d'un de les dones accepta les condicions i creu que la seva dona accedirà a acostar-se amb ell. La dona el va ensarronant amb continus aplaçaments fins que l'abandona i es consolat pels altres homes.
Tot seguit apareix un espartà amb una gran erecció demanant la pau. Els atenencs comprenent que les dones tenen raó. LISÍSTRATA els presenta una noia preciosa que es diu RECONCILIACIÓ.
Las avispas de Aristòfanes
Las avispas
Títol original: Σφήκες
Cátedra. Letras universales 74
Edición de Francisco Rodríguez Adrados
7ª edició 2006
422 abans de Crist
Com Els cavallers (del 424) és un nou atac a Cleó.
FILOCLEÓ, amic de Cleó, és un addicte al sistema assambleari -i al cobrament per assistir-hi. El seu fill BDELICLEÓ -el que odia a Cleó- és molt més sensat. BDELICLEÓ impedeix de sortir al seu pare per anar a l'assambles però el cor de vespes vindrà a buscar-lo. En una lluita, ajudat pels seus servents, BDELICLEÓ venç el cor de vespes i aconsegueix que FILOCLEÓ es quedi a casa.
Per que superi el mono, BDELICLEÓ li prepara al seu pare un judici al gos aconseguint que no el condemni com era l'intenció de FILOCLEÓ.
Desprès del judici BDELICLEÓ ensenya al seu pare modals pel banquet amb poc èxit. Fins i tot rapta a la flautista. Al final es produeix la conversió de FILOCLEÓ en un personate millor i tot hom queda feliç.
La asamblea de las mujeres de Aristòfanes
La asamblea de las mujeres
Títol original: Ἐκκλησιάζουσαι
Cátedra. Letras universales 162
Edición de Francisco Rodríguez Adrados
4ª edició 2005
391 abans de Crist
El 404 Atenes ha perdut la guerra del Peloponès. Estem en plena decadència econòmica d'Atenes i qualsevol solució es considerada. En l'Assamblea de les dones es planteja una comunitat de bens -en aquest cas dones i nens- que també apareix en La República de Plató.
Les dones, dirigides per PRAXÀGORA assagen el que diran davant l'assamblea. Els seus marits es desperten i al no trobar els seus vestits han d'agafar els de les seves dones. Quan es troben, PRAXÂGORA explica als homes el seu programa. La part productiva recaurà en els esclaus. Les dones s'en van a prepara el festí on tothom està convidat un cop hagin donat els seus bens a la comunitat. Mentrestant, veiem el cas d'un jove que ha de respectar la nova llei: haurà d'anar-se al llit abans amb una dona més gran que una més jove. El problema es que sempre hi ha una dona més gran a la que satisfer...
Las Tesmoforias de Aristòfanes
Las tesmoforias
Títol original: Θεσμοφοριάζουσαι
Cátedra. Letras universales 162
Edición de Francisco Rodríguez Adrados
4ª edició 2005
411 abans de Crist.
Fou representada poc desprès de Lisístrata en un any on hi hagué un cop d'estat. Probablement això determinà que fos una obra literària i no política.
Eurípides era -segons la tradició- el més antifeminista dels poetes. Probablement l'acusació era falsa pel que fa a la seva persona tot i que era el que es reflectia en els seus personatges. Es la premisa sobre la que es basa l'obra.
Les dones, reunides en la festa de les Tesmofòries on no poden entrar els homes, debaten com castigar a EURÍPIDES.
El mateix EURÍPIDES 'asabenta i intenta convencer a AGATON, un poeta efeminat, perquè el defensi.
AGATON s'hi oposa i el PARENT d'EURÍPIDES s'ofereix a substitur-lo. AGATON li presta els seus vestit per disfresar-se.
Les dones el descobreixen i EURÍPIDES amb els trucs de les seves tragèdies- intenta rescatar-lo però no ho aconsegueix. El parent, en cada moment, adopta el paper d'una tragèdia, fa d'Helena, d'Andròmeda,..Al final EURÍPIDES ofereix la pau a les dones que ho accepten.
L'escena on es descobreix l'engany:
MUJER 1. Dices bobadas. Ven, Clístenes, ven, este es el hombre de que hablas.
CLÍSTENES: ¿Qué debo hacer?
MUJER 1: Desnúdale: dice locuras
PARIENTE: ¿Y váis a desnudar a una madre de nueve hijos?
CLÍSTENES: Quítate inmediatamente el sujetador, desvergonzada.
MUJER 1: Qué robusta y fuerte está. Y, por Zeus, no tiene tetas, como nosotras.
PARIENTE: Es que soy esteril y no he tenido ningún embarazo.
MUJER 1: Ahora sales con eso. ¡Y antes eras madre de nueve hijos!
CLÍSTENES: Ponte de pie. ¿Cómo es que empujas la polla para abajo?
MUJER 1: (Se ponde detrás del pariente) Ya ha pasado a este otro lado, tiene muy buen color. ¡Canalla!
CLÍSTENES: (Pasa detrás). ¿Dónde está?
MUJER 1: De nuevo se ha ido delante.
CLÍSTENES: (Pasa delante) Pues aquí al menos no está.
MUJER 1: Es que de nuevo ha corrido aquí.
CLÍSTENES: Tienes un Istmo, tío: hacia arriba y hacia abajo arrastras la polla más veces que los corintios.
MUJER 1: ¡Canalla! Por esto nos injuriaba defendiendo a Eurípides.
Títol original: Θεσμοφοριάζουσαι
Cátedra. Letras universales 162
Edición de Francisco Rodríguez Adrados
4ª edició 2005
411 abans de Crist.
Fou representada poc desprès de Lisístrata en un any on hi hagué un cop d'estat. Probablement això determinà que fos una obra literària i no política.
Eurípides era -segons la tradició- el més antifeminista dels poetes. Probablement l'acusació era falsa pel que fa a la seva persona tot i que era el que es reflectia en els seus personatges. Es la premisa sobre la que es basa l'obra.
Les dones, reunides en la festa de les Tesmofòries on no poden entrar els homes, debaten com castigar a EURÍPIDES.
El mateix EURÍPIDES 'asabenta i intenta convencer a AGATON, un poeta efeminat, perquè el defensi.
AGATON s'hi oposa i el PARENT d'EURÍPIDES s'ofereix a substitur-lo. AGATON li presta els seus vestit per disfresar-se.
Les dones el descobreixen i EURÍPIDES amb els trucs de les seves tragèdies- intenta rescatar-lo però no ho aconsegueix. El parent, en cada moment, adopta el paper d'una tragèdia, fa d'Helena, d'Andròmeda,..Al final EURÍPIDES ofereix la pau a les dones que ho accepten.
L'escena on es descobreix l'engany:
MUJER 1. Dices bobadas. Ven, Clístenes, ven, este es el hombre de que hablas.
CLÍSTENES: ¿Qué debo hacer?
MUJER 1: Desnúdale: dice locuras
PARIENTE: ¿Y váis a desnudar a una madre de nueve hijos?
CLÍSTENES: Quítate inmediatamente el sujetador, desvergonzada.
MUJER 1: Qué robusta y fuerte está. Y, por Zeus, no tiene tetas, como nosotras.
PARIENTE: Es que soy esteril y no he tenido ningún embarazo.
MUJER 1: Ahora sales con eso. ¡Y antes eras madre de nueve hijos!
CLÍSTENES: Ponte de pie. ¿Cómo es que empujas la polla para abajo?
MUJER 1: (Se ponde detrás del pariente) Ya ha pasado a este otro lado, tiene muy buen color. ¡Canalla!
CLÍSTENES: (Pasa detrás). ¿Dónde está?
MUJER 1: De nuevo se ha ido delante.
CLÍSTENES: (Pasa delante) Pues aquí al menos no está.
MUJER 1: Es que de nuevo ha corrido aquí.
CLÍSTENES: Tienes un Istmo, tío: hacia arriba y hacia abajo arrastras la polla más veces que los corintios.
MUJER 1: ¡Canalla! Por esto nos injuriaba defendiendo a Eurípides.
Los caballeros de Aristòfanes
Los caballeros
Títol original: Ἱππεῖς
Cátedra. Letras universales 162
Edición de Francisco Rodríguez Adrados
4ª edició 2005
424 abans de Crist.
"Una muy dulce luz del día
habrá para los ciudadanos
y para nuestros visitantes
si perece Cleón."
Títol original: Ἱππεῖς
Cátedra. Letras universales 162
Edición de Francisco Rodríguez Adrados
4ª edició 2005
424 abans de Crist.
Es un atac -més- contra Cleó, tot i que sols és anomenant pel seu nom en el vers 976: (Ho tenim, en l'edició de Càtedra, en la pàgina 131):
"Una muy dulce luz del día
habrá para los ciudadanos
y para nuestros visitantes
si perece Cleón."
Cleó, el mateix 424, havia vençut als lacedemonis (es a dir, els espartans o laconis). Els generals atenencs Nícies i Demòstenes havien guanyat la ciutat espartana de Pilos. Els espartans intentaren bloquejar-los amb una guarnició en un altra illa, Esfacteria, però els atenencs aconseguiren superar el bloqueig. Pel que fos, ,Nícies i Demòstenes no s'atreviren a desembarcar en Esfactèria.
Cleó els criticà durament davant l'Asambles i acceptà substituir a Nícies Desembarcà en Esfactèria i es portà cap a Atenes 120 espartans que van acabar engarjolats i amb bastant mal aspecte.
Amb aquesta victòria Cleó va obtenir el dret a viure al Pritaneu i seure a primera fila al teatre. Des d'aquell moment s'oposà sempre a qualsevol pau amb Esparta. Fins la seva mort no es va poder plantejar la pau amb Esparta que s'aconseguí amb la Pau de Nicies el 421.
Aristòfanes odia a Cleó tant per la seva oposició a la pau -de la qual Aristòfanes és un gran defensor- com pel fet de que Cleó no era un aristòcrata. Cleó era un ric curtidor i un demàgog
En l'obra, CLEÓ és representat per PAFLAGONI. Els seus servidors són Demòstenes (SERVIDOR 1) i Nícies (SERVIDOR 2) que ja estan molt farts d'ell. Busquen un substitut per servir al DEMOS (el poble) i el troben en el BOTIFARRER. Comença una lluita dialèctica entre PAFLAGONI i BOTIFARRER per veure qui ensarrona més al DEMOS. Al final el BOTIFARRER aconsegueix el favor del DEMOS i, amb millors intencions que PAFLAGONI porta la pau al poble.
divendres, 22 de març del 2013
XXXV Cursa El Corte Inglés 2013
He creat el kmz de la cursa i l'he compartit. De moment no tinc ni idea de si es pot integrar en aquest blog. Per tant, si algú està interessat en obtenir-ho que deixi un comentari. De moment, una bonica captura del perfil d'elevació amb cota màxima tocant l'Estadi:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)