Amb 43 anys, al 1960, va ser escollit president d’Estats Units, front a Nixon (el del Watergate) succeint a Eisenhower. La situació s’assemblava perillosament a la de la crisi del 29 i Kennedy, amb la seva joventut, era un símbol de renovació. La seva gran proposta fou la “Nova frontera”, demanant als americans que sempre anessin més enllà com ho varen fer durant la conquesta de l’Oest; després del mar queda anar cap els estels, cap el coneixement, cap a la pau...
Eisenhower fou el general que dirigí el desembarcament de Normandia que va significar la derrota d’Alemanya en la II Guerra Mundial. Aquest president fou l’impulsor de la dissuasió nuclear, es a dir, amenaçar a altres països amb bombes atòmiques.
Als dos mesos i mig de començar a ser president, Kennedy es informat per la CIA que es pot envair Cuba sense cap risc. Cuba es un país comunista que fa frontera marítima amb Estats Units. Total, que Kennedy accepta la invasió però Fidel Castro, president de Cuba, derrota als invasors i els agafa presoners. Fou el desembarcament en Bahia Cochinos. Kennedy aprèn la lliçó i deixa de confiar en els senyors que treballaven per Eisenhower. Es fa el seu propi equip, dins del qual destaca el seu germà Robert.
Ben aviat comença a canviar la seva política envers Sud Amèrica, ajudant a les democràcies i oposant-s’hi a les dictadures, tot i que alguns rics i poderosos nord-americans van aconseguir que aquesta política no tingués gaire èxit.
Kennedy considera que Estats Units és el guardià de la democràcia i impulsa projectes militars com el fet d’anar a la Lluna, amb intenció de desenvolupar els projectils de llarg abast. Al mateix temps creu que s’ha d’arribar a un enteniment amb la Unió Soviètica però es el moment, a l’estiu de1961, en que els soviètics comencen a construir el mur de Berlín. Kennedy envia 250.000 soldats a Berlín i fins i tot va anar ell mateix fent el famós discurs “ich bin ein Berliner” [jo també soc berlinés] (frase basada en l’orgull romà de civis romanus sum i que va pronunciar sense tenir ni idea d’alemany)
Sense fer gaire cas de les paraules del general Mac Arthur (el que va aconseguir la rendició del Japó) que va dir que qui enviés tropes de terra a Àsia havia de fer-se mirar el cap per un psiquiatra, va enviar assessors militars a Vietnam.
Per complicar una mica més les coses, esclata la crisi de Cuba que quasi bé significa el començament de la III Guerra Mundial. Durant l’estiu de 1962, la Unió Soviètica envia a Cuba míssils que poden arribar, sense cap problema, a ciutats d’Estats Units. Els avions espia detecten rampes de llançament. Uns recomanen el bombardeig des de Guantanamo, altres –sobre tot Robert Kennedy- el bloqueig. Guanya l’opció del bloqueig. El dilluns 22 d’octubre, Kennedy informa al país que s’abordarà i inspeccionarà qualsevol vaixell que s’apropi a Cuba. Si Cuba llença un míssil, Estats Units atacarà a la Unió Soviètica. Kennedy demana a Kruschev, el president de la Unió Soviètica, que s’ho replantegi i encetin junts un camí de pau.
Kruschev envia una carta d’amistat el divendres i una carta amenaçadora el dissabte. Robert aconsegueix que es contesti a la primera i no es parli de la segona, com si no l’haguessin rebut. Diumenge Kruschev informa que els vaixells donen la volta tot i que no portaven armament per atacar als Estats Units. Kennedy demana que ningú ho celebri. En un discurs per la tele, diu que Kruschev ha estat un gran president que ha col•laborat per evitar la bogeria d’una nova guerra. Aquesta línia queda aturada pel assassinat de Kennedy al 1963, pot ser provocat per alguns que tenien interès en que continués la guerra freda ja que guanyaven molts diners fent armes...
En l’aspecte personal cal destacar que fou molt lluitador –tenia un desviament de columna i la malaltia d’Adison que li feien patir molt-, I un gran lector –diuen que quan era estudiant podia llegir un llibre de 200 pàgines en 10 minuts-. Cal destacar també que el seu origen era irlandès i que fou l’únic president catòlic d’Estats Units.
Durant la segona guerra mundial, era comandant d’una llanxa torpedera. Els japonesos la van esfondrar però van poder arribar a una illa i sobreviure fins que els van rescatar.
En temes polítics va donar suport als interessos de la gent per sobre del de les grans empreses, Així, quan els molt poderosos productors d’acer van pujar els preus, els hi va retirar totes les comandes i els va fer rectificar, guanyant-se uns quants enemics. En un discurs va dir: “la riqueza es el medio y el pueblo es la finalidad”.
Va donar suport a les minories, sobre tot als negres (i es va guanyar més enemics entre els racistes) . Va aconseguir que Martin Luther King sortís de la presó. Al 1962, un estudiant negre anomenat James Meredith es va voler matricular a la Universitat d Misisipi. Els blancs li ho varen impedir amb el suport del governador. Kennedy va enviar 400 agents federals i 3.000 soldats per aconseguir que Meredith es matriculés.
Tot i que al principi els objectius eren militars, cada vegada estava més convençut de la necessitat d’enviar un home a la lluna abans que s’acabés la dècada dels 60. Això era una conseqüència d’aquella idea de les noves fronteres. Fins i tot va aconseguir que la Unió Soviètica considerés treballar conjuntament en el projecte Apolo, però el seu assassinat ho va impedir.
Respecte a la seva vida privada cal fer esment de la seva dona Jackie (que desprès es va casar amb un senyor molt i molt ric anomenat Onassis). Sembla bastant segur que va ser amant de Marilyn Monroe i de bastants becàries (cosa bastant popular entre presidents demòcrates, com ara en Bill Clinton)
En general va aconseguir poques coses perquè tenia davant grups molt poderosos que no li van deixar tirar endavant les seves propostes.
La seva mort: Fou assassinat a Dallas el 22 de novembre de 1963 a quarts d’una del migdia, segons diuen, per Lee Harvey Oswald. Lee es va declarar innocent, però dos dies després fou assassinat per Jack Ruby.
A banda de la famosa frase de que "els americans no s’han de preguntar que pot fer Estats Units per ells, sinó que poden fer ells per Estats Units", una de les frases més impressionants fou:
“Todo esto no quedará terminado en los 100 días venideros. Tampoco quedará terminado en los primeros 1000 días ni durante la vida de esta Administración, ni aún quizá mientras dure nuestra vida en este planeta. Pero comencemos”.
Eisenhower fou el general que dirigí el desembarcament de Normandia que va significar la derrota d’Alemanya en la II Guerra Mundial. Aquest president fou l’impulsor de la dissuasió nuclear, es a dir, amenaçar a altres països amb bombes atòmiques.
Als dos mesos i mig de començar a ser president, Kennedy es informat per la CIA que es pot envair Cuba sense cap risc. Cuba es un país comunista que fa frontera marítima amb Estats Units. Total, que Kennedy accepta la invasió però Fidel Castro, president de Cuba, derrota als invasors i els agafa presoners. Fou el desembarcament en Bahia Cochinos. Kennedy aprèn la lliçó i deixa de confiar en els senyors que treballaven per Eisenhower. Es fa el seu propi equip, dins del qual destaca el seu germà Robert.
Ben aviat comença a canviar la seva política envers Sud Amèrica, ajudant a les democràcies i oposant-s’hi a les dictadures, tot i que alguns rics i poderosos nord-americans van aconseguir que aquesta política no tingués gaire èxit.
Kennedy considera que Estats Units és el guardià de la democràcia i impulsa projectes militars com el fet d’anar a la Lluna, amb intenció de desenvolupar els projectils de llarg abast. Al mateix temps creu que s’ha d’arribar a un enteniment amb la Unió Soviètica però es el moment, a l’estiu de1961, en que els soviètics comencen a construir el mur de Berlín. Kennedy envia 250.000 soldats a Berlín i fins i tot va anar ell mateix fent el famós discurs “ich bin ein Berliner” [jo també soc berlinés] (frase basada en l’orgull romà de civis romanus sum i que va pronunciar sense tenir ni idea d’alemany)
Sense fer gaire cas de les paraules del general Mac Arthur (el que va aconseguir la rendició del Japó) que va dir que qui enviés tropes de terra a Àsia havia de fer-se mirar el cap per un psiquiatra, va enviar assessors militars a Vietnam.
Per complicar una mica més les coses, esclata la crisi de Cuba que quasi bé significa el començament de la III Guerra Mundial. Durant l’estiu de 1962, la Unió Soviètica envia a Cuba míssils que poden arribar, sense cap problema, a ciutats d’Estats Units. Els avions espia detecten rampes de llançament. Uns recomanen el bombardeig des de Guantanamo, altres –sobre tot Robert Kennedy- el bloqueig. Guanya l’opció del bloqueig. El dilluns 22 d’octubre, Kennedy informa al país que s’abordarà i inspeccionarà qualsevol vaixell que s’apropi a Cuba. Si Cuba llença un míssil, Estats Units atacarà a la Unió Soviètica. Kennedy demana a Kruschev, el president de la Unió Soviètica, que s’ho replantegi i encetin junts un camí de pau.
Kruschev envia una carta d’amistat el divendres i una carta amenaçadora el dissabte. Robert aconsegueix que es contesti a la primera i no es parli de la segona, com si no l’haguessin rebut. Diumenge Kruschev informa que els vaixells donen la volta tot i que no portaven armament per atacar als Estats Units. Kennedy demana que ningú ho celebri. En un discurs per la tele, diu que Kruschev ha estat un gran president que ha col•laborat per evitar la bogeria d’una nova guerra. Aquesta línia queda aturada pel assassinat de Kennedy al 1963, pot ser provocat per alguns que tenien interès en que continués la guerra freda ja que guanyaven molts diners fent armes...
En l’aspecte personal cal destacar que fou molt lluitador –tenia un desviament de columna i la malaltia d’Adison que li feien patir molt-, I un gran lector –diuen que quan era estudiant podia llegir un llibre de 200 pàgines en 10 minuts-. Cal destacar també que el seu origen era irlandès i que fou l’únic president catòlic d’Estats Units.
Durant la segona guerra mundial, era comandant d’una llanxa torpedera. Els japonesos la van esfondrar però van poder arribar a una illa i sobreviure fins que els van rescatar.
En temes polítics va donar suport als interessos de la gent per sobre del de les grans empreses, Així, quan els molt poderosos productors d’acer van pujar els preus, els hi va retirar totes les comandes i els va fer rectificar, guanyant-se uns quants enemics. En un discurs va dir: “la riqueza es el medio y el pueblo es la finalidad”.
Va donar suport a les minories, sobre tot als negres (i es va guanyar més enemics entre els racistes) . Va aconseguir que Martin Luther King sortís de la presó. Al 1962, un estudiant negre anomenat James Meredith es va voler matricular a la Universitat d Misisipi. Els blancs li ho varen impedir amb el suport del governador. Kennedy va enviar 400 agents federals i 3.000 soldats per aconseguir que Meredith es matriculés.
Tot i que al principi els objectius eren militars, cada vegada estava més convençut de la necessitat d’enviar un home a la lluna abans que s’acabés la dècada dels 60. Això era una conseqüència d’aquella idea de les noves fronteres. Fins i tot va aconseguir que la Unió Soviètica considerés treballar conjuntament en el projecte Apolo, però el seu assassinat ho va impedir.
Respecte a la seva vida privada cal fer esment de la seva dona Jackie (que desprès es va casar amb un senyor molt i molt ric anomenat Onassis). Sembla bastant segur que va ser amant de Marilyn Monroe i de bastants becàries (cosa bastant popular entre presidents demòcrates, com ara en Bill Clinton)
En general va aconseguir poques coses perquè tenia davant grups molt poderosos que no li van deixar tirar endavant les seves propostes.
La seva mort: Fou assassinat a Dallas el 22 de novembre de 1963 a quarts d’una del migdia, segons diuen, per Lee Harvey Oswald. Lee es va declarar innocent, però dos dies després fou assassinat per Jack Ruby.
A banda de la famosa frase de que "els americans no s’han de preguntar que pot fer Estats Units per ells, sinó que poden fer ells per Estats Units", una de les frases més impressionants fou:
“Todo esto no quedará terminado en los 100 días venideros. Tampoco quedará terminado en los primeros 1000 días ni durante la vida de esta Administración, ni aún quizá mientras dure nuestra vida en este planeta. Pero comencemos”.
Hola Joan,
ResponEliminaSoc l'Anna, i mirant el blog del teu fill (que per cert es un canya!!!!) he trobat el teu....ja,ja. Com va tot? Un petó de tota la family.