Els agents geològics

Els canvis en el relleu de la terra són molt lents. Per produir-se, els hi cal ENERGIA. Aquesta energia pot ser externa (la del Sol) o interna, (el calor intern de la pròpia Terra)

En general

• els agents geològics interns son constructors de relleu (formen serralades)
• els agents geològics externs son destructors de relleu (erosionen i uniformitzen)

AGENTS GEOLOGICS EXTERNS

Els agents geològics externs son conseqüència de l’acció del Sol. Són

• Aigua
• Vent
• Temperatura i gasos
• Éssers vius

La seva acció –que pot ser combinada o no- provoca un cicle continu de canvis. Les fases d’aquest cicle són:

• Meteorització: trencament o alteració de les roques per acció de la pluja o el vent
• Erosió: els fragments alterats o trencats són transportats per l’aigua o el vent
• Transport: els fragments són transportats a altres llocs
• Sedimentació: els fragments es dipositen

Algunes definicions de Meteorització i Erosió

Patton, Alexander & Kramer:

Meteorización: Desintegración física y descomposición química de una roca en regolito.

Erosión: Desalojamiento o acarreo del material meteorizado mediante el viento, el agua o el hielo

Gran Enciclopèdia Catalana

Meteorització: Alteració i esmicolament de les roques de l'escorça terrestre per l'acció mecànica i química dels agents erosius atmosfèrics, entre els quals cal esmentar l'aigua, el vent i els canvis de temperatura.

També les plantes, en introduir les arrels entre les esquerdes de les roques, col•laboren eficaçment en llur esmicolament.

Erosió: Despreniment i transport dels detrits pels agents en moviment que operen sobre la superfície terrestre.

Wikipèdia:

Weathering is the breaking down of Earth's rocks, soils and minerals through direct contact with the planet's atmosphere. Weathering occurs in situ, or "with no movement", and thus should not be confused with erosion, which involves the movement of rocks and minerals by agents such as water, ice, wind, and gravity.

Erosion is the process of weathering and transport of solids (sediment, soil, rock and other particles) in the natural environment or their source and deposits them elsewhere. It usually occurs due to transport by wind, water, or ice; by down-slope creep of soil and other material under the force of gravity; or by living organisms, such as burrowing animals, in the case of bioerosion.

L’acció geològica de l’aigua:

L’aigua és el més important dels agents geològics externs. Participa en estat líquid, sòlid o gasós en totes les fases de les accions dels agents geològics externs. En els terrenys amb poca o sense protecció vegetal –com ara els llocs que han sofert un incendi- arrastra partícules que aniran als torrents i als rius i col•laboraran en l’acció erosiva.

Els rius presenten tres parts:

• Curs alt
• Curs mitjà
• Curs baix

La vall del riu pot ser en V quan és fluvial o en U quan és d’origen glacial. La part frontal de la glacera, farcida de pedres, és la morena (morrena en castellà).

L’acció geològica del vent:

L’aire pot fer moure les partícules de sòl no fixades al terra. D’aquesta manera possibilita una acció erosiva i al fer perdre sòl afavoreix la reducció de mantell vegetal que a la seva vegada facilita l’acció erosiva.

Com que al vent li costa més aixecar les pedretes més pesades, l’acció erosiva en la part baixa és superior a la de la part alta. Això dona morfologies com ara les de la Ciutat Encantada de Cuenca.

L’acció geològica de la temperatura i els gasos de l’atmòsfera

Temperatures extrems i els canvis sobtats afavoreixen la meteorització i l’erosió per cicles de dilatació i contracció que poden provocar trencament.

L’aigua que es fica entre les escletxes, al congelar-se, augmenta de volum i pot provocar trencament, es a dir meteorització.

L’oxigen oxida els materials de ferro convertint-los en un polsim fàcilment erosionable.

L’acció geològica dels essers vius:

Els líquens (simbiósi d’alga i fong) erosionen la roca al alimentar-se d’algunes partícules. A banda afavoreixen l’arrelament de plantes que amb el creixement de les arrels poden trencar la roca.. Líquens i plantes provoquen meteorització però són agents que eviten l’erosió.

Formigues, cucs, talps, conills foraden el terra i permeten l’entrada d’aigua que provoca l’erosió del terra.

L’home erosiona conreant, fent carreteres, túnels, accions mineres, urbanitzant, etc.

ROQUES SEDIMENTÀRIES

Les partícules que desplacen l’aire o el vent, en algun moment queden dipositades. Amb el pas del temps es poden arribar a convertir en roca. Hi ha tres tipus de roques sedimentàries:

• Per acumulació de sediments: gres (format per sorra com la de la platja) o conglomerats (còdols i material que els cimenta)

• Partícules de roca disoltes per l’aigua: guix i roques calcàries.

• D’origen orgànic: carbó i petroli

ROQUES MAGMÀTIQUES

Es produeix al arrofredar-se i solidificar-se el magma.

• El magma que es queda dins de terra i s’arrofreda lentament fent grans cristalls és el granit. Es molt freqüent en l’escorça continental

• El magma que entra en contacte amb l’aigua forma cristalls petits. Es el basalt que forma bona part de l’escorça oceànica.

• El refredament molt i molt ràpid que no dona temps a deixar anar els gasos dona lloc a una pedra porosa i poc pesada: es la pedra volcànica anomenada tosca

ROQUES METAMÒRFIQUES

Són el resultat de l’aplicació de pressions i altes temperatures provocades pels moviments de la terra sobre roques sedimentàries i magmàtiques.

• L’alteració de les roques calcàries dona marbre. Hi han cristalls perquè algunes parts de la roca original s’han fos i al refredar-se han format cristalls.

• Gneis del granit

• Pissarra del gres

• Argilita de l’argila

En alguns casos estan formades per làmines fàcilment separables. En altres per capes paral•leles.

AGENTS GEOLÒGICS INTERNS

Les forces internes de la terra provoquen moviments de convecció que donen lloc al desplaçament de les plaques.

Hi han zones convergents, divergents i transformadores.

• En les zones de convergència es produeix activitat volcànica, es formen serres i són probables els terrtremols. Es poden produir plegs o, si hi ha trencaments, falles.

• En les zones de divergència es crea escorça. Sota el mar són les dorsals oceàniques. Dins el continent poden provocar valls o –en molts millions d’anys, nous oceans. Són zones d’erupcions volcàniques

• En les zones transformadores, el lliscament entre les plaques provoca terratremols.

Volcans:

Formats per xemeneia, cràter i con volcànic.

Permeten la sortida de material magmàtic de l’interior de l’escorça cap el exterior.

Serralades, plecs i falles.

El xoc entre plaques provoca plegaments que donen llocs a grans serralades. Així, el xoc de la placa índia contra el continent asiàtic provocà l’Himalaia. Per això podem trobar fòssils marins a gran alçada.

Si els materials son tous donen lloc a plegaments. Si són molt durs, es trenquen i provoquen falles.

Terratremols

L’hipocentre és el punt de dins de l’escorça on s’ha produït el terratremol.

L’epicentre es la part de l’exterior de l’escorça més propera al hipocentre i per tant on el terratremol és més fort.

Es mesuren amb dues escales: Richter i Mercalli, però quasi tothom fa servir la de Richter que arriba fins el nivell 9 de destrucció total.