La darrera línia del capítol II es breu:
"Al entrar el tren en la estación de Villalba, ambos viajeros, en dislocantes posturas, roncaban estrepitosamente."
Evidentment que el primer tren de la Península (Barcelona-Mataró) ja rodava el 1848 (concretament fou inaugurat el 28 d'octubre) però no deixa de sobtar referències a viatges en tren en la novel·la del XIX. Aquesta era la xarxa de ferrocarils que els dos personatges carlistes de la novel·la poden gaudir en el sector NW de la península el 1868 (extreta de wikipèdia amb edició del color de les vies).
Referent a l'estació de Villalba, Pérez Galdós fa referència al punt de bifurcació de la línea de Madrid. Actualment es punt de bifurcació entre la línia de Irún i la de Segovia; sembla que en aquell moment ho era entre Irún i Avila.
"Al entrar el tren en la estación de Villalba, ambos viajeros, en dislocantes posturas, roncaban estrepitosamente."
Evidentment que el primer tren de la Península (Barcelona-Mataró) ja rodava el 1848 (concretament fou inaugurat el 28 d'octubre) però no deixa de sobtar referències a viatges en tren en la novel·la del XIX. Aquesta era la xarxa de ferrocarils que els dos personatges carlistes de la novel·la poden gaudir en el sector NW de la península el 1868 (extreta de wikipèdia amb edició del color de les vies).
Referent a l'estació de Villalba, Pérez Galdós fa referència al punt de bifurcació de la línea de Madrid. Actualment es punt de bifurcació entre la línia de Irún i la de Segovia; sembla que en aquell moment ho era entre Irún i Avila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada