En la pàgina de l'Ajuntament de Laguardia http://www.laguardia-alava.com/geo_limites.asp fan referència (poca) a l'escut que hi ha a la casona de Juan de Ortíz de Zárate amb la inscripció "El mundo es ansi":
"Páganos: En la junta administrativa de Páganos destacan la iglesia de la Asunción del s.XVI con portada y retablo renacentista y la casona de Juan de Ortiz de Zárate que ostenta el escudo con la leyenda “El mundo es ansí” que dio titulo a una novela de Baroja."
En canvi, no fan cap referència a la familia de Santiago Ibero que, en els Episodis Nacionals d'en Galdós, viu en aquella ciutat. Un parell d'exemples de "España sin rey"
"Gustaba Fernanda de componerse y acicalarse con toda la elegancia posible, según las modas que a La Guardia llegaban perezosas;..."
"A medida que avanzaba el vagabundo Urríes, espaciando sus miradas en los risueños campos o en la caudalosa corriente del magno río, tristeza y zozobra se metieron a la calladita en su alma; y cuando al caer de la tarde, pasando por Cenicero, vio los montes de La Guardia y Toloño iluminados por el sol poniente con tintas y tornasoles de nácar, don Juan se recogió en sí... Como el sol doraba los montes, la imagen de Fernanda iluminó la mente del caballero, y en ella se reprodujo con singular viveza. La hermosura de la hija de Ibero, su gracia, su continente a la par modesto y noble, imitaban soberanamente la realidad."
Una llàstima no potenciar el propi turisme cultural.
dissabte, 10 de setembre del 2011
dimarts, 30 d’agost del 2011
Sangakoo. Una xarxa sòcial matemàtica
Es pot començar per temes "lleus" com ara les equacions de primer grau:
http://demo.sangakoo.com/spa/tema/ecuaciones-i/nivel/ll:108/cl:37/zl:1
Totalment útil pels estudiants de mates.
http://demo.sangakoo.com/spa/tema/ecuaciones-i/nivel/ll:108/cl:37/zl:1
Totalment útil pels estudiants de mates.
dilluns, 29 d’agost del 2011
Transponer en una única columna
El que volem es passar d'això:
a això:
Es a dir volem obtenir en una columna aquest resultats:
=A2
=B2
=C2
=D2
=E2
=A3
=B3
=C3
=D3
=E3
=A4
=B4
etc, etc.
Si arrastrem des de la primera fòrmula fins la cinquena (es a dir des de =A2 fins =E2) la primera cel·la contindrà =A7 en lloc de l'esperada =A3. Idees del tipus =A(2+1) no funcionen.
No hi ha cap forma (a nivell d'usuari) de fer servir una mena de variable dins la fòrmula de referència.
L'opció TRANSPONER manté la capçalera en la primera columna, però el que volem es tenir-ho en una única columna.
Una possible solució és montar una seqüència d'aquest tipus:
i finalment fer servir la funció INDIRECTO contra el resultat calculat.
La funció INDIRECTO ens donarà com a resultat les dades que hi han en la casilla corresponent. En aquest cas:
=INDIRECTO(D11) farà que obtinguem el que hagi en A2 i així consecutivament.
divendres, 26 d’agost del 2011
dijous, 25 d’agost del 2011
Xarxa de ferrocarrils al 1868 en España sin Rey de Pérez Galdós
La darrera línia del capítol II es breu:
"Al entrar el tren en la estación de Villalba, ambos viajeros, en dislocantes posturas, roncaban estrepitosamente."
Evidentment que el primer tren de la Península (Barcelona-Mataró) ja rodava el 1848 (concretament fou inaugurat el 28 d'octubre) però no deixa de sobtar referències a viatges en tren en la novel·la del XIX. Aquesta era la xarxa de ferrocarils que els dos personatges carlistes de la novel·la poden gaudir en el sector NW de la península el 1868 (extreta de wikipèdia amb edició del color de les vies).
Referent a l'estació de Villalba, Pérez Galdós fa referència al punt de bifurcació de la línea de Madrid. Actualment es punt de bifurcació entre la línia de Irún i la de Segovia; sembla que en aquell moment ho era entre Irún i Avila.
"Al entrar el tren en la estación de Villalba, ambos viajeros, en dislocantes posturas, roncaban estrepitosamente."
Evidentment que el primer tren de la Península (Barcelona-Mataró) ja rodava el 1848 (concretament fou inaugurat el 28 d'octubre) però no deixa de sobtar referències a viatges en tren en la novel·la del XIX. Aquesta era la xarxa de ferrocarils que els dos personatges carlistes de la novel·la poden gaudir en el sector NW de la península el 1868 (extreta de wikipèdia amb edició del color de les vies).
Referent a l'estació de Villalba, Pérez Galdós fa referència al punt de bifurcació de la línea de Madrid. Actualment es punt de bifurcació entre la línia de Irún i la de Segovia; sembla que en aquell moment ho era entre Irún i Avila.
Una historia de la guerra civil que no va a gustar a nadie de Juan Eslava Galán
Una historia de la guerra civil que no va a gustar a nadie
Juan Eslava Galán
2005
Booket
Un dels títols més falsos que existeixen. Realment agradable i totalment d'acord en que es llegeix com una novel·la.
Alguns moments interesants:
Tot pujant al Dragon Rapide: "El periodista español Luis Bolín, cabello fino peinado hacia atrás con brillantina, ofrece gentilmente su mano a la estudiante inglesa de Artes Dorothy Watson para ayudarla a subir al avión. Al tiempo que la aúpa, tasa, con ojo perito, los encantos de la joven. La falda sport de la británica enfunda un trasero de, al menos, ocho palmos de latitud. Imagina Bolín los pechos valentones y grávidos que se adivinan tras la blusa marinera.
—Parece que empezamos con buen pie —murmura como para sí mientras se acomoda en su asiento." pàg. 9
Mort de Unamuno el 31/12/1936: "El filósofo parece calmarse. Baja la cabeza y hunde la barbilla en el pecho, en su característica actitud meditativa. Aragón respeta su silencio y aguarda a que el maestro reanude su soliloquio. De pronto percibe el olor del cáñamo quemado de las zapatillas de don Miguel. Casi inmediatamente el antiguo rector se desploma sobre la mesa. Aragón intenta sostenerlo. Comprende que el filósofo ha muerto." pàg. 181
Sobre Arias Navarro: "Los fusilamientos se cifran en unos dos mil. Un joven y prometedor abogado, Carlos Arias Navarro, se gana el sobrenombre de Carnicerito de Málaga por su severidad en la depuración de responsabilidades actuando de fiscal." pàg. 208
La estatua de Neptú en el Madrid republicà: "El cenetista Braulio Rodríguez regresa de las trincheras de la Casa de Campo. Le lleva a su familia unos chorizos que ha conseguido por mediación de su amigo el furriel. En el paseo del Pra- do ve la estatua de Neptuno, protegida de las bombas por un terraplén de sacos terreros. Le han puesto una pintada: «O me dais de comer o me quitáis el tenedor.» " pàg. 217
Pipes: ""La hermana de Braulio lo pone al corriente de las dificultades en la retaguardia. Hasta el café de achicoria es difícil de encontrar. La gente mata el hambre comiendo pipas de girasol tostadas con sal, una moda que han introducido los tanquistas rusos (y que se prolongará en la hambrienta y larga posguerra). Ya no queda un gato en el vecindario, todos han ido a parar al puchero." pàg 218
dimecres, 24 d’agost del 2011
El nombre de los nuestros de Lorenzo Silva
El nombre de los nuestros
Lorenzo Silva
2001
285 pàgines
Booket
Dins de la -relativament- poca documentació sobre el desastre d'Annual, aquest llibre es pot considerar una de les obres de ficció que aborden amb una considerable versemblança els fets de l'estiu de 1921.
Probablement sigui un complement actualitzat al Iman de R.J.Sender sense deixar de banda Cuatro gotas de sangre d'en Josep Maria Prous i Vila.
El mateix Lorenzo Silva aporta una mica de documentació gràfica dins http://www.lorenzo-silva.com/viajesidiD.htm
En aquesta mateixa pàgina un valent comentari de Lorenzo Silva dedicat als que van perdre la vida a Sidi-Dris:
"Entonces me doy cuenta de que les debo estaspalabras. De que la España de hoy, donde yacen enterrados en mausoleos y bajo lápidas de mármol los granujas que los enviaron al matadero, debe enterarse de que aquellos pobres siguen allí, hechos añicos sobre la inhóspita tierra rifeña. Del olvido sólo les conforta la paz infinita del horizonte marino de Sidi-Dris. Eso, y nuestra memoria, que en lo que valga, y para lo que valga, aquí queda escrita."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)