Cangas de Onís

Tercer dia:

Esmorzem, correctament, en el bar de la cantonada de la Carretera de Colunga a Lastres. Tornem a l'hotel per pagar l'estança, però el recepcionista continua absent. En el bar de l'hotel, la senyora ens ofereix que nosaltres mateixos fem servir la màquina per pagar amb la tarjeta. Horror!!! algú sortirà perdent... Ens apropem a Villaviciosa a treure dinerets d'un caixer automàtic. Tothom és molt agradable i ens informa el millor que pot. El problema es que es contradiuen. Al final ho trobem, tornem a Colunga i paguem en riguròs metàl·lic.

En un plis ens apropem a Cangas de Onís. Tot just en el desviament de la carreteraa Arriondas hi ha un embús col·losal. Estem a les portes del "74º Descenso internacional por el río Sella". Ens desviem com podem i ens aturem en una placeta a consultar les coordenades GPS del hotel de Cangas (al bell mig de la carretera). Ens tornem a incorporar amb la sensació de que hem fet via...

Arribem a l'hotel. Petitó però bastant digne. Després d'un petit malentés conseguim que ens recomanin un lloc per dinar. Ho fem a pocs metres de distància i quedem força satisfets. Amb la panxolina plena comencem l'ascens a Covadonga. Els cartells luminosos informen quins parkings estan ocupats. Al final veiem una senyal de trànsit que indica que a partir d'aqui cal deixar el cotxe. Ho fem tot pagant rigurosament els dos euros. Com que la panxolina encara està plena, en lloc d'agafar un autobús, pujem a peu fins a l'ermita de Covadonga. Desprès de força escales arribem a la cova. Ens fixem en que la font dels set "caños" avisa que no hi ha garantia sanitària i mirem amb cobdicia les monedes llançades pels turistes. Pujem a l'ermita i arribem fins a la medalla -una mica babosejada- de la verge i la tumba del Rei Pelayo. Recordem la mort de Fàvila ballant un fox-trot amb l'os. Passem de la basílica i agafem un autocar per pujar als llacs. El més emocionant es veure els autocars que baixen i com els conductors fan maniobre per deixar-se passar.

Arribem a dalt. Els llacs són preciosos però no els tornarem a veure. La boira els cobrirá totalment en poc temps. Perdem i recuperem la màquina de fotos, veiem alguns documentals excessivament poètics i passejem. Sembla que estiguem en una pel·licula de morts, tot s'esvaeix en la boira. Un xic acollonits agafem el penúltim autocar, no fos que ens quedessim penjats.

En la baixada sospitem que més d'un s'haurà perdut pel camí. A banda, queden molts cotxes que no han fet ni cas i ara s'estan penedint d'haver pujat en vehicle particular...

Recuperem el cotxe i anem cap a Cangas. El primer que sorprén és l'animació de la zona cèntrica i la decoració de les botigues. Fem una mica de shopping, passejem, pujem al pont romà, ens plantejem pagar-li al tuno perquè deixi de cantar, sopem -plats exagerats- i tornem a l'hotel. Ha estat un dia força xulo.