L'altre dia, a la ràdio -i seria RAC1 o RNE que d'altres no escolto- parlaven sobre l'etimologia de la mona de pasqua. El més evident es que, amb els micos no té res a veure. I sí que en té relació amb la paraula mundícia que habitualment fem servir en la seva forma negativa: immundícia. La mundícia seria alló parat que fa goig.
A "Lo blog del Coch" (http://denola.blogspot.com/2008/03/la-mona-de-pasqua.html) es fa referència a en Coromines:
“Mona, pastis guarnit d’ous que es menja per pasqua, del llatí munda, plural mundum, panera adornada i plena d’objectes (especialment coques i pastissos), que els romans ofrenaven a Ceres en el mes d’abril. [...] Etimologia segura a desgrat de la curiosa coincidència amb l’àrab muna o mu’na.”
Pel que fa als ous, a les terres de Lleida, el padrí o la padrina regalaven al fillol una coca amb tants ous com anys tenia el nen. La substància que enganxava l'ou cuit a la coca era feta amb una base d'anís, la qual cosa implicava un considerable èxit i feia empassar agradablement els ous cuits amb un cert -tot s'ha de dir- risc d'ofegament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada