Demà és la cursa de la dona que molts afrontem amb una barreja de pseudo-indignació -ja que no deixa de ser una discriminació- i un punt de satisfacció ja que mobilitzarà a 20.000 dones que, en altres condicions, no participarien en una cursa.
Un dels pocs moments en que he sentit orgull de pertànyer al sexe masculí dins el món del running són les imatges en que els homes protegeixen a la primera participant femenina en una marató tot impedint que els membres de l'organització la facin fora. El sol fet de no poder participar en una causa solidària per ser home em deixa una mica perplex. Fins i tot em molesta la no aportació econòmica que segur molts runners podríem fer.
Al mateix temps, s'ha de reconèixer que, probablement, aquest fet particular és el que fa la prova de demà una cursa especial.
Doncs bé, amb el cor partit, també em sap greu que la pàgina web no presenti un element tan essencial com el recorregut. Si és cert que apareix en la revista que lliuren a les participants però es molt probable que moltes hagin delegat la inscripció o no ho tinguin a ma i, penso som molts els runner que consultem i reconsultem els recorreguts en qualsevol moment del dia per fer-nos una idea. Menys mal que alguns, com blogmaldito ho han penjat. El que adjunto aquí és una còpia d'aquest blog de referència:
Finalment, si moltes dones ho faran caminant, no es podria haver fet ja una standard de 10Km per les habituals? Per les que ho facin corrent i sigui la seva primera cursa, precaució en la pujada del Paral·lel especialment a partir del Km 6.
En qualsevol cas, molts ànims a totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada