Jo ho consideraria com un recull d'anècdotes bastant interessants però amb una carència de trama o sí més no, amb diferents trames que no arriben a connectar.
Evidentment és recomable tot i que sospito que el seu èxit alguna connexió mediàtica si que en té.
Interessant l'ús -com a insult- del mot benengeli per la possible connexió amb el Cide Hamete d'en Cervantes.
També -per coincidència amb l'epoca de l'any- la referència a la simbologia de l'ou com a objecte tant de generació com de regeneració, tema que també toca la següent lectura, la del símbol perdut d'en Dan Brown.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada