Autor: Empar Moliner
Títol: De què fuges, qui et persegueix?
Pàgines: 174
Any: Febrer 2017
Editorial: Columna
ISBN:
978-84-664-2221-5
DIBA: N 833 Mol
Abans era bastant
comú escoltar opinions del tipus “Moliner és Quim Monzó però en dona”. Sigui
perquè Quim Monzó ha deixat la literatura, sigui perquè ella cada cop escriu
millor, aquesta opinió és ja difícilment sostenible. Perquè Empar Moliner escriu
molt bé.
Si t’agrada llegir i
t’agrada córrer és molt probable que hagis passat per De què en parlo quan
parlo de córrer d’en Murakami.
Efectivament hi ha
molts punts de contacte. Tots dos parlen de la seva vida, de la seva obra i de
la passió per córrer, però sobretot de les sensacions de córrer. I en aquest
aspecte és on es produeix una especificitat en la màgia de la lectura. Com a
lector, d’alguna forma, sempre acabes participant en una mena de comunió entre
el relat, l’autor i tu. Però quan notes que participes sensitivament en la
mateixa experiència, en certa manera inefable, arribes a una experiència
lectora de tranquil·la transcendència.
I si, en lloc d’asfalt
com Murakami, et tira més la muntanya, un punt més.
I si, somies, algun
dia en fer una marató, per exemple la de Nova York, bonus.
I si, a banda d’agradar-te
llegir i córrer per la muntanya ets
dona, honestament no sé que fas que encara no ho has llegit.
Sols una pega. El
tipus de lletra. Si fos un Word seria una Calibri 22, es a dir, lletra molt
gran. Quin és el problema? Que s’acaba massa ràpid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada