Dues idees interessants sobre la normalitat i la confiança.
La millor garantia
Natza Farré
Ara
13/12/2017
(...)
La normalitat és un terme molt perillós. Ho és, entre altres coses, perquè encasella els fets i les persones. Les encercla de manera que sortir de la línia garanteix automàticament un insult. Que acusin algú de no ser normal el converteix en un ésser que no encaixa, i el principal argument del sistema és recordar-te que l’objectiu és ser una peça més dins un engranatge que funciona. És a dir, que encaixis. El problema és que les persones encara som persones a més de peces. Per això no hi ha res que sigui normal. El sistema juga en un altre planeta quan insisteix en la normalitat. Encara ens queda això. Ser les peces que no encaixen.
https://www.ara.cat/opinio/natza-farre-la-millor-garantia_0_1924007591.html
Marta Rovira i el coronel
Empar Moliner
Ara
13/12/2017
(...)
Però, tot i així, quan veig un polític, el primer que penso, potser l’únic que penso, és si és o no és cínic. Aquesta és la pregunta que em faig. És cínic? Li confiaria allò que més estimo? Trucaria a la seva porta si m’estigués escapant de la Gestapo? La resposta pot ser no per diverses raons (interessos, qualitat moral o fins i tot frivolitat) o pot ser sí. És tot.
https://www.ara.cat/opinio/empar-moliner-marta-rovira-coronel_0_1924007616.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada