La mosca 1958

Segons http://capricornio-uno.blogspot.com/2008/09/la-mosca-1958.html:

La impactante secuencia final tuvo que ser repetida varias veces ante los ataques de risa que se producían en los protagonistas: ni Herbert Marshall ni Vincent Price pudieron evitar soltar una carcajada mientras contemplaban una mosca con la cabeza de Al Hedison pidiendo auxilio.

Pel·licula basada en el llibre "The fly" d'en George Langelaan

En 1986 es va fer una segona versió i en 1989 una segona part.

Creació d'una línia de temps amb dipty

http://www.slideshare.net/AnaBasterra/tutorial-dipity-para-hacer-una-lnea-del-tiempo-6686288

Nubosidad variable de Carmen Martin Gaite

Monòleg / epístola / monòleg / epístola...

Sofia i Marina. Dues formes diferents de solitud. Dens però ben escrit.

Psicopatologia de la vida cotidiana d'en Sigmund Freud

En curs

Etimologia de la mona

L'altre dia, a la ràdio -i seria RAC1 o RNE que d'altres no escolto- parlaven sobre l'etimologia de la mona de pasqua. El més evident es que, amb els micos no té res a veure. I sí que en té relació amb la paraula mundícia que habitualment fem servir en la seva forma negativa: immundícia. La mundícia seria alló parat que fa goig.

A "Lo blog del Coch" (http://denola.blogspot.com/2008/03/la-mona-de-pasqua.html) es fa referència a en Coromines:

“Mona, pastis guarnit d’ous que es menja per pasqua, del llatí munda, plural mundum, panera adornada i plena d’objectes (especialment coques i pastissos), que els romans ofrenaven a Ceres en el mes d’abril. [...] Etimologia segura a desgrat de la curiosa coincidència amb l’àrab muna o mu’na.”

Pel que fa als ous, a les terres de Lleida, el padrí o la padrina regalaven al fillol una coca amb tants ous com anys tenia el nen. La substància que enganxava l'ou cuit a la coca era feta amb una base d'anís, la qual cosa implicava un considerable èxit i feia empassar agradablement els ous cuits amb un cert -tot s'ha de dir- risc d'ofegament.

El símbol perdut d'en Dan Brown

Any: 2009
Traducció: Imma Estany, Francesc Rovira i Albert Torrescasana

(Gràcies per l'aclariment d'en Francesc Rovira)

Editorial Empuries. Grup Editorial 62

Com tots els de Dan Brown, lectura ràpida que provoca interés per alguns elements tant arquitectònics com històrics que, per sorprenent que sigui, són certs. Per exemple, el grau 33 de Newton, la representació de les feines de cablejat submarí en l'apoteosi de Washington:



Com a exemple arquitectònic, la Casa del Temple, en el carrer 16th, tocant el carrer S:

L'arqueòleg de Martí Gironell

Jo ho consideraria com un recull d'anècdotes bastant interessants però amb una carència de trama o sí més no, amb diferents trames que no arriben a connectar.

Evidentment és recomable tot i que sospito que el seu èxit alguna connexió mediàtica si que en té.

Interessant l'ús -com a insult- del mot benengeli per la possible connexió amb el Cide Hamete d'en Cervantes.

També -per coincidència amb l'epoca de l'any- la referència a la simbologia de l'ou com a objecte tant de generació com de regeneració, tema que també toca la següent lectura, la del símbol perdut d'en Dan Brown.