Èdip rei

Èdip rei
Autor: Sòfocles
Any: 1996 Original, en torn al 429 a C
Editorial: La Magrana, L'esparver clàssic 22
Pàgines: 106
Introducció, traducció i notes: Joan Castellanos i Vila

Tebas (a uns 48 km al NW d'Atenes) està patint una gran peste. Una delegació de ciutadans acudeix davant el nou rei, Èdip, per demanar-li consell. Li ho demanen perquè consideren que és el més assenyant dels homes ja que ha vençut, amb el seu enginy, a l'Esfinx. Èdip, els diu que ha enviat al seu cunyat Creont a demanar consell a l'oracle de Delfos.

(possible imatge -no contrastada- d'Edip i el seu cunyat Creont)

Creont arriba amb notícies de Delfos: la pesta s'acabarà quan es faci justicia condemnant a mort o a l'exili a l'assassi de l'anterior rei Laios. Èdip es compromet, peti que peti, a fer justicia. Qui amagui o tingui a casa seva l'assassí serà condemnat. Aquí comença l'irònia tràgica, que és una constant en l'obra. L'espectador veu com Èdip, presuntament el més sagaç dels homes, no s'entera de res.

Arriba Tiresias, sacerdot d'Apolo i no vol parlar. Èdip li amenaça i el critica. Finalment Tiresies parla amb total claredat, però com Èdip no és capaç de pahir-ho, ho repeteix:

"Dic que tu ets l'assassí que busques" [350-375]

Èdip comença a lligar caps -mal lligats- i arriba a la conclussió que Tiresies és un agent de Creont i que Creont vol fer-lo fora per ser ell rei.

En el següen episodi Creont intenta convençer a Èdip que és una bajanada ja que ell està molt més feliç essent el cunyat del rei -amb beneficis i sense preocupacions- que ho estaria de rei. Èdip és el més cec dels homes i esdevé veritablement intractable:

"Els caràcters com el teu són difícils de soportar pels mateixos que el tenen" [675]

Apareix Iocasta que és la seva dona i la vidua del rei Laios. Intenta possar una mica de pau però tant ella com Èdip se n'adonen que si Creont no és culpable, el culpable és Èdip. Per tranquilitzar-lo, Iocasta li diu que els oracles sovint fallen. Així, un endeví li va dir a Laios que el fill de Laios i Iocasta mataria a Laios. I això no va passar perquè quan nasqué el nen, el van abandonar a les montanyes. A banda, a Laios el van matar en una cruïlla de camins. Cagada pastorets!! Iocasta el vol tranquilitzar i l'ha liat del tot. A Èdip, un borratxo li va dir que era fill adoptat i Êdip va matar un home en una cruïlla de camins. Com que en el seu pais no va quedar convençut de ser fill dels seus pares, va consultar un oracle que li va dir que mataria al seu pare i es cassaria amb la seva mare. Sols hi ha un testimoni de la mort de Laios: un vell pastor.

El vell pastor explica els detalls de la mort de Laios i tant Edip com Iocasta arriben a la conclusió de que ha estat Êdip qui ha mort a Laios i -per tant- s'ha cassat amb la seva mare.

Iocasta es suicida i Èdip, quan la veu, es clava unes agulles als ulls per no veure més desgràcies, tot demanant-li a Creont que faci complir la llei però que abans li deixi acomiadar-se de les seves filles.