Néixer o nàixer
El gran
dubte consisteix en si hem d’escriure e o a.
Si fem una
ullada a la conjugació observarem que, en última instancia, sempre podríem fer
servir “a” però és molt arriscat ja que en alguns casos, si anem més enllà d’en
Xuriguera, la forma que porta “a” és poc freqüent. El meu suggeriment es fer
servir aquesta regla:
·
Si la vocal
on dubtem és tònica escriurem “e”. Si és àtona escriurem “a”.
Afecta,
fonamentalment a present d’indicatiu i de subjuntiu ( i per tant imperatiu)
En aquests
tres casos la e podria ser a i la forma
verbal estaria ben emprada. Però NO a l’inrevés !
Present indicatiu
|
Present subjuntiu
|
Imperatiu
|
neixo
neixes neix naixem naixeu neixen |
neixi
neixis
neixi
naixem
naixeu
neixin
|
—
neix
neixi
naixem
naixeu
neixin
|
Precaució en
la segona del imperatiu: Neix tu / Naixeu vosaltres.
Recordeu:
Naixement
Cal que neixin flors a cada instant.
Participi: nascut ( amb el verb esser podem dir és nat)
Gerundi: naixent
I si algun
dia teniu dubtes pel que fa a l’accent del infinitiu amb “e” recordeu aquesta
ridícula imatge on veiem com es connecten l’accent tancat de la “é” i l’obert
de la “à” en forma de paràbola fent un sòl sobre l’horitzó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada