Sembla que hi ha gent que s'inventa terminacions de l'infinitiu en -èixer. Gran pecat. Sols hi ha tres verbs en català (i llurs derivats) que acaben en -ÈIXER. Sigues una mica obert, com l'accent d'aquests infinitius i recorda'ls per sempre mai més. En aquest cas, la mnemotècnia combina religió i sexe que sempre funciona bé.
A la verge, que estava en edat de MERÈIXER, se li va APARÈIXER un àngel i es va quedar sense CONÈIXER -en el sentit bíblic- baró. Els participis són
MERESCUT
APAREGUT
CONEGUT
Podem especular sobre què va opinar la verge al respecte però segur que va pensar en algú que havia de CRÉIXER dins seu i NÉIXER (o NÀIXER) segons la profecia. Aquest tema el va deixar tancat l'àngel, com l'accent d'aquests dos infinitius.
Els derivats de la forma -ÉIXER.
De fet hi ha una mica de trampa perquè APARÈIXER en realitat és un derivat de PARÈIXER però a efectes pràctics ja va bé.
També existeix irèixer però és un verb molt antic (vol dir aïrar-se) i dubto que qui ho faci servir tingui dubtes.
desconèixer
reconèixer
desmerèixer
parèixer
comparèixer
desaparèixer
descomparèixer
reaparèixer
El verb péixer seria el tercer de la forma -éixer. Vol dir donar past al bestiar i ficar menjar a la boca. Sols cal destacar que és el verb que dona origen a la frase feta "donar peixet".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada