Femení dels adjectius acabats en -ès i -és

Analitzant els adjectius acabats en –es i la seva forma femenina resulta que:

la majoria són gentilicis amb accent obert i fan el femení amb –esa. El paradigma és:

francès – francesa

de la resta, la majoria s’escriuen amb accent obert i, com els gentilicis fan el femení amb –esa

Desprès – despreSa Empès – empeSa Encès – enceSa Entès – enteSa Estès - esteSa Il·lès  - il·leSa

Imprès - impreSa Incomprès – incompreSa Madurès – madureSa Obès – obeSa Palès – paleSa Pres – preSa

I com sempre, unes boniques excepcions vinculades a verbs amb -ss-

Accent obert	Accent tancat
Espès – espeSSa – espessos – espesses	Confés – confeSSa – confeSSos – confeSSes Exprés – expreSSa – expreSSos - expreSSes Profés – profeSSa – profeSSos - profeSSes

Per recordar aquests adjectius podem fer servir altres formes de les seves famílies:

Penseu en un moSSèn prenent xocolata espeSSa mentre confeSSa a una dona que profeSSa una fe diferent de la que expreSSa.

EspeSSir

ConfeSSar ExpreSSar ProfeSSar

La profeSSió del luteranisme, la seva expreSSió, pertànyer a aquesta confeSSió foren actes pels quals, en 1550, Carles V va decretar pena de mort. Si eres un home, et mataven amb una espaSa; si eres una dona, t'enterraven viva.

Això expreSSa bastant bé que Carles tenia preSSa per acabar amb qualsevol heterodòxia. L'esgléSia i els seus moSSens varen llençar una espeSSa xarxa contra el protestantisme.