Alguns verbs irregulars altrament dit malparits. Coure.

COURE

Aquí hi ha velarització, dièresi, hiats, canvi de o a u en el participi, una mica de tot...

Participi: cuit , cuita, cuits, cuites. Atenció!  Amb U sols el participi i sense dièresi.

Cuit és per aliments, maons, etc, es a dir per canvis químics.

Per embolicar-ho més, també existeix el participi COGUT:

[ p p cogut -uda ] intr fig 
1 Produir una sensació dolorosa anàloga a la d'una cremada a algú. Els ulls em couen. La ferida de la cama em cou molt. 
2 Tenir un sabor picant. Aquesta salsa cou massa. 

3 Produir desfici, intranquil·litat, disgust. La repulsa que li donaré ja li courà.

Gerundi: coent

Ni se us acudeixi fer servir ni una “q” ni afegir “g” on no toca.

Present indicatiu:

1ª singular: coc     Toca fer la gallina.

En la segona i tercera del plural ens podem fer mal a la llengua amb tanta vocal:

2ª plural: coeu

3ª plural: couen

Passat simple (pretèrit imperfet). A gaudir amb la dièresi excepte en 1ª i 2ª del plural

Coïa                Coíem

Coïes               Coíeu

Coïa                Coïen

El preterit perfet no el fa servir ni Déu. Hom empra la forma “vaig coure”. Aquí tenim una velarització convertint la c del present d’indicatiu en g:

Coguí              coguérem

Cogueres        coguéreu

Cogué              cogueren

Una altra velarització en el mode subjuntiu del present i del preterit imperfet

PRESENT	PRETERIT IMPERFET
Cogui              coguem Coguis             cogueu Cogui               coguin	Cogués            coguéssim       coguessis        coguéssiu cogués            coguessin

Finalment, cal parar atenció a la velarització de la negació de l'imperatiu:

Imperatiu	Imperatiu en negació (subjuntiu)
---                    coguem Cou                 coeu Cogui              coguin	---                    No coguem No coguis        No cogueu No cogui         No coguin