En guàrdia 120
La revolució feudal
Audio de Oriol Jonqueras
& Josep Maria Salrach amb Enric Calpena
CATALUNYA RÀDIO
Resum:
Presentació: Els petits propietaris
agrícoles estan a punt de sofrir un gran canvi en el segle XI. Els musulmans es
troben sota la frontera del riu Gaià i, mentre els comtes no exerceixen el seu
govern, els senyors fan servir la violència.
Ramon Berenguer I
el Vell (1035-1076) començarà sota la tutela de la seva àvia Ermessenda. Per
arribar a "primus inter pares" caldrà que s'adapti al feudalisme. Per
fer-ho, primer utilitzarà els pagesos contra els nobles i, al final, els
abandonarà.
Segle XI: Canvi climàtic: puja la temperatura i la
pluja. Té lloc un increment demogràfic i un canvi tecnològic. Milloren les
eines de ferro: l'arada romana, en alguns llocs, canvia de pes; això no afecta
Catalunya perquè la terra és prou tova. Aquí milloren els molins o els
martinets de les forges. Donen millors ferros per fer destrals que permeten
tallar els boscos i llaurar noves terres. També, amb aquest millor ferro, es
fan armes millors. Els collars dels cavalls també milloren i els permeten ser
més productius.
Hi ha canvis en les
relacions socials i polítiques. Es produeix un greu conflicte: els senyors de
la terra, de la guerra, intenten consolidar el seu poder sobre la pagesia. És
la revolució feudal. El senyor d'un territori, que disposa d'armes, decideix
explotar més als pagesos. Si el pagès no accepta la submissió o la protecció
rebrà les conseqüències. El mètode és mafiós. En teoria política la diferència
entre una màfia i un estat és que l'estat és una màfia que ha triomfat. L'estat
es defineix com l'organisme que disposa del monopoli de la violència legal i de
l'extracció de renda. L'única diferència és quan l'estat és democràtic. El que
caracteritza és l'adjectiu: estat democràtic. Però l'essència de l'estat legal
o mafiós és la mateixa. En el segle XI estem assistint a la formació d'un nou
estat: l'estat feudal. La pagesia lliure desapareix i els senyors s'enfronten
els uns contra els altres. Això passa perquè l’estat carolingi està deixant de
funcionar, està deixant d’abastir de rendes als senyors i aquests les comencen
a prendre directament.
La propietat de la terra abans del canvi feudal: El concepte de
propietat venia del món romà. No es deu res a ningú llevat dels impostos a
l'estat. Hi havia gran propietat i petita propietat:
• El gran domini era treballat per esclaus
la qual cosa portava a un escàs desenvolupament tecnològic. La mà d'obra era
pràcticament gratuïta.
• La petita propietat estava en mans de
pagesos lliures que havien de pagar impostos sobre la seva persona i sobre la
seva terra primer a l'estat romà i després a l'estat germànic o al carolingi.
No estan clares les
proporcions de dimensió entre una i altra. Les invasions germàniques foren un
fort cop pels grans propietaris romans que perden el control temporal del seu
estat i passen a mans de la noblesa germànica. La consolidació de l'estat
germànic és el fruit d'un equilibri entre les dues aristocràcies i segurament
porta una reducció de l'esclavisme rural. En la península, l'entrada musulmana
és un nou cop per l'aristocràcia romana i un nou cop pel sistema esclavista.
Tot plegat dona lloc a un retrocés de la gran propietat i un augment de la
petita propietat. En els segles X i XI els pagesos estan guanyant noves terres:
estan llaurant terres, estan colonitzant erms i estan talant boscos amb les
noves destrals.
Per què canvia el sistema de propietat? Per què el
canvi d'actitud dels senyors?: En el sistema antic els senyors estaven molt
vinculats a l'estat i l'estat, en cas de necessitat, els hi era molt efectiu.
L'estat, amb els impostos rebia l'excedent i el redistribuïa entre els nobles
de forma desigual i jeràrquica. El sistema legal impedia que la gent es morís
de fam.
L'estat cada cop és
més ineficaç i no pot extreure els impostos. Els senyors busquen alternatives
per accedir als excedents que l'estat ja no els facilita. Així creen el seu propi
model d'estat.
Com és el nou estat feudal?: Més que renda
s'intenta treure producció agrària i sobre tot cereal que és fàcil de guardar i
aporta més calories per unitat de superfície. Un senyor, gràcies a l'excedent
pot mantenir unes forces militars i als seus cavalls amb unes necessitats
nutritives específiques. Això també és un canvi tecnològic. Els romans no
confiaven en la seva cavalleria perquè eren cavalls petits i sense estreps. Ara
són grans i amb estreps. És una màquina de guerra i de treball impressionant.
El senyor fa servir els seus soldats per guanyar territoris als musulmans o per
amenaçar als pagesos. Els pagesos han de prometre vassallatge, és a dir, perdre
la propietat de la terra a canvi de protecció i donar-li part de la collita.
L'abat Oliva (1) va voler establir la "Pau i
Treva de Déu" (teatralitzat): Des de l'hora nona (2) dels dissabtes fins
a la prima (3) de dilluns queda prohibit injuriar o detenir clergues,
empresonar vilans, cremar o derruir masos, sota mena d'esmenar el doble de dany
comés, judici d'aigua freda i exili perpetu en cas de mort....que ningú no cali
foc als masos dels pagesos o dels clergues,...
Fou útil la Pau i la Treva?: Va servir per
crear un nou estat de pensament en què calia rebaixar el clima de violència,
però trigà bastant en ser efectiu. L'església catalana assumia el concepte de
cosa pública, de què hi ha uns interessos comuns que s'han de respectar enfront
dels interessos privats de l'aristocràcia. El canvi feudal és el predomini de
l'interès privat, de família i aristocràtic sobre l'interès col·lectiu.
L'església és hereva de la res pública romana i mira de reconstruir-la.
Molts eclesiàstics participaran de l'extorsió
feudal: Sí, l'església està entroncada per vincles de família, és part integrant
de l'estat i té la funció d'extreure renda. Però també té un paper pacificador
i mira de garantir els drets de les comunitats. És el moment del romànic en els
valls del Pirineu. La propietat comunal és més difícil de ser extorquida. Les
esglésies són una mena de garantia. Ells ja paguen renda a una església. El
senyor mirarà de posar-hi un mossèn que li sigui grat. Així l'estructura és
doble.
Categories de l'aristocràcia: És heretada del
sistema carolingi però ampliada per les seves necessitats. S'amplia en volum i
en graus.
• En primer lloc està el comte: uns vuit per
tota la Catalunya vella.
• Per sota el vescomte. En el món carolingi,
el comte es va movent. Ara ja no. El vescomte perd importància i es converteix
en un vassall més.
• Els comdors o comitores són el grup més nombrós de l'alta noblesa. També se'ls hi deia barons.
• Els comdors o comitores són el grup més nombrós de l'alta noblesa. També se'ls hi deia barons.
• Els vasvassors o castlans: són els caps de castell i de la
seva guarnició. Estan sota el baró. És un vassall de vassall.
• Milites o cavallers. És una nova i petita
noblesa. Són d'origen probablement de l'elit pagesa però són bons amb les armes
i valents. Són les forces de xoc per dominar la resta de la pagesia.
Castells: Hi ha molts i de moltes
mides. En general no hi ha una idea de disseny previ. Primer es construeix una
torre amb funcions de guaita en un lloc elevat i, després, en funció dels
recursos i de les necessitats es va ampliant. Alguns senyors de castell arriben
a ser molt poderosos com Mir Giribert, senyor d'Olèrdola que plantarà cara al
comte de Barcelona.
El castell té dues
funcions:
·
defensar el territori
·
mantenir el control sobre la població per
extreure la renda.
Són densos a la
frontera i no tant a l'interior. Funciona també com a terme geogràfic, un terme
on exerceix el seu domini el senyor, i pot fins i tot no existir físicament
però sí simbòlicament. Les forces militars dels castells, unides, formen la
host al servei del senyor jeràrquicament superior.
La submissió i el vassallatge (teatralitzat): El pagès es
queixa al senyor de la seva pobresa i el senyor li contesta que a ell també el
pressiona el comte. El senyor ofereix al pagès que, si li ret vassallatge, li
dona la seva terra, li promet no marxar mai i li paga una renda, el protegirà.
Tots els altres pagesos ja ho han fet.
Això seria pel
1040 o 1050 en època de Ramon Berenguer I "el Vell" que en els seus
inicis estava molt dominat per la seva àvia Ermessenda de Carcassona,
probablement de mentalitat carolíngia que considera el comte com a tenidor de
tot el poder. Es resisteix al canvi feudal i està envoltada per homes
d'església i alguns nobles. En el moment, hi ha un pacte entre el Comtat
d'Urgell i el de Barcelona. Hi ha comtes que es revolten com l'esmentat Mir
Giribert, que es declara independent en Olèrdola i, a l'estar al Penedès, en
terra de frontera, pot controlar bona part de les "paries" que es
cobren als musulmans com a assegurança per no ser atacats.
Fidelitat, arrelada?: Aquest moment de
transició ve d'una autoritat central institucionalment reconeguda. Ara s'ha
passat d'un poder públic a un poder privat. El poder va d'una figura llunyana a
la persona concreta. Tot el poder passarà per pactes privats, amb ritus com ara
el del vassallatge. Dones perquè reps. Tot es compra.
Pacte entre el comte de Cerdanya i el comte de
Barcelona (teatralitzat): Ramon Guifré, en 1067, és rebut pel comte Ramon
Berenguer I. El comte fa explicar el pacte. El vassall construirà una torre, un
pati i unes cases a canvi de 20 onzes d'or. Caldrà que hi visqui amb 4
cavallers ben armats i que sempre estigui disponible per acudir a l'exèrcit i
no tenir cap altre senyor. Haurà d'anar a les corts i plets que calgui. El comte
podrà fer ús del servei quan li convingui.
Aquest comte de
Cerdanya s'havia enfrontat abans amb el comte de Barcelona que cada cop té més
poder. Comença a presidir assemblees de Pau i Treva. Els comtes li van retent
vassallatge i ell els hi va donant “paries”. Ramon Berenguer I també comença a
pensar en Occitània. Aconseguirà que els senyors musulmans de Dénia i Mallorca
confiïn les esglésies cristianes al bisbat de Barcelona, és a dir, està
mostrant interès per territoris molt al sud del Penedès. Casarà un dels seus
hereus, Berenguer Ramon II, amb Mafalda de Sicília, filla del senyor normand de
Sicília.
Passió salvatge i excomunió: Almodis fou la
tercera dona de Ramon Berenguer I. La primera va morir i la segona fou
repudiada. A Narbona coneix a Almodis que ja tenia dos fills. Van tramar la
fugida d'Almodis i la vinguda a Barcelona. Ramon Berenguer va enviar naus
musulmanes de Tortosa a Llenguadoc on Almodis va embarcar simulant un rapte.
Això era desfer un matrimoni canònic cosa que va molestar a la seva àvia i
l'església. Quan obté prou diners de les “paries” compra el veredicte
d'il·legalitat del seu matrimoni i del d'Almodis.
(1): Abat
Oliva (1008- 1046) primer de Sta. Maria de Ripoll i després també de Vic.
Abans, Comte de Berga (998-1002). Es contemporani del Comte Ramon Borrell (992
– 1017), d’Ermessenda i de Berenguer Ramon I (1023 – 1035)
(2)
Aproximadament a les 15:00
(3)
Aproximadament a les 06:00
Altres fonts interessants:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada