Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV. En guàrdia. Dirigit per Enric Calpena.

En guàrdia.42.
Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV
Audio de Oriol Junqueras i Antoni Virgili amb Enric Calpena
CATALUNYA RÀDIO

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia-1714-2014/42-ramon-berenguer-iii-i-iv/audio/102452/

Resum:

Comte Ramon Berenguer III el Gran: Primera meitat Segle XII Gran poder dels comtes amb els seus castells. Expansió per acció política: Besalú, Cerdanya i Provença. La pressió almoràvits porta la pèrdua d’Olèrdola. Va ocupar Eivissa i Mallorca però no la va repoblar i poc després fou recuperada pels almoràvits.  

Comte Ramon Berenguer IV el Sant: Ampliació Tortosa i Lleida. Casament amb Peronella, filla del Ramir II el Monjo d’Aragó.  Es una política d’un Aragó amenaçat per Castella i una Catalunya potent però massa petita.

Feudalisme: sistema econòmic- polític bast en relacions personals feudo-vasallàtiques. El vassall entrega recursos al senyor feudal a canvi de protecció militar. El monopoli de la força permet la seva implantació. Els seus inicis es situarien en el segle XI amb fortíssima expansió en el XII amb l’ajut de l’Església.

Tortosa havia estat un objectiu freqüent, sovint pensant en el botí moble (incloent persones) i més tard en el repartiment del territori immoble.

Almoràvits: arriben per posar fi a la crisi dels regnes de taifes (principis XI coincidint amb l’esclat del feudalisme europeu) cridats pels notables d’Al-Àndalus. Ocupen taifa rere taifa i frenen l’expansió cristiana. Es doncs més una resposta de defensa que de recuperació. La pressió cristiana és per obtenir tributs.

Ramon Berenguer III: 1115 victòria cristiana en el setge de Barcelona. Les guerres no eren molt nombroses en participació però les càrregues de cavalleria eren molt dures amb cavalls molt pesats. Es casa amb Dolça de Provença exercint la seva potestat sobre els senyors d’aquest territori que durarà fins a Muret en 1213. Ramon Berenguer I ja havia comprat, amb els diners de les “pàries”  els territoris  de Carcasona i Rasès. D’aquesta manera controla la desembocadura del Roine que permet arribar fins Alemanya, Flandes, etc, en un moment que Gibraltar no es podia utilitzar pel comerç europeu mediterrani. A banda era una zona molt rica en sal. És l’època de les croades, de recuperació de la institució monàrquica amb el suport de l’Església (que ungia els reis). En lloc de fer la competència a l’Aragó, s’hi casen.

En la conquesta de Tortosa, el papa Eugeni III va atorgar els mateixos privilegis que en les croades a Terra Santa. Tortosa, una de les ciutat sarraïnes més riques ben protegida per mar, rebia el suport musulmà de Lleida, Fraga i València. Ramon Berenguer III, ajudat de tropes franceses va fracassar. Finalment, Ramon Berenguer IV ho va aconseguir, novament amb ajut del nord dels Pirineus, dels genovesos, catalans, croats,... . Guillem Ramon de Montcada, un dels més destacats, va rebre la tercera part de la ciutat. El bisbat es va restaurar i es varen respectar els drets dels musulmans.

A la Corona d’Aragó, Alfons I el Batallador va fer hereu a Déu, i deixa testamentat que el regne passés a les ordres militars. Els nobles s’hi oposaren i nomenaren Ramir II, que era bisbe, com a rei.  Ramir II el Monjo es casa amb una princesa d’Aquitània, país en aquell moment molt ric, i té una filla: Peronella. Ramir, quan Peronella té un any (1137), estableix contracte matrimonial i renuncia l’exercici del govern en Ramon Berenguer IV iniciant una unió dinàstica de facto.

Expansió cap el sud: Pels catalans, el flanc oriental i nord estan pacificats. Sols queda expansió cap el sud i més tenint en compte que és l’època de la “Pau de Déu”: si era possible, millor lluitar contra musulmans. Alfons I el Batallador havia conquerit Saragossa en 1118. Per tant, fins aquell moment, Saragossa no era la capital d’Aragó. Cal tenir present que les corts era itinerants. Barcelona era la ciutat més important però no era la capital. Aragó era Jaca, Osca, Barbastre i poc més. De fet Barbastre havia estat guanyat i perdut.

Quan Alfons I d’Aragó, el Batallador, guanya Saragossa, els castellans (2), amb guarnicions al sud de l’Ebre, li reclamen territoris. Just quan els aragonesos arriben a l’Ebre ja no hi ha musulmans; ara hi ha cristians que reclamen Saragossa i demanen casament amb Peronella.

Tortosa cau en desembre 1148 i Lleida en octubre 1149. Formen part del mateix projecte militar. Va quedar un espai aïllat per conquerir: el sector de Prades que cau en 1153. Tortosa era molt més important que Tarragona i tancava l’Ebre. Ramon Berenguer IV es va assegurar la no participació dels musulmans de Lleida i València. Les autoritats musulmanes lleidatanes, en el setge posterior, foren respectades i protegides.

 (2) Alfons VII el Emperador, Rei de Castella i Lleó