La Chanson de Roland, segurament, presenta un estil
més elaborat però, si tens presa, pots fer servir aquest resum pel que fa al
context històric.
Carlemany
rep notícia de que Suleiman, valí de Barcelona li ofereix el seu vassallatge
juntament amb el dels valís de Saragossa i Osca. Es tractaria d’uns valís que s’oposen
a Abd-ar-Rahman I nou emir omeia de Còrdova.
Carlemany travessa els Pirineus i, camí de Saragossa se li uneix un exèrcit de Suleiman. Arriben a Saragossa i Hussain, el valí de Saragossa, diu que no, que ell no ha demanat res. Que pot ser estaria bé aliar-se per lluitar contra Abd-ar-Rahman I però que de vassallatge ni parlar-ne. Carlemany, que té poc sentit de l’humor, s’ho pren malament i assetja Saragossa durant un mes. Els “manyos” resisteixen i Carlemany se’n retira bastant empipat. Es porta a Suleiman d’hostatge i torna al seu regne per Navarra.
Pel
camí, els bascons (hi ha qui diu que podrien ser els gascons pel confús de l’ortografia)
probablement instigats pels fills de Suleiman, ataquen als carolingis. Ara sí
que Carlemany s’ha cabrejat. Ataca Pamplona, destrueix les muralles i continua
cap a casa seva.
I
ara els bascons també s’han emprenyat. La reparació de les muralles els hi
costarà una pasta. Total que, s’uneixen als muladís (hispanoromans convertits a
l’Islam per mantenir el seu status) i deixen passar el gruix de les forces de
Carlemany. Quan ja es fa fosc i sols
queda la reraguarda, amb Rotllà, l’ataquen i fan una bona carnisseria. Rotllà,
per no molestar, no avisa a Carlemany i acaba bastant malament una tarda d’agost
del 778.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada