Podria ser Joc de Trons, però és una de les moltes històries dels regnes hispans durant el llunyà segle X. Mantindrem els noms en castellà per no liar-ho encara més. (Basat en fets reals)
L’any 910 els fills del rei d’Astúries Alfonso III “el Magno” (o “el grande”) munten una conspiració per derrocar-lo. Alfonso III s’assabenta i far detenir a Garcia, el primogènit. Garcia havia estat instigat a conspirar pel seu sogre, el Comte de Castella Munio Núñez. El sogre reacciona i amb l’ajut de Jimena (mare de Garcia i esposa d’Alfonso) i d’Ordoño i Fruela (germans de Garcia i fills d’Alfonso) aconsegueixen fer abdicar a Alfonso. Veiem un arbre genealògic perquè si no ens liarem (en blau l’equip dels conspiradors):
Un cop derrocat Alfonso III,que morirà al poc temps, el regne d’Astúries, en el mateix any 910 queda així:
• Garcia I es queda els nous territoris amb centre a la ciutat de Lleó
• Ordoño II hereta Galicia
• Fruela II es queda Oviedo i la part interior d’Astúries
Garcia és el primogènit, aixi que Ordoño II i Fruela II accepten la seva hegemonia. Tenen les seves baralles amb els musulmans (la feina és la feina) però el 914 palma Garcia. Ordoño II es converteix en rei de Galicia i de Lleó. Fruela II ho troba la mar de bé.
Ordoño II es fa molt amiguito de Sancho Garcés, rei de Pamplona i es dediquen a fastidiar a Abd-er-Rahma III.
Quan Ordoño II es queda vidu es queda molt trist però, què hi farem, es torna a casar. La xicota no li fa el pes i la repudia. Total que es torna a casar amb una filla de Sancho Garcés per mirar de muntar una unió dinàstica i ara, qui palma és ell, en 924 i sense fills.
Qui ens queda: Fruela II alias “el leproso”. Amb aquest malnom poca cosa farem. Efectivament, l’any següent, 925 tanca la paradeta. Si la successió d’Alfonso III sembla complicada, la de Fruela II no hi ha qui l’agafi. Intentem-ho amb un nou quadre:
Alfons Froilaz, el Jorobado, s’autoproclama rei dels regnes de Lleó, Galicia i Astúries. Els Ordoñez (Sancho, Alfonso i Ramiro) no ho troben gaire encertat i amb tots els seus suports, tot just començar el 926, fan fora a Alfonso Froilaz que es retira a Oviedo i continua governant la zona asturiana sense fer gaire soroll.
Els Ordoñez es reparteixen el pastís:
• Sancho, que és el primogènit es queda Galicia des de la costa fins al riu Miño.
• Alfons IV “el monje” es queda Lleó
• Ramiro II “el grande”, sembla que per concessió de Sancho que se l’estimava molt, es queda des del Miño fins al riu Mogendo a l’alçada de Coïmbra.
I tornen a les seves cosetes de rei cristià del segle X, es a dir empipar als musulmans. “El monje” i “el grande” es subordinen a Sancho sense problemes. Però al 929 la palma Sancho sense descendència i els seus dominis pasen a Alfons IV “el monje”.
Continuen fent les seves guerres però, el 931 mor la dona d’Alfonso IV i, com li feia gràcia el seu malnom, doncs plega de rei i es dedica a monjo. A qui li deixa el seu regne? Teniu un fill (que serà Ordoño IV “el malo”....) però sols tenia sis anyets. Així que li deixa al seu germà Ramiro II “el grande”.
Ramiro II diu “chachi” i comença a governar els tres regnes. Però “el monje” es veu que s’avorria i va voler recuperar el seu tron. Li van convèncer que no fos burro i va tornar al monestir. Però li continuà donant voltes i vet aquí que “el jorobado” i els seus germanastres el convençen que sí, que recuperi el tron.
Ramiro II “el grande” estava a Zamora preparant tropes per anar a lluitar a Toledo contra Abd-er-Rahman III. S’assabenta de la juguesca, envia unes quantes tropes a Toledo i ell se’n va amb unes quantes tropes a Lleó on estava “el monje”. Recuperem el quadre per veure el joc d’aliances:
Ramiro II arriba a Lleó i captura a Alfonso IV. Se’n va a Oviedo i captura a Alfonso Froilaz i als dos germanastres i el porta també a Lleó. Ara Ramiro II fa ús del segon malnom “el diablo”, arranca els ulls als quatre revoltats i els tanca fins a la mort a la garjola.
Entretingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada