dijous, 14 de desembre de 2017

Comparativa glaciacions i episodis isotòpics en el plistocè

L'arqueologia, a l'hora d'analitzar els períodes de canvi climàtic del plistocè, està donant cada cop més rellevància als períodes isotòpics. A banda d'una major precisió, el model d'isòtops és molt més global mentre que el de glaciacions, a priori, sols seria estrictament vàlid per Europa central.

Efectivament, si fem una ràpida comparativa, la precisió dels períodes de variació isotòpica és molt més acurada i mostra més episodis. En la gràfica adjunta s'assenyalen en color blau els períodes freds i, en taronja, els càlids.



Font per la datació dels períodes isotòpics:
http://prehistoria.forosactivos.net/t738-metodos-de-cuantificacion-cronologica-la-cronologia-climatica-isotopos-de-oxigeno
Aquesta font segueix el quadre de Bowen, Shackleton & Opdyke

dimecres, 13 de desembre de 2017

Normalitat i confiança segons Natza Farré i Empar Moliner

Dues idees interessants sobre la normalitat i la confiança.

La millor garantia
Natza Farré
Ara
13/12/2017
(...)
La normalitat és un terme molt perillós. Ho és, entre altres coses, perquè encasella els fets i les persones. Les encercla de manera que sortir de la línia garanteix automàticament un insult. Que acusin algú de no ser normal el converteix en un ésser que no encaixa, i el principal argument del sistema és recordar-te que l’objectiu és ser una peça més dins un engranatge que funciona. És a dir, que encaixis. El problema és que les persones encara som persones a més de peces. Per això no hi ha res que sigui normal. El sistema juga en un altre planeta quan insisteix en la normalitat. Encara ens queda això. Ser les peces que no encaixen.

https://www.ara.cat/opinio/natza-farre-la-millor-garantia_0_1924007591.html

Marta Rovira i el coronel
Empar Moliner
Ara
13/12/2017
(...)
Però, tot i així, quan veig un polític, el primer que penso, potser l’únic que penso, és si és o no és cínic. Aquesta és la pregunta que em faig. És cínic? Li confiaria allò que més estimo? Trucaria a la seva porta si m’estigués escapant de la Gestapo? La resposta pot ser no per diverses raons (interessos, qualitat moral o fins i tot frivolitat) o pot ser sí. És tot.

https://www.ara.cat/opinio/empar-moliner-marta-rovira-coronel_0_1924007616.html


dimarts, 12 de desembre de 2017

El sintagma nominal i els pronoms febles. Definits o indefinits.

Reconec que no tinc ni puta idea de sintaxi. I és una llàstima perquè permet estructurar molt millor el que vols comunicar.

Si et trobes en una situació semblant a la meva, quan sents a parlar de determinants definits o indefinits et venen tots els mals. I no és tan greu. 

Qui rep l'auxili del determinant és el Sintagma Nominal que té com a nucli el nom. Per exemple:
  • La gallina. Les gallines.
  • Aquesta gallina. Aquella gallina.
  • Gallina.
  • Una gallina. Tres gallines. Poques gallines, 
En aquesta mirada a vol d'ocell (la gallina és un ocell?) veiem quatre casos que s'agrupen en dues possibilitats:

SÓN GALLINES DEFINIDES
Si porten un article definit (el, la, els, les).
Si porten un demostratiu (aquest, aquesta, aquests, aquestes, aquell, aquella, aquells, aquelles).

SÓN GALLINES INDEFINIDES
Si no porta cap determinant, si està sola en el món.
Amb qualsevol altre determinant: un, una, alguna, moltes, poques, tres, bastants, cap,...


De tota la vida que el que s'aplica a les gallines també s'aplica als Sintagmes Nominals.

Per tant:
Si el SN s'acompanya d'article definit o determinant demostratiu: SN DEFINIT
En cas contrari: SN INDEFINIT

Aquesta distinció ens és imprescindible per treballar amb els pronoms febles quan substitueixen a un Complement Directe. Recordem que el CD no necessita concordar amb el verb: 
  • Jo veig la gallina.
  • Nosaltres veiem la gallina.
  • Jo veig gallines.
  • Nosaltres hem menjat una gallina.
Si el SN que fa de CD és definit, farem servir EL, LA, ELS, LES.
Si el SN que fa de CD és indefinit, farem servir EN

  • Jo veig la gallina. La veig.
  • Nosaltres veiem la gallina. La veiem.
  • Jo veig gallines. En veig.
  • Nosaltres hem menjat una gallina. N'hem menjada una.
Del darrer cas hem de tenir present que el determinant indefinit (una) no és substituït pel pronom feble. És coherent, perquè no pot informar-nos de quantes gallines ens hem cruspit. Per això hem d'afegir el determinant indefinit al pronom feble.


Fixa't també (pel mateix preu) que hem fet concordar el gènere del participi. Si no et vols complicar, mantens el pretèrit indefinit i tots feliços.

Finalment, recorda que si es tractès d'un imperatiu, un gerundi o un infinitiu, el pronom el situaríem al final:

  • Menja-te-la!
  • Estem menjant-nos-la.
  • Qui pogués menjar-se-la!


Una gallina indefinida
La gallina que ens ha ajudat amb aquest tema, aquella gallina, ja no està entre nosaltres.

dimecres, 6 de desembre de 2017

Sobre capitalitats culturals. Manuel Delgado

Interessant conferència de Manuel Delgado sobre capitalitats culturals amb referències a Pierre Bourdieu, Henri Lefebvre, Jane Jacobs, etc.




dimarts, 5 de desembre de 2017

De què fuges, qui et persegueix? d'Empar Moliner

Autor: Empar Moliner
Títol: De què fuges, qui et persegueix?
Pàgines: 174
Any: Febrer 2017
Editorial: Columna
ISBN: 978-84-664-2221-5
DIBA: N 833 Mol

Abans era bastant comú escoltar opinions del tipus “Moliner és Quim Monzó però en dona”. Sigui perquè Quim Monzó ha deixat la literatura, sigui perquè ella cada cop escriu millor, aquesta opinió és ja difícilment sostenible. Perquè Empar Moliner escriu molt bé.

Si t’agrada llegir i t’agrada córrer és molt probable que hagis passat per De què en parlo quan parlo de córrer d’en Murakami.

Efectivament hi ha molts punts de contacte. Tots dos parlen de la seva vida, de la seva obra i de la passió per córrer, però sobretot de les sensacions de córrer. I en aquest aspecte és on es produeix una especificitat en la màgia de la lectura. Com a lector, d’alguna forma, sempre acabes participant en una mena de comunió entre el relat, l’autor i tu. Però quan notes que participes sensitivament en la mateixa experiència, en certa manera inefable, arribes a una experiència lectora de tranquil·la transcendència.

I si, en lloc d’asfalt com Murakami, et tira més la muntanya, un punt més.

I si, somies, algun dia en fer una marató, per exemple la de Nova York, bonus.

I si, a banda d’agradar-te llegir i  córrer per la muntanya ets dona, honestament no sé que fas que encara no ho has llegit.


Sols una pega. El tipus de lletra. Si fos un Word seria una Calibri 22, es a dir, lletra molt gran. Quin és el problema? Que s’acaba massa ràpid.

diumenge, 26 de novembre de 2017

Verbs acabats en -èixer

Sembla que hi ha gent que s'inventa terminacions de l'infinitiu en -èixer. Gran pecat. Sols hi ha tres verbs en català (i llurs derivats) que acaben en -ÈIXER. Sigues una mica obert, com l'accent d'aquests infinitius i recorda'ls per sempre mai més. En aquest cas, la mnemotècnia combina religió i sexe que sempre funciona bé.

A la verge, que estava en edat de MERÈIXER, se li va APARÈIXER un àngel i es va quedar sense CONÈIXER  -en el sentit bíblic-  baró. Els participis són

MERESCUT
APAREGUT
CONEGUT

Podem especular sobre què va opinar la verge al respecte però segur que va pensar en algú que havia de CRÉIXER dins seu i NÉIXER (o NÀIXER) segons la profecia. Aquest tema el va deixar tancat l'àngel, com l'accent d'aquests dos infinitius.

Els derivats de la forma -ÉIXER. 
De fet hi ha una mica de trampa perquè APARÈIXER en realitat és un derivat de PARÈIXER però a efectes pràctics ja va bé.
També existeix irèixer però és un verb molt antic (vol dir aïrar-se) i dubto que qui ho faci servir tingui dubtes.

desconèixer
reconèixer

desmerèixer

parèixer
comparèixer
desaparèixer
descomparèixer

reaparèixer

El verb péixer seria el tercer de la forma -éixer. Vol dir donar past al bestiar i ficar menjar a la boca. Sols cal destacar que és el verb que dona origen a la frase feta "donar peixet".

dissabte, 25 de novembre de 2017

Indefinits

Els indefinits segons l'enciclopedia catalana:

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0188505.xml

L'article indefinit (un, una, uns, unes),
que molts gramàtics inclouen més aviat dins les formes adjectivals o pronominals,
pot revestir matisos especials de significació, com és ara
el de qualitat principal o característica (és un gandul/és gandul),
el d’al·lusió emfàtica a qualitats conegudes d’una cosa o persona (caldria un Einstein per a resoldre aquest problema; ha travessat tot un Pirineu),
el d’aproximació quantitativa (eren uns cinquanta a menjar) i
el de substitució emfàtica de l’article definit (un home honrat no ho faria, això).

Entre els adjectius indefinits, alguns són invariables, però la majoria presenten accidents de genère i nombre:
algun, tot, mateix, cert (amb dues terminacions al singular i dues al plural),
altre (amb dues al singular i una al plural),
tal i qualsevol (o qualsevulla) (amb una al singular i una al plural: qualssevol o qualssevulla),
cada i cap (invariables) i
ambdós (femení: ambdues) i sengles (sempre plurals).

Els pronoms indefinits són
algú, ningú, cadascú, tothom, altri, qualsevol, res, tot, alguna cosa, quelcom, un, una, un hom, hom.