Dinòpolis a Terol

Vuitè i darrer dia:

Desprès d'un pobre i lent esmorzar fugim de l'hotel dels horrors. Hem pagat el mateix per aquesta cova que per un hotel de luxe quatre estrelles a Bilbao.

La única cosa bona es que estem al cantó de Dinòpolis. Entrem a Dinòpolis i una mica el de sempre. Detectem en aquesta quarta visita, que el nivell del personal ha baixat considerablement. No sols sel's hi nota que simplement repeteixen el mateix rotllo de sempre, a banda, alguna empleada ha estat força desagradable. Espero no tornar en un temps prudencial. A banda, comencem a tenir la sensació de que el video de presentació comença a perdre color, una mica com les cintes de Verano Azul.

Sortim i, amb la nova Autopista Mudejar, ens plantem en un plis a Saragossa i en un altre plis a Barcelona. Hem acabat les vacances i hem vist moltes coses.

Numància

Setè dia:

Avui es tracta d'anar a fins a Terol, de fet, d'anar a Dinòpolis. Com que ja tenim molt vist Terol, l'objectiu és fer un viatge tranquil amb alguna parada i fer nit a l'hotel sense trepitjar la bonica -però molt vista- Terol.

Consultant el mapa veiem que podem aprofitar per veure Numància i així ho plantejem.

En plantem a migdia al poble de Garray on es troben les ruines de Numància. Aprofitem per fer temps abans de que obrin i dinem a aquest poble. El restaurant està ple i hem d'esperar una mica. Un cop dinats anem cap a Numància. El cotxe crema. M'he deixat una moneda al seient del conductor i, al agafar-la, m'he cremat els dits.

Anem a pagar religiosament i ens diuen que el cap de setmana és gratuït, i entre setmana 60 cèntims. Els preus s'han quedat en l'època romana... Ens fan una explicació força seriosa i al mateix temps un xic teatralitzada. Felicitem al profesor que ens ho ha presentat.

Sortim cap a Terol i descobrim que han fet una fantàstica autovia, la Autovia Mudejar. Ens presentem en l'hotel dels mil i un horrors. Els endolls son de mida antiga, hi ha medicaments d'altres hostes a dins la tauleta, endolls no enganxats a la paret,... Intentarem sobreviure com podrem... La nit pot ser llarga. Se sent alguna mosca o mosquit assassí....

Bilbao (2)

Sisè dia:

Passejem i passejem per Bilbao. En un ascensor un senyor amb molt mala llet ens diu que hem de pagar cadascú 40 cèntims per pujar en l'ascensor. No ens agrada i marxem. Visitem un museu etnològic força interessant. Dinem pel casc antic i continuem passejant.

Al vespre, ja una mica cansats sopem un plat combinats. Els preus de divendres a la nit es disparen a quasi el doble!!

Tornem a l'hotel i descansem una mica veient el Vaya Semanita de la Televisiò basca. Força bó.

Bilbao (1)

Cinqué dia:

Desprès d'un pobre esmorzar, agafem el cotxe i atravessem la Cantàbria infinita. De fet es fa llarga l'autopista. Esperem trobar un peatge però no apareix. Quina impressió...

Arribem a l'hotel. Xulíssim. Un quatre estrelles força modern. Deixem les maletes i aprofitem per anar a canviar l'oli del cotxe a un Midas. El GPS en Bilbao estava francament agilipollat. Ens equivoquem -o no marca correctament- una sortida i ens fiquem en una autopista amb un embús considerable. Pensem que la Ertzantza està fent un control però és un cotxe bolcat. Superem la prova i el GPS, en un acte de bondat ens retorna a l'eixample de Bilbao just tocant la Catedral de Bilbao, es a dir San Mamés. Al mateix Midas ens recomanen un nou restaurant on dinem la mar de bé. Visitem San Mamés, descobrim la història del Bilbao i recollim el cotxe. El deixem tocant l'estadi i aprofitem per passejar a la vora de la ria. Visitem el Guggenhaim i ens fiquem en el casc antic.

Sopem força bé en la Penya Athlétic i tornem a l'hotel. Anem a recollir el cotxer per aparcar-lo a l'hotel o a prop de l'hotel. Són les 10 de la nit i Bilbao està totalment desert. En la Gran Via pràcticament no hi ha ningú. Arribem al cotxe i mentre el GPS busca i rebusca satèl·lits fem el camí lògic: Gran Via en direcciío al riu i pujar cap el hotel però,.. el maldito roedor del GPS troba satèl·lit i ens diu que hem de girar cua i ficar-nos en l'autopista. Acabem barallats amb el GPS que o ens vol ficar a l'autopista o ens porta a llocs en obres. Al final el desconnectem i fem alló que mai fan els homens: preguntem. Gràcies a les explicacions, conseguim arribar a l'hotel. Hem trigat mitja hora a peu i quasi una hora en cotxe...

Gijon i Oviedo

Quart dia

Desprès d'esmorzar força bé ens dirigim cap a Gijon i Oviedo.

Arribem a Gijon i fem una visita al perímetre al Molinón. Està en obres i no podem entrar. Ens apropem al centre pensant que estarà força lluny -error- i deixem el cotxe en un pàrking. Passejem per la platja i veiem el típic espectacle de la gent caminant a la vora del mar. Arribem fins a "El peine de los vientos" d'en Chillida i continuem per la part antiga. Passem per la casa natal de Jovellanos i ens anem a dinar.

Un cop dinats agafem el cotxe i cap a Oviedo. Arribem a l'hotel -un xic apartat però no massa- Es un hotel correcte però tristot. Es la primera referència a Vetusta. Arribem al centre i ens anem fixant en la perduració del nomènclator del règim anterior. Arribem a un parc molt maco i fem una mica el ganso amb la multitud d'aparells per fer gimnàstica al carrer. Creuem el parc i comencem a passejar per la part antiga. El terra dels carrers pràcticament ens reflecteix. Tot està extremadament net. El dia no és massa solejat i el contrast augmenta la bellessa dels edificis. Ens sobten les botigues en el mateix edifici de la catedral. Acabem fent-nos amics del darrer cambrer espanyol i sopem correctament.

Tornem a l'hotel i per fi tenim WI-FI, de fet, millor, ens deixem un cable per connectar-nos.

Cangas de Onís

Tercer dia:

Esmorzem, correctament, en el bar de la cantonada de la Carretera de Colunga a Lastres. Tornem a l'hotel per pagar l'estança, però el recepcionista continua absent. En el bar de l'hotel, la senyora ens ofereix que nosaltres mateixos fem servir la màquina per pagar amb la tarjeta. Horror!!! algú sortirà perdent... Ens apropem a Villaviciosa a treure dinerets d'un caixer automàtic. Tothom és molt agradable i ens informa el millor que pot. El problema es que es contradiuen. Al final ho trobem, tornem a Colunga i paguem en riguròs metàl·lic.

En un plis ens apropem a Cangas de Onís. Tot just en el desviament de la carreteraa Arriondas hi ha un embús col·losal. Estem a les portes del "74º Descenso internacional por el río Sella". Ens desviem com podem i ens aturem en una placeta a consultar les coordenades GPS del hotel de Cangas (al bell mig de la carretera). Ens tornem a incorporar amb la sensació de que hem fet via...

Arribem a l'hotel. Petitó però bastant digne. Després d'un petit malentés conseguim que ens recomanin un lloc per dinar. Ho fem a pocs metres de distància i quedem força satisfets. Amb la panxolina plena comencem l'ascens a Covadonga. Els cartells luminosos informen quins parkings estan ocupats. Al final veiem una senyal de trànsit que indica que a partir d'aqui cal deixar el cotxe. Ho fem tot pagant rigurosament els dos euros. Com que la panxolina encara està plena, en lloc d'agafar un autobús, pujem a peu fins a l'ermita de Covadonga. Desprès de força escales arribem a la cova. Ens fixem en que la font dels set "caños" avisa que no hi ha garantia sanitària i mirem amb cobdicia les monedes llançades pels turistes. Pujem a l'ermita i arribem fins a la medalla -una mica babosejada- de la verge i la tumba del Rei Pelayo. Recordem la mort de Fàvila ballant un fox-trot amb l'os. Passem de la basílica i agafem un autocar per pujar als llacs. El més emocionant es veure els autocars que baixen i com els conductors fan maniobre per deixar-se passar.

Arribem a dalt. Els llacs són preciosos però no els tornarem a veure. La boira els cobrirá totalment en poc temps. Perdem i recuperem la màquina de fotos, veiem alguns documentals excessivament poètics i passejem. Sembla que estiguem en una pel·licula de morts, tot s'esvaeix en la boira. Un xic acollonits agafem el penúltim autocar, no fos que ens quedessim penjats.

En la baixada sospitem que més d'un s'haurà perdut pel camí. A banda, queden molts cotxes que no han fet ni cas i ara s'estan penedint d'haver pujat en vehicle particular...

Recuperem el cotxe i anem cap a Cangas. El primer que sorprén és l'animació de la zona cèntrica i la decoració de les botigues. Fem una mica de shopping, passejem, pujem al pont romà, ens plantejem pagar-li al tuno perquè deixi de cantar, sopem -plats exagerats- i tornem a l'hotel. Ha estat un dia força xulo.

Colunga i Lastres (2)

Segon dia:

Pel matí anem al MUJA. Francament recomanable. Molt més seriós que Dinòpolis. Al nostre entendre sols li falta una mica de promoció però a ells, de moment, ja els hi està bé.

L'edifici, ja de lluny és força interessant. Representa una petjada tridàctila. Dins cadascuna de les tres part de la petjada han desenvolupat una etapa del mesozoic. Al centre de cada sala hi ha un gran esquelet tot destacant, en la sala triàsica, de la primera representació a nivell mundial de dos tiranosaures (un mascle i una femella) copulant.

Dinem a Lastres tocant el col·legi. Ens habiliten una taula de plàstic en un racó de la terrassa. El dinar és correcte amb els omnipresents "escalopins al cabrales". El preu, per a ells, també es correcte (discrepem...).

Per la tarda a la Platja de la Griega de Colunga. Tope, tope, tope. La marea baixa deixava espais amb poca aigua ben calentoneta. Poc a poc, tothom vam fer el show d'allunyar-nos de la marea creixent. La nostra estatua de pedres va quedar esfonsada totalment. A la mateixa platja hi havia ictites, es a dir, petjades de dinosauris. Vam veure de sauròpodes i de carnívors.

Més tard, vam anar a veure el far de Lastres. Impressionant la caiguda del rocam contra la costa.

Nova passejada per Lastres i retorn a Colunga per sopar.

El recepcionista continuava absent, però l'hotel, per ser d'una estrella, molt i molt correcte.

Colunga i Lastres (1)

Primer dia:

Arribada a l'hotel de Colunga. Deixem les maletes i anem a passeja per Lastres

Veiem el bar de Tom, el forn de pa (ara perruqueria), la casa de la mestra, el cole, la casa del Doctor Mateo, el port, la platja, la casa del psicòleg,...

Fascinant la terrassa i el bar de Tom, en realitat sols hi ha una façana i dins no hi ha res.

Tot fa pujada i baixada i el poble està ple de turistes que cerquen el mateix i no deixen de fer fotos. La gent del poble contesta pels llocs de la sèrie i fins i tot marca amb "grafitis" els llocs perquè la gent no es perdi.

Tornem a l'hotel tot passant pel MUJA (Museu del Juràssic d'Asturia) Sembla que està tancat. Pujem la carretereta per acomiadar-nos però veiem que demà estarà obert... Hi anirem, fa molt bona pinta.

Arribem a l'hotel i el recepcionista continua absent.... Serà un recepcionista fantasma?