divendres, 26 d’octubre de 2012

Menjar a Roma

Un lloc fantàstic i no especialment car per menjar a Roma és FELICE a la Via Maestro Giorgio 29.
Molt recomanable el plat estrella de la casa: Tonnarelli Cacio e Pepe.Són una mena d'espaghettis un xic més gruixuts de l'habitual amb un formatge molt suau i pebre. Literalment estan per sucar pa (i les cambreres et suggereixen que ho facis directament, sense forquilla). Els cambrers t'ho remenen davant teu per aconseguir una barreja de gustos perfecta. El pa, boníssim.

No cal segon plat.

Pel que fa als preus, en el meu cas foren:

2 Tonnarelli Cacio e Pepe (22 €)
2 Pane (2 €)
1 Acqua minerale (2 €)
1 Birra de 66 cc (5 €)
2 Tiramisu (14 €)

Total 45 € dues persones.

Cal reservar taula preferentment  amb dos dies d'antelació. Nosaltres vam demanar taula a les 17:00 d'un dijous i ens la van donar per les 22:15 Impossible trobar taula si no has reservat  i molt difícil el cap de setmana.

Gràcies Quirico.
Pàgina web: http://www.feliceatestaccio.it/index.html

dijous, 18 d’octubre de 2012

Mides de la Terra


Perímetre de la Terra a l'Ecuador: 40.075,017 km
Perímetre meridians: 40.007,860 km

1 grau a l'alçada de l'Ecuador: 111,32 Km

dimecres, 17 d’octubre de 2012

Unir molts txt

http://www.lawebdelprogramador.com/foros/Lotus_Approach/823312-Unir_ficheros_txt___.html

Per unir molts fitxers txt en un únic sols cal fer servir el vell DOS. Per exemple:

copy *.txt agrupats.txt

Tots els txt del directori on estem els copia dins el fitxer agrupats.txt.

Fàcil...

Tags
Join txt
Unir txt
Unir muchos txt
Unir varios txt

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Sant Agustí d'Hipona. El robaperes

Una de les seves cites més impactants recollida per Russel en HFO és:

"Give me chastity and continence, only not yet." (pag 416 en la traducció de Jordi Solé Tura: "Dona'm castedat i continència, però encara no.")

D'altres perles, recollides a http://www.sindioses.org/frases.html serien:


"El buen cristiano debe permanecer alerta de los matemáticos y todos aquellos que realicen profecías vacías. Ya existe el peligro de que los matemáticos hayan hecho una alianza con el demonio para oscurecer el espíritu y confinar al hombre en las ataduras del Infierno."

"Las heridas de un amigo son mejores que los besos de un enemigo. Amar con dureza es mejor que engañar con delicadeza... En Lucas 14: 23 está escrito: 'Obliguen a la gente a entrar'. Con amenazas de la ira de Dios, el Padre atrae almas hacia su Hijo."

"Nada rebaja tanto a la mente varonil de su altura como acariciar mujeres y esos contactos corporales que pertenecen al estado del matrimonio."

"Es Eva, la tentadora, de quien debemos cuidarnos en toda mujer... No alcanzo a ver qué utilidad puede servir la mujer para el hombre, si se excluye la función de concebir niños."

"Las mujeres no deben ser iluminadas ni educadas en forma alguna. De hecho, deberían ser segregadas, ya que son causa de insidiosas e involuntarias erecciones en los santos varones."

"Dos clases de humanos, los cristianos y los judíos. La luz y las tinieblas. Pecadores, homicidas, basura revuelta."

Russell ens informa:

Per Sant Agustí, Déu predestina aleatòriament els que seran salvats. Però sols seran salvats els predestinats que hagin estat batejats. Als nens no batejats els dedica el capítol VII del llibre I de les seves Confessionns. En aquest capítol planteja que els nadons viuen "plens de pecats: golafreria, gelosia i altres vicis horribles."

A Sant Agustí els càstigs escolars no l'ajudaren a aprendre el grec, però els recorda com quelcom desitjable ja que "el guariren de la tendència a caure en una alegria perniciosa".

Contra el plantejament platònic de que Déu donà forma a una matèria primitiva, Sant Agustí planteja que Déu creà tot del no res incloent temps i espai. En Déu no hi ha abans ni desprès, sols un present etern.

"What, then, is time ?" lie asks. "If no one asks of me, I know; if I wish to explain to him who asks, I know not." Various difficulties perplex him. Neither past nor future, he says, but only the present, really li; the present is only a moment, and time can only be measured while it is passing. Nevertheless, there really is time past and future. We seem here to be led into contradictions. The only way Augustine can find to avoid these contradictions is to say that past and future can only be thought of as present: "past" must be identified with memory, and "future" with expectation, memory and expectation being both present facts. There are, he says, three times: "a present of things past, a present of things present, and a present of things future." "The present of things past is memory; the present of things present is sight; and the present of things future is expectation."

"Què és, doncs, el temps? Si ningú no m'ho pregunta, ho se; si intento explicar-ho a qui m'ho pregunta, no se fer-ho. Les varies dificultats el fan sentir perplex. Diu que ni el passat ni el futur existeixen, sols el present. El present sols és un moment i el temps sols pot ser mesurat mentre està passant. Però és evident que hi ha un passat i un futur. Sembla que caiem en contradiccions. La única alternativa que trobà Sant Agustí es dir que passat i futur sols poden ser pensats com a present: el passat s'identifica amb la memòria i el futur amb el l'expectació; memòria i expectació són fets presents. Hi ha, diu, tres temps: un present de les coses que han passat, un present de les coses presents i un present de les coses futures. El present de les coses passades és la memòria, el present de les coses presents és la visió, el present de les coses futures és l'expectació"


A diferència dels grecs no li importa si els cosos són o no enterrats. Els animals de pressa no poden impedir la resurrecció del cos.

En la Ciutat de Déu tracta la qüestió de les verges raptades durant el saqueig de Roma: 

"Next comes the question of pious virgins who were raped during the sack. There were apparently some who held that these ladies, by no fault of their own, had lost the crown of virginity. This view the Saint very sensibly opposes. "Tush, another's lust cannot pollute thee." Chastity is a virtue of the mind, and is not lost by rape, but is lost by the intention of sin, even if unperformed. It is suggested that God permitted rapes because the victims had been too proud of their continence. It is wicked to commit suicide in order to avoid being raped ; this leads to a long discussion of Lucretia, who ought not to have killed herself, because suicide is always a sin.
There is one proviso to the exculpation of virtuous women who are raped: they must not enjoy it. If they do, they are sinful."

"Desprès tracta la qüestió de les verges raptades durant el saqueig de Roma. Hi ha qui sosté que varen perdre -sense culpa pròpia- la virginitat. Sant Agustí s'hi oposa: "La lascívia (lust) d'un altri no pot tacar-te." La castedat és una virtut de la ment i no es perd pel rapte; es perd per la intenció de pecar fins i tot si no es consuma. Es suggereix que Déu permeté el rapte perquè les víctimes estaven massa orgulloses de la seva castedat. Es pervers cometre suïcidi per evitar ser raptada; això porta a una llarga discussió sobre Lucrècia qui no havia d'haver-se suïcidat ja que el suïcidi és un pecat."

Pel que fa als déus grecs no considera que no hagin existit. Si creu que han existit però eren dimonis.

Què opina del sexe?

"This leads to a long and minute discussion of sexual lust, to which we are subject as part of our punishment for Adam's sin. This discussion is very important as revealing the psychology of asceticism; we must therefore go into it, although the Saint confesses that the theme is immodest. The theory advanced is as follows.
It must be admitted that sexual intercourse in marriage is not sinful, provided the intention is to beget offspring. Yet even in marriage a virtuous man will wish that he could manage without lust. Even in marriage, as the desire for privacy shows, people are ashamed of sexual intercourse, because "this lawful act of nature is (from our first parents) accompanied with our penal shame." The cynics thought that one should be without shame, and Diogenes would have none of it, wishing to be in all things like a dog; yet even he, after one attempt, abandoned, in practice, this extreme of shamelessness. What is shameful about lust is its independence of the will. Adam and Eve, before the fall, could have had sexual intercourse without lust, though in fact they did not. Handicraftsmen, in the pursuit of their trade, move their hands without lust; similarly Adam, if only he had kept away from the apple-tree, could have performed the business of sex without the emotions that it now demands. The sexual members, like the rest of the body, would have obeyed the will. The need of lust in sexual intercourse is a punishment for Adam's sin, but for which sex might have been divorced from pleasure. Omitting some physiological details which the translator has very properly left in the decent obscurity of the original Latin, the above is St. Augustine's theory as regards sex.

It is evident from the above that what makes the ascetic dislike sex is its independence of the will. Virtue, it is held, demands a complete control of the will over the body, but such control does not suffice to make the sexual act possible. The sexual act, therefore, seems inconsistent with a perfectly virtuous life."

Recolça  la Vulgata de Sant Jeroni. Segons els Setanta, Matussalem va morir14 anys desprès del diluvi.Això no podia ser ja que no hi era a l'arca. Per Sant Agustí es tan sagrat el text dels Setanta com el de Sant Jeroni, però en els dels Setanta hi ha alguns errors.

També en el mon "literari" estableix un sincronisme entre la història sagrada i la profana situant l'arribada d'Ennees a Itàlia quan Abdó era jutge.

Hi ha dues resurreccions: la de l'ànima en el moment de la mort i la del cos en el Judici Final. Déu ha dividit la humanitat arbitràriament en elegits i rèprobes independentment dels seus mèrits. Per tant, com que tots mereixem la condemna, els rèprobes no poden queixar-se. Els turments de l'infern no són purificadors. A diferència d'Orígenes, per Sant Agustí l'Infern és etern. El pitjor del cas és que aquesta doctrina de la predestinació no és original, es hereva de Sant Pau (un altre prenda).

Finalment una de les seves grans "aportacions" fou la lluita contra l'heretgia pelagiana. Pelagi, un gal·lès, plantejava l'existència del llibre arbitri, dubtava del manteniment del pecat original i creia que si hom actua virtuosament pot salvar-se. Evidentment, el robaperes va fer tot el possible per destruir aquest pensament alliberador.

"The conviction of sin, however, so dominated him that he really believed new-born children to be limbs of Satan. A great deal of what is most ferocious in the medieval Church is traceable to his gloomy sense of universal guilt."

diumenge, 14 d’octubre de 2012

El cristianisme durant els quatre primers segles. Bertrand Russell


UNA HISTORIA DE LA FILOSOFIA OCCIDENTAL
Bertrand Russell

II . LA FILOSOFIA CATÒLICA
Primera part: ELS PARES
2. El cristianisme durant els quatre primers segles


L’orgull grec no suportava la pretensió jueva de ser el poble escollit. Els gnòstics rebutjaren aquesta idea. Per a alguns d’ells, el món sensible havia estat creat per una deïtat inferior anomenada Ialdabaoth que era un fill rebel de Sofia (la saviesa celestial). La serp del gènesis intentà advertir a Eva dels enganys de Ialdabaoth-Iahvè. Quan Sofia considerà que era el moment d’aturar a Ialdabaoth envià a altre fill seu a habitar temporalment el cos de Jesús i alliberar el món de les falses ensenyances de Moisès. Així, el gnosticisme es trobava a mig camí entre el paganisme filosòfic i el cristianisme honorant Jesús i parlant malament dels jueus.

El maniqueisme –barreja de cristianisme i zoroastrisme-, que fou el camí pel que Sant Agustí arribà al catolicisme, considerava que el mal era un principi positiu encarnat en la matèria i que el principi del bé es representat pel esperit.

Quan el cristianisme es adoptat com a religió oficial, gnòstics i maniqueus continuen exercint una influència soterrada. Una branca del gnosticisme plantejava que Jesús era un simple home que fou posseït pel Fill de Déu en el baptisme i el deixà en la crucifixió. Això explicaria les paraules de Jesús “Déu meu, per què m’has abandonat”. Aquest plantejament es troba en també en l’ortodòxia islàmica.

El no reconeixement de Jesús com a el Messies pels jueus era ja un motiu pel antisemitisme. D’altra banda Jesús havia plantejat els dos nous manaments (estimar a Déu i estimar al proïsme) que els jueus no acceptaven. Hom no pot saber amb certesa fins on arribaren les motivacions econòmiques.

Front a la simplicitat teològica jueva, el cristianisme es va hel•lenitzant. Si els evangelis sinòptics (Mateu [home/angel], Marc [lleó] i Lluc [brau]) son també bastant simples, l’evangeli de Joan es caracteritza per la seva elevació teològica. Per això el seu símbol és l’àliga que s’enlaira. En aquest evangeli Jesús es identificat amb el Logos platònico-estoic.

Orígenes (185-254) visqué a Alexandria. Planteja que no hi ha res totalment incorpori, sols Déu (Pare, Fill i Esperit Sant). Coincideix amb Plató en que l’ànima existeix des de la Creació i que s’uneix a l’home en el moment del naixement. Comparteix el concepte de nous amb Plotí i diu que si el nous cau es converteix en ànima. Si l’ànima es virtuosa esdevé nous. Per Orígenes fins i tot el dimoni serà salvat. Origenes, tot i ser considerat un dels Pares fou condemnat per quatre heretgies:
1. Preexistència de les ànimes
2. Que la natura humana de Crist existia abans de l’encarnació
3. Que en la resurrecció els nostres cossos esdevindran eteris
4. Que tots els homes, i fins i tot els dimonis, seran salvats
Pel que fa a la seva vida es convertí en eunuc al llegir un evangeli que parlava de que aquesta pràctica havia apropat a altres al Regne dels Cels. Per a ell, els cristians no han de participar en el govern terrenal, sols en el de l’Església.

La major part dels cristians creien que sols ells es salvarien mentre que els pagans patirien entre terribles sofriments. Les altres religions no eren tan amenaçadores però tenien alguns inconvenients. Els seguidors de la “Gran Mare” efectuaven una mena de baptisme de sang sacrificant un bou i vessant la sang sobre el seu cap. Aquesta cerimònia –tauroboli- era cara i sols se la podien permetre les classes benestants. El baptisme cristià era molt més econòmic.

La immortalitat, a Occident, apareix per primer cop en els òrfics [1] i adopta una forma culta amb el platonisme. Si la forma platònica és complexa, el plantejament òrfic és molt popular i influeix en jueus i cristians. Alguns profetes hebreus parlen de la resurrecció del cos però sembla que la influència grega els reconduí cap a la resurrecció de l’ànima. El mite, tant òrfic com asiàtic, del déu que mor i ressuscita es propi de moltes religions, entre elles el cristianisme.

Si acceptem aquest plantejament, la immortalitat no fou una de les causes més importants en la propagació del cristianisme [iv2]. Si tingué una considerable importància el tema dels miracles. Ara considerem llegendari la història hebraica primitiva però en aquell moment hom creia totalment en els fets homèrics o en la Eneida. Orígenes planteja que si creuen en Homer o en Virgili no hi ha cap motiu per no creure la tradició hebrea. Així es comencen a admetre tots els miracles de l’Antic Testament.

D’altra banda, els enemics dels cristians estaven desorganitzats i eren políticament ineficaços. Rostòvtsev planteja el fet de que l’exèrcit estava en mans de cristians. Això influí en Constantí. Eren una minoria però estaven organitzats. Això ara no és important, però en aquells temps era una novetat. No tenien al davant cap altre grup organitzat.

Des de Constantí (Edicte de Milà, 313) fins el concili de Calcedònia (451), la importància política de la teologia seria fonamental amb dos grans temes: la natura de la Trinitat i la doctrina de l’Encarnació.
Arri, sacerdot alexandrí plantejava que el Fill no és igual al Pare, ha estat creat per aquest. En el concili de Nicea (325) es defensa la postura ortodoxa de que el Pare i el Fill són iguals i tenen la mateixa substància però son persones diferents. L’heretgia sabel•liana els considera diferents aspectes d’un mateix Ésser. Atanasi (297-373) serà el més fervent defensor dels plantejaments acordats a Nicea.
La persecució per l’ortodòxia catòlica de les heretgies arrianes o oposades a Nicea minaren la unitat de l’Imperi d’Orient i facilitaren la conquesta musulmana.
Si la major part dels emperadors cristians oscil•laren entre una i altre heretgia L’any 379 Teodosi es decanta definitivament per l’ortodòxia catòlica. Es el moment del triomf catòlic en el que viuran els tres doctors de l’Església: Sant Ambròs, Sant Jeroni i Sant Agustí.


[1] Cal recordar que el món minoic tenia contactes comercials amb el món egipci.
[2] En aquest aspecte Russell discrepa de Gibbon: The Decline and Fall of the Roman Empire

Casio fx-3600G Ajust del contrast de pantalla i LR2

Es possible que accidentalment la pantalla de la Casio fx-360G es vegi masa fosca.
Per arreglar-ho sols tens que polsar MODE i desprès una de les dues fletxes a l'esquerra de MODE. La que apunta cap a l'esquerra aclareix la pantalla. La que apunta cap a la dreta l'enfosqueix.

Ho teniu a la pàgina 30 del manual.

Per eliminar el LR2 polsa la tecla MODE (apareix una M petitona) i tot seguit polsa el símbol +

dissabte, 13 d’octubre de 2012

Ialdabaoth


Bertrand Russell
HISTORY OF WESTERN PHILOSOPHY

Chapter II
CHRISTIANITY DURING THE FIRST FOUR cENTURIES
(...)

The view that the Jews were the Chosen People remained, however,
obnoxious to Greek pride. This view was radically rejected
by the Gnostics. They, or at least some of them, held that the
sensible world had been created by an inferior deity named
laldabaoth, the rebellious son of Sophia (heavenly wisdom). He,
they said, is the Yahweh of the Old Testament, while the serpent,
so far from being wicked, was engaged in warning Eve against
his deceptions. For a long time, the supreme deity allowed laldabaoth
free play; at last lie sent His Son to inhabit temporarily
the body of the man Jesus, and to liberate the world from the false
teaching of Moses.Those who held this view, or something like
it, combined it, as a rule, with a Platonic philosophy; Plotinus,
as we saw, found some difficulty in refuting it. Gnosticism afforded
a half-way house between philosophic paganism and Christianity,
for, while it honoured Christ, it thought ill of the Jews. The
same was true, later, of Manichaeism, through which St. Augustine
came to the Catholic Faith. Manichseism combined Christian and
Zoroastrian elements, teaching that evil is a positive principle,
embodied in matter, while the good principle is embodied in
spirit. It condemned meat-eating, and all sex, even in marriage.
Such intermediate doctrines helped much in the gradual conversion
of cultivated men of Greek speech; but the New Testament
warns true believers against them: "O Timothy, keep that
which is committed to thy trust, avoiding profane and vain
babblings, and oppositions of science [Gnosis] falsely so called:
which some professing have erred concerning the faith."

Gnostics and Manichaeans continued to flourish until the government
became Christian. After that time they were led to conceal
their beliefs, but they still had a subterranean influence.

dimecres, 10 d’octubre de 2012

Uns quants clàssics pendents

Plató: El banquete. (llegit)
Plató: Fedón. Fedro. (llegit)
Diògenes Laerci: Vidas y opiniones de los filósofos ilustres (llegit)
Llucià de Samòsata: Diálogos de los dioses. Diálogos de los muertos. Diálogos marinos. Diálogos de las cortesanas. (llegit)
Carlos García Gual: La secta del perro. Vidas de filósofos cínicos  (llegit)
Voltaire: Cándido. Micromegas. Zadig.  (llegit)
Petroni: Satiricón (llegit)


FNAC
http://libros.fnac.es/a8007/Platon-El-Banquete?PID=5&Mn=-1&Ra=-1&To=0&Nu=2&Fr=0
9,50 €

http://libros.fnac.es/a100840/Platon-Fedon-Fedro?PID=5&Mn=-1&Ra=-1&To=0&Nu=3&Fr=0
9,00 €

http://libros.fnac.es/a277798/Diogenes-Laercio-Vidas-y-opiniones-de-los-filosofos-ilustres?PID=5&Mn=-1&Ra=-1&To=0&Nu=1&Fr=0
13,30 €

http://libros.fnac.es/a119437/Luciano-de-Samosata-Dialogos-de-los-dioses-Dialogos-de-los-muertos-Dialogos-marinos-Dialogos-de-las-cortesanas?PID=5&Mn=-1&Ra=-1&To=0&Nu=5&Fr=0
9 €

http://libros.fnac.es/a193448/Carlos-Garcia-Gual-La-secta-del-perro-Vidas-de-filosofos-cinicos?PID=5&Mn=-1&Ra=-1&To=0&Nu=1&Fr=0
8 €

AMAZON
http://www.amazon.es/El-banquete-Clasicos-Del-Pensamiento/dp/8430943722/ref=sr_1_2?ie=UTF8&qid=1349902096&sr=8-2
9,02 €

http://www.amazon.es/Fed%C3%B3n-Fedro-Alianza-Bolsillo-Nuevo/dp/8420636452/ref=sr_1_10?s=books&ie=UTF8&qid=1349902694&sr=1-10
8,55 €

http://www.amazon.es/opiniones-fil%C3%B3sofos-ilustres-Bolsillo-Clasicos/dp/8420661805/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1349903286&sr=1-1
13,30 €

http://www.amazon.es/Di%C3%A1logos-muertos-cortesanas-Biblioteca-Tematica/dp/8420659541/ref=sr_1_2?s=books&ie=UTF8&qid=1349903818&sr=1-2
8,55 €

http://www.amazon.es/secta-perro-Vidas-fil%C3%B3sofos-c%C3%ADnicos/dp/8420677671/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1349904341&sr=1-1
7,60 €


CASA DEL LIBRO
http://www.casadellibro.com/libro-el-banquete-2-ed/9788430943722/1077177
9,5 €

http://www.casadellibro.com/libro-fedon-fedro/9788420636450/608276
9 €

http://www.casadellibro.com/libro-vidas-y-opiniones-de-filosofos-ilustres/9788420661803/1154140
14 €

http://www.casadellibro.com/libro-dialogos-de-los-dioses-dialogos-de-los-muertos-dialogos-marinos--dialogos-de-las-cortesanas/9788420659541/1045051
9 €

http://www.casadellibro.com/buscador/busquedaLibros?busqueda=LA+SECTA+DEL+PERRO%3B+VIDAS+DE+LOS+FILOSOFOS+CINICOS&nivel=5&auto=1&maxresultados=1
8 €

http://www.casadellibro.com/libro-candido-micromegas-zadig/9788437605418/450678
9,70

http://www.casadellibro.com/libro-satiricon/9788437621005/934289
9,70

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Pepe

Aquest home, probablement, està malalt. Una llàstima i un perill.

El video, a data d'avui, té 3.420.890 visites.De vergonya aliena.


dilluns, 8 d’octubre de 2012

La relliscada de Penèlope més enllà de l'Odissea.


Penèlope, model de fidelitat, pot ser va tenir alguna relliscada. Lucià de Samòsata, escriptor sirià en llengua grega del segle II d.C. ens ho suggereix en el llibre XXII dels diàlegs dels déus.

DIALOGO DE LOS DIOSES. PAN Y HERMES

PAN.- ¡Salud, padre Hermes!
HERMES.- Salud a ti también. Pero ¿cómo es que soy yo tu padre?
PAN.- ¿Es que no eres tú Hermes Cileno ?
HERMES.- Por supuesto que sí. Mas ¿cómo eres tú hijo mío?
PAN.- Soy hijo espurio, bastardo, fruto de tu ímpetu amoroso.
HERMES.- Sí, por Zeus; tal vez de un cabrón que cometió adulterio con una cabra; porque ¿cómo hijo mío, con semejantes cuernos, semejante nariz, semejante barba poblada, patas bisulcas de macho cabrío y un rabo asomando por el culo?
PAN.- En la medida en que te burlas de mí, tu hijo, estás colmándote de insultos a tí mismo, padre, que engendraste y fabricaste semejantes hijos; yo no soy en absoluto culpable.
HERMES.- ¿Y quién dices que es tu madre? ¿Será que sin darme cuenta seduje a alguna cabra?
PAN.- No sedujiste a ninguna cabra, pero refresca tu memoria, a ver si en cierta ocasión forzaste en Arcadia a una moza libre... ¿Qué pretendes mordiéndote el dedo y te quedas pasmado? Me estoy refiriendo a Penélope la hija de Icario .
HERMES.- ¿Y qué le sucedió para parirte cabrón en lugar de ser semejante a mí?
PAN.- Con sus propias palabras te contaré la historia. Al enviarme a Arcadia me dijo: "Hijo, yo soy Penélope la espartiata, tu madre, pero sábete que tienes por padre a un dios, a Hermes, hijo de Maya y de Zeus. Y si llevas cuernos y tienes patas de cabrón, no debes afligirte por ello, que cuando tu padre se acostó conmigo adoptó la imagen de un macho cabrío a fin de pasar desapercibido y de resultas de ello saliste tu parecido a un cabrón.
HERMES.- Sí, por Zeus, ya me acuerdo de haber hecho algo semejante. ¿Así que yo, que tanto presumo de mi belleza y que para colmo soy barbilampiño, voy a ser llamado padre tuyo y a ser el hazmerreir de todos por este hijo tan guapo?
PAN.- Yo no voy a dar motivo para que te avergüences de mí, padre. Pues soy músico y toco la siringe con total suavidad y Dioniso no puede hacer nada sin contar conmigo sino que me ha nombrado conpañero y miembro de su cortejo, y además le dirijo el coro. Y si pudieras contemplar mis rebaños, cuántos tengo por Tegea y en las laderas del Partenio, te pondrías contentísimo; soy también dueño y señor de toda Arcadia e incluso ayer, como quien dice, luchando como aliado de los Atenienses en Maratón destaqué por mi valor de tal manera que como premio se me concedió la cueva que hay al pie de la Acrópolis. Y caso que vayas a Atenas sabrás lo importante que es allí el nombre de Pan .
HERMES.- Y dime, ¿te has casado ya, Pan, pues creo que es así como te llaman?
PAN.- ¡Qué va!, padre, pues soy propenso a enamorarme y no me conformaría fácilmente con acostarme con una sola.
HERMES.- A la vista está que andas metiendo mano a las cabras.
PAN.- Te burlas de mí, yo me acuesto con Eco, Pítide y todas las ménades de Dioniso, y se me rifan.
HERMES.- ¿Sabes, entonces, hijo, cuál es el primer favor que voy a pedirte?
PAN.- Mándame, padre, sepamos cuál es.
HERMES.- Acércate y abrázame, pero mira de no llamarme padre tuyo cuando pueda oírlo otro.

Extret de http://barzaj-jan.blogspot.com.es/2011/02/cosas-de-dioses.html