"Give me chastity and continence, only not yet." (pag 416 en la traducció de Jordi Solé Tura: "Dona'm castedat i continència, però encara no.")
D'altres perles, recollides a http://www.sindioses.org/frases.html serien:
"El buen cristiano debe permanecer alerta de los matemáticos y todos aquellos que realicen profecías vacías. Ya existe el peligro de que los matemáticos hayan hecho una alianza con el demonio para oscurecer el espíritu y confinar al hombre en las ataduras del Infierno."
"Las heridas de un amigo son mejores que los besos de un enemigo. Amar con dureza es mejor que engañar con delicadeza... En Lucas 14: 23 está escrito: 'Obliguen a la gente a entrar'. Con amenazas de la ira de Dios, el Padre atrae almas hacia su Hijo."
"Nada rebaja tanto a la mente varonil de su altura como acariciar mujeres y esos contactos corporales que pertenecen al estado del matrimonio."
"Es Eva, la tentadora, de quien debemos cuidarnos en toda mujer... No alcanzo a ver qué utilidad puede servir la mujer para el hombre, si se excluye la función de concebir niños."
"Las mujeres no deben ser iluminadas ni educadas en forma alguna. De hecho, deberían ser segregadas, ya que son causa de insidiosas e involuntarias erecciones en los santos varones."
"Dos clases de humanos, los cristianos y los judíos. La luz y las tinieblas. Pecadores, homicidas, basura revuelta."
Russell ens informa:
Per Sant Agustí, Déu predestina aleatòriament els que seran salvats. Però sols seran salvats els predestinats que hagin estat batejats. Als nens no batejats els dedica el capítol VII del llibre I de les seves Confessionns. En aquest capítol planteja que els nadons viuen "plens de pecats: golafreria, gelosia i altres vicis horribles."
A Sant Agustí els càstigs escolars no l'ajudaren a aprendre el grec, però els recorda com quelcom desitjable ja que "el guariren de la tendència a caure en una alegria perniciosa".
Contra el plantejament platònic de que Déu donà forma a una matèria primitiva, Sant Agustí planteja que Déu creà tot del no res incloent temps i espai. En Déu no hi ha abans ni desprès, sols un present etern.
"What, then, is time ?" lie asks. "If no one asks of me, I know; if I wish to explain to him who asks, I know not." Various difficulties perplex him. Neither past nor future, he says, but only the present, really li; the present is only a moment, and time can only be measured while it is passing. Nevertheless, there really is time past and future. We seem here to be led into contradictions. The only way Augustine can find to avoid these contradictions is to say that past and future can only be thought of as present: "past" must be identified with memory, and "future" with expectation, memory and expectation being both present facts. There are, he says, three times: "a present of things past, a present of things present, and a present of things future." "The present of things past is memory; the present of things present is sight; and the present of things future is expectation."
"Què és, doncs, el temps? Si ningú no m'ho pregunta, ho se; si intento explicar-ho a qui m'ho pregunta, no se fer-ho. Les varies dificultats el fan sentir perplex. Diu que ni el passat ni el futur existeixen, sols el present. El present sols és un moment i el temps sols pot ser mesurat mentre està passant. Però és evident que hi ha un passat i un futur. Sembla que caiem en contradiccions. La única alternativa que trobà Sant Agustí es dir que passat i futur sols poden ser pensats com a present: el passat s'identifica amb la memòria i el futur amb el l'expectació; memòria i expectació són fets presents. Hi ha, diu, tres temps: un present de les coses que han passat, un present de les coses presents i un present de les coses futures. El present de les coses passades és la memòria, el present de les coses presents és la visió, el present de les coses futures és l'expectació"
A diferència dels grecs no li importa si els cosos són o no enterrats. Els animals de pressa no poden impedir la resurrecció del cos.
En la Ciutat de Déu tracta la qüestió de les verges raptades durant el saqueig de Roma:
"Next comes the question of pious virgins who were raped during the sack. There were apparently some who held that these ladies, by no fault of their own, had lost the crown of virginity. This view the Saint very sensibly opposes. "Tush, another's lust cannot pollute thee." Chastity is a virtue of the mind, and is not lost by rape, but is lost by the intention of sin, even if unperformed. It is suggested that God permitted rapes because the victims had been too proud of their continence. It is wicked to commit suicide in order to avoid being raped ; this leads to a long discussion of Lucretia, who ought not to have killed herself, because suicide is always a sin.
There is one proviso to the exculpation of virtuous women who are raped: they must not enjoy it. If they do, they are sinful."
"Desprès tracta la qüestió de les verges raptades durant el saqueig de Roma. Hi ha qui sosté que varen perdre -sense culpa pròpia- la virginitat. Sant Agustí s'hi oposa: "La lascívia (lust) d'un altri no pot tacar-te." La castedat és una virtut de la ment i no es perd pel rapte; es perd per la intenció de pecar fins i tot si no es consuma. Es suggereix que Déu permeté el rapte perquè les víctimes estaven massa orgulloses de la seva castedat. Es pervers cometre suïcidi per evitar ser raptada; això porta a una llarga discussió sobre Lucrècia qui no havia d'haver-se suïcidat ja que el suïcidi és un pecat."
Pel que fa als déus grecs no considera que no hagin existit. Si creu que han existit però eren dimonis.
Què opina del sexe?
"This leads to a long and minute discussion of sexual lust, to which we are subject as part of our punishment for Adam's sin. This discussion is very important as revealing the psychology of asceticism; we must therefore go into it, although the Saint confesses that the theme is immodest. The theory advanced is as follows.
It must be admitted that sexual intercourse in marriage is not sinful, provided the intention is to beget offspring. Yet even in marriage a virtuous man will wish that he could manage without lust. Even in marriage, as the desire for privacy shows, people are ashamed of sexual intercourse, because "this lawful act of nature is (from our first parents) accompanied with our penal shame." The cynics thought that one should be without shame, and Diogenes would have none of it, wishing to be in all things like a dog; yet even he, after one attempt, abandoned, in practice, this extreme of shamelessness. What is shameful about lust is its independence of the will. Adam and Eve, before the fall, could have had sexual intercourse without lust, though in fact they did not. Handicraftsmen, in the pursuit of their trade, move their hands without lust; similarly Adam, if only he had kept away from the apple-tree, could have performed the business of sex without the emotions that it now demands. The sexual members, like the rest of the body, would have obeyed the will. The need of lust in sexual intercourse is a punishment for Adam's sin, but for which sex might have been divorced from pleasure. Omitting some physiological details which the translator has very properly left in the decent obscurity of the original Latin, the above is St. Augustine's theory as regards sex.
It is evident from the above that what makes the ascetic dislike sex is its independence of the will. Virtue, it is held, demands a complete control of the will over the body, but such control does not suffice to make the sexual act possible. The sexual act, therefore, seems inconsistent with a perfectly virtuous life."
Recolça la Vulgata de Sant Jeroni. Segons els Setanta, Matussalem va morir14 anys desprès del diluvi.Això no podia ser ja que no hi era a l'arca. Per Sant Agustí es tan sagrat el text dels Setanta com el de Sant Jeroni, però en els dels Setanta hi ha alguns errors.
També en el mon "literari" estableix un sincronisme entre la història sagrada i la profana situant l'arribada d'Ennees a Itàlia quan Abdó era jutge.
Hi ha dues resurreccions: la de l'ànima en el moment de la mort i la del cos en el Judici Final. Déu ha dividit la humanitat arbitràriament en elegits i rèprobes independentment dels seus mèrits. Per tant, com que tots mereixem la condemna, els rèprobes no poden queixar-se. Els turments de l'infern no són purificadors. A diferència d'Orígenes, per Sant Agustí l'Infern és etern. El pitjor del cas és que aquesta doctrina de la predestinació no és original, es hereva de Sant Pau (un altre prenda).
Finalment una de les seves grans "aportacions" fou la lluita contra l'heretgia pelagiana. Pelagi, un gal·lès, plantejava l'existència del llibre arbitri, dubtava del manteniment del pecat original i creia que si hom actua virtuosament pot salvar-se. Evidentment, el robaperes va fer tot el possible per destruir aquest pensament alliberador.
"The conviction of sin, however, so dominated him that he really believed new-born children to be limbs of Satan. A great deal of what is most ferocious in the medieval Church is traceable to his gloomy sense of universal guilt."
Què opina del sexe?
"This leads to a long and minute discussion of sexual lust, to which we are subject as part of our punishment for Adam's sin. This discussion is very important as revealing the psychology of asceticism; we must therefore go into it, although the Saint confesses that the theme is immodest. The theory advanced is as follows.
It must be admitted that sexual intercourse in marriage is not sinful, provided the intention is to beget offspring. Yet even in marriage a virtuous man will wish that he could manage without lust. Even in marriage, as the desire for privacy shows, people are ashamed of sexual intercourse, because "this lawful act of nature is (from our first parents) accompanied with our penal shame." The cynics thought that one should be without shame, and Diogenes would have none of it, wishing to be in all things like a dog; yet even he, after one attempt, abandoned, in practice, this extreme of shamelessness. What is shameful about lust is its independence of the will. Adam and Eve, before the fall, could have had sexual intercourse without lust, though in fact they did not. Handicraftsmen, in the pursuit of their trade, move their hands without lust; similarly Adam, if only he had kept away from the apple-tree, could have performed the business of sex without the emotions that it now demands. The sexual members, like the rest of the body, would have obeyed the will. The need of lust in sexual intercourse is a punishment for Adam's sin, but for which sex might have been divorced from pleasure. Omitting some physiological details which the translator has very properly left in the decent obscurity of the original Latin, the above is St. Augustine's theory as regards sex.
It is evident from the above that what makes the ascetic dislike sex is its independence of the will. Virtue, it is held, demands a complete control of the will over the body, but such control does not suffice to make the sexual act possible. The sexual act, therefore, seems inconsistent with a perfectly virtuous life."
Recolça la Vulgata de Sant Jeroni. Segons els Setanta, Matussalem va morir14 anys desprès del diluvi.Això no podia ser ja que no hi era a l'arca. Per Sant Agustí es tan sagrat el text dels Setanta com el de Sant Jeroni, però en els dels Setanta hi ha alguns errors.
També en el mon "literari" estableix un sincronisme entre la història sagrada i la profana situant l'arribada d'Ennees a Itàlia quan Abdó era jutge.
Hi ha dues resurreccions: la de l'ànima en el moment de la mort i la del cos en el Judici Final. Déu ha dividit la humanitat arbitràriament en elegits i rèprobes independentment dels seus mèrits. Per tant, com que tots mereixem la condemna, els rèprobes no poden queixar-se. Els turments de l'infern no són purificadors. A diferència d'Orígenes, per Sant Agustí l'Infern és etern. El pitjor del cas és que aquesta doctrina de la predestinació no és original, es hereva de Sant Pau (un altre prenda).
Finalment una de les seves grans "aportacions" fou la lluita contra l'heretgia pelagiana. Pelagi, un gal·lès, plantejava l'existència del llibre arbitri, dubtava del manteniment del pecat original i creia que si hom actua virtuosament pot salvar-se. Evidentment, el robaperes va fer tot el possible per destruir aquest pensament alliberador.
"The conviction of sin, however, so dominated him that he really believed new-born children to be limbs of Satan. A great deal of what is most ferocious in the medieval Church is traceable to his gloomy sense of universal guilt."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada