diumenge, 29 d’agost de 2010

La hija del canibal de Rosa Montero


La hija del canibal
Autor: Rosa Montero
Any: 1997
Editorial: Espasa
Pàgines: 338 páginas

Tot i que Rosa Montero és una de les meves escriptores favorites, aquest llibre ha estat molts anys dormint a la prestatgeria. El títol em provocava una certa recança i el comentari de la contraportada no em suggeria res.

Una afortunada recomanació em va fer superar aquests prejudicis i ben aviat em vaig enganxar.

A banda d'incloure una novel·la dins d'un altra (la vida de l'anarquista Fèlix dins l'acció principal) presenta moments d'acció, humor i reflexions força interessants. Fins i tot hi ha moments de molt dura novel·la negra.

El llibre està ple de paràgrafs molt interessants. Sols apuntaré un parell: el primer per la referència a Edgar Allan Poe en El corb. El segón, pot ser estic equivocat ,però em sembla que te intenció fonètica intraduïble.

"¿Acaso ya no iba a sentir el deseo nunca má? Toc, toc, toc, contestó la lluvia. Y Lucía entendió: nunca más, nunca más. Bien, se dijo entonces: es evidente que me he rendido. Y casi se sintió en paz." pág 290

"Pues bien, con el amor y el deseo sucede algo semejante: porque algo muere dento de ti cuando se te acaba la ilusión, cuando ya no encuentras la voluntad necesaria para seguir queriendo a la misma persona. Otros lo consiguen, te dices, torturada, mientras te abres de piernas y encapotas el ceño. Otros lo consiguen y yo no; y lloras con discreción lágrimas secas por el fin de todo lo que tuviste." pág 313

I finalment una troballa personal. De vegades, després de molts anys, trobes escrita una paraula que sempre has pronunciat malament i et sorprens a tu mateix de lo "cazurro" que arribes a ser:

"Si te digo la verdad, me da lo mismo. Me la refanfinfla que la petarda de Francisca...." pág. 336

Jo sempre havia pronunciat repanpinfa. Ves quina cosa..

Nota: Mantinc lo de cazurro, com a mínim per moltes altres paraules, però... hi ha qui diu repanpinfla i qui diu refanfinfla. La RAE no diu res.

dilluns, 23 d’agost de 2010

Historia de España de Raymond Carr ed

Historia de España
Autor: Raymond Carr (ed)
Any: 2001
Editorial: Península Atalaya
Pàgines: 291 pàgines

Introducción RAYMOND CARR
1. España prehistórica y romana. A.T. Fear
2. España visigótica 409-711 ROGER COLLINS
3. La alta Edad Media 700-1250 RICHARD FLETCHER
4. La baja Edad Media 1250-1500 ANGUS MACKAY
5. El imperio improbable FELIPE FERNANDEZ ARMESTO
6. Vicisitudes de un potencia mundial 1500-1700 HENRY KAMEN
7. Flujo y reflujo 1700-1833 RICHARD HERR
8. Liberalismo y reacción 1833-1931 RAYMOND CARR
9. España desde 1931 hasta hoy SEBASTIAN BALFOUR

Bibliografía fundamental
Cronología
Indice onomástico



"Mientras vivió [el Cid], no fue lo que la leyenda haría de él más tarde: un héroe cristiano y un patriota castellano que luchó para arrojar a los musulmanes de España; las realidades del siglo XI no eran tan simples. Rodrigo fue, más bien, un hábil soldado de fortuna que se enriqueció trabajando para diversos patronos, tanto cristianos como musulmanes, y terminó como independiente, recaudador de tributos y príncipe de la taifa de Valencia, en la costa mediterránea." pág. 81 FLETCHER

"La série de números arábigo más antigua de la cristiandad occidental conservada hasta hoy fue puesta por escrito en un monasterio navarro en torno al 976." pág 79 FLETCHER

"Por otra parte, la Segunda República fue recibida con temor y temblor en algunos lugares más privados, como los cuartos de banderas, los consejos de administración y las iglesias. Los sectores tradicionales de la sociedad vieron la República no sólo como una amenaza para sus propios intereses, sino también para la identidad misma de España. La Iglesia Católica temió que las reformas secularizadoras que esperaba de la República acabaran con la influencia que ejercía sobre la sociedad y abriera la puerta al antiguo enemigo: los librepensadores, los protestantes y los ateos. Terratenientes e industriales se estremecieron ante la perspectiva de un alza de los costes laborales y de una legislación que les impusiera derechos sindicales y de negociación. Los oficiales militares conservadores consideraron que la autonomía regional sería el inicio de la ruptura de la integridad territorial de España, cuyo mantenimiento se habían impuesto como un deber; también les preocupaba la posible reestructuración de un ejército abarrotado de oficiales que daría lugar a bajas en masa." pág 250 BALFOUR

Venganza en Sevilla de Matilde Asensi

Venganza en Sevilla
Autor: Matilde Asensi
Any: 2010
Editorial: Planeta
Pàgines: 300 páginas

dijous, 19 d’agost de 2010

Diferències entre Xsara I i Xsara II

Liat amb el tema de les bombetes del Xsara, ara resulta que hi ha dos models. Alguns fins i tot parlen de tres. Pel que he rascat:

Xsara I: Antena al davant, parrilla més petita i faros més estrets:

Xsara II: L'antena es troba a la part del darrera, la parrilla és més gran i els faros són més arrodonits. Aquest model té les llums antiboira integrades dins el far.


Finalment, el que alguns anomenen Xsara III seria un petit canvi respecte al II que tendria les bombetes antiboira en el paracops:


Finalment, anotar que alguns parlen de amo1 i amo2. Sembla que aixo vindria d'una abreviació de putoamo, que és el que molts consideren d'aquest cotxe.


Tags:

Diferencias entre Xsara I y Xsara II
Diferencias entre Xsara 1 y Xsara 2
Diferences between Xsara I and Xsara II
Diferences between Xsara 1 and Xsara 2
Xsara1
Xsara2
amo1
amo2

Canviar les bombetes del Xsara

En una ràpida aproximació per Internet no sembla una tasca gaire fàcil i més si tens els dits grosos. Més d'un usuari parla de dues hores i força esgarrapades, particularment per l'òptica esquerra (que, com era d'esperar) és el meu cas.

Una primera mostra d'ànim la tenim en aquest PDF:

http://www.xsarausuarios.com/ficheros/reparacion/Bombillas_XsaraII.pdf

Per la seva part, Tunningbarato, a http://www.forocoches.com/foro/showthread.php?t=144219 contesta a un desesperat que no vol passar pel taller per una cosa tan ximple:

"solo tienes que quitar la tapa del faro,esta en la parte de atras del mismo.¡¡no toques la lampara con los dedos por la parte del cristal!! o empezaras a fundir lamparas como otros que conozco yo."

Es a dir, que ja tenim dues coincidències i novament la recomanació de paciència (mare de la ciència)

En el mateix foro d'usuaris Xsara -en que m'estic donant d'alta- hi ha comentaris coincidents i engrescadors:


La part negativa es que a banda de les esgarrapades t'hi pots deixar mitja esquena (com li passa a en nportela) "Lo que me duele es un poco la espalda de forzar posturas"

Tags:
Cambio de bombillas en Xsara
Cambio de óptica en Xsara
Change bulbs in Xsara
How to change lights in Xsara

Visualitzar la ruta d'un word 2007

En Word 2003 era bastant senzill informar la ruta d'un Word amb l'opció Autotexto. En 2007 continua essent fàcil però Microsoft ha conseguit ocultar-ho una mica.

La solucion ens l'aporta "pepe" dins http://www.newsgrupos.com/microsoft-public-es-word/647506-macro-insertar-nombre-de-archivo.html

"No necesitas macro m¡para grabar el nombre del documento, en la barra de insertar tienes el botón elementos rápidos y en el apartado campos tienes el nombre del fichero (utilizando el modificador /p te pone la ruta)."

De fet, es fins i tot una mica més fàcil, no cal ni afegir un modificador. Pas per pas:

  • INSERTAR
  • ELEMENTOS RAPIDOS
  • CAMPO
  • Dins Nombres de campo escollim FileName i marquem la casella Agregar la ruta al nombre de archivo.
  • ACEPTAR



Tags:
Carregar la ruta en Word 2007

Ruta del documento en Word 2007
Captura de la ruta en Word 2007

Place path in Word 2007

dilluns, 16 d’agost de 2010

Com evitar que caigui la ventosa del TomTom

La ventosa de sèrie del TomTom tendeix a caure en poc menys de mitja hora. Hi ha diferents solucions com ara aparell específics que l'enganxen a la reixa de ventilació, procediments de bricolatge amb la mateixa funció fent servir els ancoratges del Ambipur, etc.

Hi ha, però, una solució senzilla i barata. En ho expliquen en


"¿como haceis para que no se os caiga la ventosa del navegador? Me pasa mucho y es un autentico peñazo, ademas del peligro de volver a pegarlo cuando vas conduciendo"

La resposta de Gus és força aclaridora:

Hola; humedece la ventosa antes de pegarla, suele funcionar (que le eches un gapo, vaya )

Efectivament, en el darrer viatge he provat aquest sistema i puc confirmar que aguantava perfectament 400 quilòmetres sense caure.

En el meu cas, tenia un problema afegit: el TomTom no s'em carregava en el cotxe. Per tant, el carregava el dia anterior amb l'ordinador i, un cop carregat aguantava però tenia la virtut d'apagar-se just quan més el necessitava. Pensava que el problema era que el meu cotxe tenia algun problema elèctric però en realitat el que fallava era el cable de connexió a l'encenedor.

En el darrer viatge ho hem anat solucionant fent que el GPS pressionés contra el cable amb un èxit considerable però força incòmode. Finalment el que faré serà comprar una connexió a l'encenedor amb sortida USB. Com que a la fi, la entrada del GPS és un miniUSB standard, li acoblaré el cable del MP4 i tan feliços.

La única llàstima es que fa poc vaig estar dubtant entre un bifurcador de sortida d'encenedor simple i un amb dues entrades USB i em vaig decantar pel simple. Què hi farem...

Tags en castellà:
¿Cómo evitar que caiga la ventosa del TomTom?

Pressió dels pneumàtics



Es poden consultar còmodament a:



Pel que fa al significat de les críptiques inscripcions, hi ha una molt bona explicació a:


Així, per exemple, pel Hyundai Atos 1.0 tenim:

Rodes 155/70R13 o 175/60R13

El numerador es l'amplada en mm del pneumàtic.
El denominador l'alçada lateral des de la llanta
La R indica que és un pneumàtic de carcassa radial
El 13 es el diàmetre de la llanta en polzades

Juntament amb les lletres DOT tenim la setmana i l'any de fabricació. Per exemple, si diu

DOT4903

vol dir que fou fabricat la setmana 49 de l'any 2003


En el cas del Xsara 1.6


Tags en castellà:
Presión de los neumáticos

dissabte, 14 d’agost de 2010

Dinòpolis a Terol

Vuitè i darrer dia:

Desprès d'un pobre i lent esmorzar fugim de l'hotel dels horrors. Hem pagat el mateix per aquesta cova que per un hotel de luxe quatre estrelles a Bilbao.

La única cosa bona es que estem al cantó de Dinòpolis. Entrem a Dinòpolis i una mica el de sempre. Detectem en aquesta quarta visita, que el nivell del personal ha baixat considerablement. No sols sel's hi nota que simplement repeteixen el mateix rotllo de sempre, a banda, alguna empleada ha estat força desagradable. Espero no tornar en un temps prudencial. A banda, comencem a tenir la sensació de que el video de presentació comença a perdre color, una mica com les cintes de Verano Azul.

Sortim i, amb la nova Autopista Mudejar, ens plantem en un plis a Saragossa i en un altre plis a Barcelona. Hem acabat les vacances i hem vist moltes coses.

Numància

Setè dia:

Avui es tracta d'anar a fins a Terol, de fet, d'anar a Dinòpolis. Com que ja tenim molt vist Terol, l'objectiu és fer un viatge tranquil amb alguna parada i fer nit a l'hotel sense trepitjar la bonica -però molt vista- Terol.

Consultant el mapa veiem que podem aprofitar per veure Numància i així ho plantejem.

En plantem a migdia al poble de Garray on es troben les ruines de Numància. Aprofitem per fer temps abans de que obrin i dinem a aquest poble. El restaurant està ple i hem d'esperar una mica. Un cop dinats anem cap a Numància. El cotxe crema. M'he deixat una moneda al seient del conductor i, al agafar-la, m'he cremat els dits.

Anem a pagar religiosament i ens diuen que el cap de setmana és gratuït, i entre setmana 60 cèntims. Els preus s'han quedat en l'època romana... Ens fan una explicació força seriosa i al mateix temps un xic teatralitzada. Felicitem al profesor que ens ho ha presentat.

Sortim cap a Terol i descobrim que han fet una fantàstica autovia, la Autovia Mudejar. Ens presentem en l'hotel dels mil i un horrors. Els endolls son de mida antiga, hi ha medicaments d'altres hostes a dins la tauleta, endolls no enganxats a la paret,... Intentarem sobreviure com podrem... La nit pot ser llarga. Se sent alguna mosca o mosquit assassí....

Bilbao (2)

Sisè dia:

Passejem i passejem per Bilbao. En un ascensor un senyor amb molt mala llet ens diu que hem de pagar cadascú 40 cèntims per pujar en l'ascensor. No ens agrada i marxem. Visitem un museu etnològic força interessant. Dinem pel casc antic i continuem passejant.

Al vespre, ja una mica cansats sopem un plat combinats. Els preus de divendres a la nit es disparen a quasi el doble!!

Tornem a l'hotel i descansem una mica veient el Vaya Semanita de la Televisiò basca. Força bó.

Bilbao (1)

Cinqué dia:

Desprès d'un pobre esmorzar, agafem el cotxe i atravessem la Cantàbria infinita. De fet es fa llarga l'autopista. Esperem trobar un peatge però no apareix. Quina impressió...

Arribem a l'hotel. Xulíssim. Un quatre estrelles força modern. Deixem les maletes i aprofitem per anar a canviar l'oli del cotxe a un Midas. El GPS en Bilbao estava francament agilipollat. Ens equivoquem -o no marca correctament- una sortida i ens fiquem en una autopista amb un embús considerable. Pensem que la Ertzantza està fent un control però és un cotxe bolcat. Superem la prova i el GPS, en un acte de bondat ens retorna a l'eixample de Bilbao just tocant la Catedral de Bilbao, es a dir San Mamés. Al mateix Midas ens recomanen un nou restaurant on dinem la mar de bé. Visitem San Mamés, descobrim la història del Bilbao i recollim el cotxe. El deixem tocant l'estadi i aprofitem per passejar a la vora de la ria. Visitem el Guggenhaim i ens fiquem en el casc antic.

Sopem força bé en la Penya Athlétic i tornem a l'hotel. Anem a recollir el cotxer per aparcar-lo a l'hotel o a prop de l'hotel. Són les 10 de la nit i Bilbao està totalment desert. En la Gran Via pràcticament no hi ha ningú. Arribem al cotxe i mentre el GPS busca i rebusca satèl·lits fem el camí lògic: Gran Via en direcciío al riu i pujar cap el hotel però,.. el maldito roedor del GPS troba satèl·lit i ens diu que hem de girar cua i ficar-nos en l'autopista. Acabem barallats amb el GPS que o ens vol ficar a l'autopista o ens porta a llocs en obres. Al final el desconnectem i fem alló que mai fan els homens: preguntem. Gràcies a les explicacions, conseguim arribar a l'hotel. Hem trigat mitja hora a peu i quasi una hora en cotxe...


Gijon i Oviedo

Quart dia

Desprès d'esmorzar força bé ens dirigim cap a Gijon i Oviedo.

Arribem a Gijon i fem una visita al perímetre al Molinón. Està en obres i no podem entrar. Ens apropem al centre pensant que estarà força lluny -error- i deixem el cotxe en un pàrking. Passejem per la platja i veiem el típic espectacle de la gent caminant a la vora del mar. Arribem fins a "El peine de los vientos" d'en Chillida i continuem per la part antiga. Passem per la casa natal de Jovellanos i ens anem a dinar.

Un cop dinats agafem el cotxe i cap a Oviedo. Arribem a l'hotel -un xic apartat però no massa- Es un hotel correcte però tristot. Es la primera referència a Vetusta. Arribem al centre i ens anem fixant en la perduració del nomènclator del règim anterior. Arribem a un parc molt maco i fem una mica el ganso amb la multitud d'aparells per fer gimnàstica al carrer. Creuem el parc i comencem a passejar per la part antiga. El terra dels carrers pràcticament ens reflecteix. Tot està extremadament net. El dia no és massa solejat i el contrast augmenta la bellessa dels edificis. Ens sobten les botigues en el mateix edifici de la catedral. Acabem fent-nos amics del darrer cambrer espanyol i sopem correctament.

Tornem a l'hotel i per fi tenim WI-FI, de fet, millor, ens deixem un cable per connectar-nos.

Cangas de Onís

Tercer dia:

Esmorzem, correctament, en el bar de la cantonada de la Carretera de Colunga a Lastres. Tornem a l'hotel per pagar l'estança, però el recepcionista continua absent. En el bar de l'hotel, la senyora ens ofereix que nosaltres mateixos fem servir la màquina per pagar amb la tarjeta. Horror!!! algú sortirà perdent... Ens apropem a Villaviciosa a treure dinerets d'un caixer automàtic. Tothom és molt agradable i ens informa el millor que pot. El problema es que es contradiuen. Al final ho trobem, tornem a Colunga i paguem en riguròs metàl·lic.

En un plis ens apropem a Cangas de Onís. Tot just en el desviament de la carreteraa Arriondas hi ha un embús col·losal. Estem a les portes del "74º Descenso internacional por el río Sella". Ens desviem com podem i ens aturem en una placeta a consultar les coordenades GPS del hotel de Cangas (al bell mig de la carretera). Ens tornem a incorporar amb la sensació de que hem fet via...

Arribem a l'hotel. Petitó però bastant digne. Després d'un petit malentés conseguim que ens recomanin un lloc per dinar. Ho fem a pocs metres de distància i quedem força satisfets. Amb la panxolina plena comencem l'ascens a Covadonga. Els cartells luminosos informen quins parkings estan ocupats. Al final veiem una senyal de trànsit que indica que a partir d'aqui cal deixar el cotxe. Ho fem tot pagant rigurosament els dos euros. Com que la panxolina encara està plena, en lloc d'agafar un autobús, pujem a peu fins a l'ermita de Covadonga. Desprès de força escales arribem a la cova. Ens fixem en que la font dels set "caños" avisa que no hi ha garantia sanitària i mirem amb cobdicia les monedes llançades pels turistes. Pujem a l'ermita i arribem fins a la medalla -una mica babosejada- de la verge i la tumba del Rei Pelayo. Recordem la mort de Fàvila ballant un fox-trot amb l'os. Passem de la basílica i agafem un autocar per pujar als llacs. El més emocionant es veure els autocars que baixen i com els conductors fan maniobre per deixar-se passar.

Arribem a dalt. Els llacs són preciosos però no els tornarem a veure. La boira els cobrirá totalment en poc temps. Perdem i recuperem la màquina de fotos, veiem alguns documentals excessivament poètics i passejem. Sembla que estiguem en una pel·licula de morts, tot s'esvaeix en la boira. Un xic acollonits agafem el penúltim autocar, no fos que ens quedessim penjats.

En la baixada sospitem que més d'un s'haurà perdut pel camí. A banda, queden molts cotxes que no han fet ni cas i ara s'estan penedint d'haver pujat en vehicle particular...

Recuperem el cotxe i anem cap a Cangas. El primer que sorprén és l'animació de la zona cèntrica i la decoració de les botigues. Fem una mica de shopping, passejem, pujem al pont romà, ens plantejem pagar-li al tuno perquè deixi de cantar, sopem -plats exagerats- i tornem a l'hotel. Ha estat un dia força xulo.

Colunga i Lastres (2)

Segon dia:

Pel matí anem al MUJA. Francament recomanable. Molt més seriós que Dinòpolis. Al nostre entendre sols li falta una mica de promoció però a ells, de moment, ja els hi està bé.
L'edifici, ja de lluny és força interessant. Representa una petjada tridàctila. Dins cadascuna de les tres part de la petjada han desenvolupat una etapa del mesozoic. Al centre de cada sala hi ha un gran esquelet tot destacant, en la sala triàsica, de la primera representació a nivell mundial de dos tiranosaures (un mascle i una femella) copulant.

Dinem a Lastres tocant el col·legi. Ens habiliten una taula de plàstic en un racó de la terrassa. El dinar és correcte amb els omnipresents "escalopins al cabrales". El preu, per a ells, també es correcte (discrepem...).

Per la tarda a la Platja de la Griega de Colunga. Tope, tope, tope. La marea baixa deixava espais amb poca aigua ben calentoneta. Poc a poc, tothom vam fer el show d'allunyar-nos de la marea creixent. La nostra estatua de pedres va quedar esfonsada totalment. A la mateixa platja hi havia ictites, es a dir, petjades de dinosauris. Vam veure de sauròpodes i de carnívors.

Més tard, vam anar a veure el far de Lastres. Impressionant la caiguda del rocam contra la costa.

Nova passejada per Lastres i retorn a Colunga per sopar.

El recepcionista continuava absent, però l'hotel, per ser d'una estrella, molt i molt correcte.

Colunga i Lastres (1)

Primer dia:

Arribada a l'hotel de Colunga. Deixem les maletes i anem a passeja per Lastres
Veiem el bar de Tom, el forn de pa (ara perruqueria), la casa de la mestra, el cole, la casa del Doctor Mateo, el port, la platja, la casa del psicòleg,...
Fascinant la terrassa i el bar de Tom, en realitat sols hi ha una façana i dins no hi ha res.

Tot fa pujada i baixada i el poble està ple de turistes que cerquen el mateix i no deixen de fer fotos. La gent del poble contesta pels llocs de la sèrie i fins i tot marca amb "grafitis" els llocs perquè la gent no es perdi.

Tornem a l'hotel tot passant pel MUJA (Museu del Juràssic d'Asturia) Sembla que està tancat. Pujem la carretereta per acomiadar-nos però veiem que demà estarà obert... Hi anirem, fa molt bona pinta.

Arribem a l'hotel i el recepcionista continua absent.... Serà un recepcionista fantasma?


Detenció de Companys

Avui fa 70 anys.

13 d'agost de 1940 a La Baule -Bretanya francesa-, lloc on vivia Lluís Companys, president de la Generalitat en l'exili.

Cap a mitja tarda, cinc policies militars alemanys de la Gestapo varen detenir al president i al seu nebot. Fou detingut a La Baule fins el 24 d'agost. D'allí el varen portar a la pressó de La Santé, a Paris. Una setmana més tard el portaren de La Santé cap a Espanya via Hendaia. Fou entregat al policia espanyol Sr. Urraca que el va portar a la Dirección General de Seguridad.

Segons Josep Maria Solé i Sabaté (La vanguardia 15/10/1990):

"En Madrid permaneció cinco interminables semanas. El trato correcto de que había disfrutado en La Santé se convirtió en una sucesión de vejaciones y malos tratos. En los sótanos de la Dirección General de Seguridad, en la celda número once, tuvo que soportar como le tiraban cubos de arena que después tenía que recoger con las manos. Sin poder cambiarse de ropa durante las cinco semanas, fue mostrado a los transeúntes de la Puerta del Sol como si fuera un animal del zoológico: “Este decís que era el presidente de los catalanes...”. También fue objeto de torturas físicas: cuando murió, aún tenía la espalda llena de llagas, las ropas ensangrentadas, los pies tan hinchados que no podía calzarse las zapatillas de playa que llevaba cuando fue detenido en La Baule"

El 3 d'octubre de 1940 el varen portar a Barcelona. Desprès dels corresponents interrogatori, el 14 d'octubre de 1940, a les 10 del matí, es va cel·lebrar el Consell de Guerra en sols una hora.

Fou condemnat a mort pel delicte d'adhesió a la rebelió militar.

En la matinada del 15 d'octubre fou afusellat en el fossar de Santa Elena a Montjuïc.


Font:

dimarts, 10 d’agost de 2010

Internet educatiu + Codis error de Windows + Generador PDF on line

Un parell de links educatius:

El primer és un recull de videos de qualitat de youtube endreçats per matèries.
El segon és una pàgina del Ministeri d'Educació per repasar continguts de primària i primer nivell d'ESo

I un link per comprendre els críptics error de Windows:

Sols cal introduir el error que ens dona Windows i podrem tenir una primera idea de que està passant.

Finalment un generador de PDF on line. Sols cal introduir la URL i ens genera el PDF corresponent, fins i tot en forma apaisada:

dilluns, 9 d’agost de 2010

Cómo correr estando sentado...y quemar calorías

La práctica de actividad física ayuda a quemar calorías con más eficiencia incluso en reposo

JOSEP CORBELLA | Barcelona | 09/08/2010 | Actualizada a las 00:01h | Ciudadanos

Las personas físicamente activas queman calorías con más eficiencia que las personas sedentarias, según ha concluido una investigación del hospital General de Massachusetts (Estados Unidos) que ha analizado cómo la actividad física altera el metabolismo del cuerpo humano. Es decir, no sólo queman más calorías mientras practican actividad física, sino también después, a lo largo de todo el día, una vez han dejado de hacer ejercicio.

Los investigadores calculan que, de todas las calorías que se gastan gracias a la actividad física, aproximadamente la mitad se queman mientras se practica ejercicio, y la otra mitad, mientras se está en reposo. "Es como seguir haciendo ejercicio después del ejercicio", explica Antonio Zorzano, biólogo del Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.

Investigaciones anteriores ya habían observado que los beneficios de la actividad física no se limitan a los minutos en que se está practicando la actividad. Los atletas tienen comprobado, por ejemplo, que el bienestar psicológico que se obtiene al correr se mantiene durante varias horas e incluso varios días. El beneficio cardiovascular puede prolongarse durante semanas o meses. Y los efectos sobre la salud ósea, durante años. Son ejemplos que demuestran que la actividad física modifica el cuerpo humano más allá del pequeño periodo de tiempo en que se practica el ejercicio.

En el caso del metabolismo, del que depende la eficiencia con que el cuerpo quema calorías, ya se había observado que, cuanto más trabaja un músculo, más mitocondrias se forman en sus células. A las mitocondrias se las llama las centrales energéticas de las células porque producen la energía que las células necesitan. Tener más mitocondrias permite a los músculos producir más energía consumiendo más calorías. "Con más mitocondrias, es más fácil consumir grasas durante el ejercicio", explica Zorzano.

En el nuevo estudio del hospital General de Massachusetts, publicado el 26 de mayo en la revista Science Translational Medicine, se han analizado más de doscientas moléculas en la sangre de un grupo de voluntarios antes, durante y después de practicar un ejercicio intenso.

Las moléculas analizadas son metabolitos, es decir, sustancias generadas a partir del metabolismo de las células. El estudio ha sido posible gracias a los avances realizados en los últimos años en un área emergente de investigación llamada metabolómica, que analiza precisamente los metabolitos. El estudio de Massachusetts ofrece así la imagen más detallada hasta la fecha de cómo la actividad física altera el metabolismo del cuerpo humano.

Los resultados de la investigación muestran que, cuando se practica ejercicio, aumenta la capacidad del organismo de quemar grasas y azúcares. Se ha observado que los cambios que la actividad física produce en el organismo son opuestos a los que producen las comidas copiosas. Y se ha descubierto que una sustancia que mejora la secreción de insulina y el control del nivel de azúcar en la sangre, la niacinamida, aumenta con la actividad física, lo que ayuda a explicar por qué practicar deporte es especialmente recomendable para personas diabéticas. "La actividad física –sostiene Zorzano– es la mejor píldora que hay en el mundo contra la obesidad y contra la diabetes, tanto para prevenirlas como para tratarlas".

En el estudio de Massachusetts, los cambios se han observado mientras los voluntarios corrían sobre una cinta o pedaleaban en una bicicleta estática. Los investigadores se sorprendieron al ver que diez minutos de actividad física intensa son suficientes para que los efectos sobre el metabolismo se mantengan una hora más tarde. "La duración de estos efectos superó lo que la mayoría de las personas esperaba", ha declarado por correo electrónico Robert Gerszten, director de la investigación.

Además, se ha confirmado que las personas que están más en forma son las que queman calorías con más eficiencia. Es decir, para una misma actividad, una persona activa quema más calorías que una persona sedentaria, aunque la persona sedentaria tenga la impresión de estar realizando un esfuerzo mayor. De ahí la gran paradoja: descansar demasiado cansa, mientras que estar activo ayuda a no cansarse.

Los investigadores del hospital General de Massachusetts han calculado que, entre las personas que están en forma, la capacidad de quemar grasas aumenta un 98% cuando practican ejercicio. Entre las personas más sedentarias, sólo aumenta un 48%. Y en el caso extremo de los atletas que acaban el maratón de Boston, el aumento llega al 1.128% después de terminar la carrera.

Por otra parte, la investigación ha demostrado que el análisis de unos pocos metabolitos predice de manera fiable qué personas están más en forma y cuáles lo están menos. "Estos resultados tienen implicaciones para el desarrollo de programas de entrenamiento óptimos y para evaluar el estado de forma cardiovascular", declaró Gregory Lewis, primer autor de la investigación, en un comunicado difundido en mayo por el hospital General de Massachusetts. En el caso de deportistas profesionales, por ejemplo, el análisis de metabolitos abre la vía a evaluar el nivel de forma física de cada competidor y a orientar el tipo de entrenamiento que le conviene realizar.


Tres preguntas clave

CON QUÉ FRECUENCIA PRACTICAR EJERCICIO
Para que la actividad física module el metabolismo, debe practicarse con regularidad. Una actividad ocasional no tiene un impacto sustancial sobre la eficiencia con que el cuerpo humano quema calorías. Con qué frecuencia exactamente "es algo que investigaremos en el futuro", ha declarado por correo electrónico Robert Gerzsten, del hospital General de Massachusetts (EE.UU.). Cuando el objetivo es perder peso, las recomendaciones médicas actuales son practicar actividad física por lo menos cuatro días por semana. No es necesario, ni conveniente, que la actividad sea la misma todos los días.

DURANTE CUÁNTO RATO
Cuanto más rato se practica actividad física, más calorías se queman. Veinte minutos por sesión son suficientes para conseguir un beneficio cardiovascular apreciable. Si además se quiere perder peso, los Institutos Nacionales de la Salud de Estados Unidos aconsejan realizar sesiones de una hora.

CON QUÉ INTENSIDAD
Contrariamente a una idea extendida, una actividad muy intensa no siempre ayuda a quemar más grasa que una actividad moderada. Según una investigación de la Universidad de Saint Thomas en Minnesota (EE.UU.) dirigida por Dan Carey y publicada el año pasado, la destrucción de grasa es máxima cuando se consigue una frecuencia cardiaca de entre 105 y 134 pulsaciones por minuto. Actividades más intensas también queman calorías, pero lo hacen casi exclusivamente en forma de carbohidratos.

El dato

Qué actividad física elegir
Correr es la actividad física que más calorías quema. Se puede practicar a cualquier hora, sin depender de nadie, y no requiere conocimientos técnicos previos. Pero los médicos no la recomiendan a menos que a uno le guste. Si el objetivo es practicar actividad física con regularidad, mejor elegir un ejercicio que se disfrute. Lo que sí recomiendan a todo el mundo es caminar, que quema unas 275 calorías por hora para una persona de 80 kilos.


La Vanguardia de Barcelona. 09/08/2010

divendres, 6 d’agost de 2010

Athlètic 12 - Barcelona 1

En l'edició de La Vanguardia del dimarts 10 de febrer de 1931, pàgina 19-20 es pot llegir la crònica d'aquest partit. Ha estat la màxima golejada en la història de la lliga espanyola.

Es pot consultar a:

http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1931/02/10/pagina-19/33162787/pdf.html

Imagino que la derrota es produiria el diumenge 08 de febrer del 1931.

Canvi d'oli i filtre Xsara 1.6

Als 93.683 Km.

En el Midas de Bilbao, amb data 05/08/2010 per 140 €.

Inclou la revisió oficial Citroën dels 100.000 Km. Han canviat el filtre d'oli i el filtre de l'habitacle (imagino que en cristià vol dir el filtre de l'aire)

El tub d'escapament comença a demanar el relleu i les pastilles de fre traseres s'ho estan plantejant...

Proposta del proper canvi d'oli: 113.683 Km