diumenge, 29 d’agost de 2010

La hija del canibal de Rosa Montero


La hija del canibal
Autor: Rosa Montero
Any: 1997
Editorial: Espasa
Pàgines: 338 páginas

Tot i que Rosa Montero és una de les meves escriptores favorites, aquest llibre ha estat molts anys dormint a la prestatgeria. El títol em provocava una certa recança i el comentari de la contraportada no em suggeria res.

Una afortunada recomanació em va fer superar aquests prejudicis i ben aviat em vaig enganxar.

A banda d'incloure una novel·la dins d'un altra (la vida de l'anarquista Fèlix dins l'acció principal) presenta moments d'acció, humor i reflexions força interessants. Fins i tot hi ha moments de molt dura novel·la negra.

El llibre està ple de paràgrafs molt interessants. Sols apuntaré un parell: el primer per la referència a Edgar Allan Poe en El corb. El segón, pot ser estic equivocat ,però em sembla que te intenció fonètica intraduïble.

"¿Acaso ya no iba a sentir el deseo nunca má? Toc, toc, toc, contestó la lluvia. Y Lucía entendió: nunca más, nunca más. Bien, se dijo entonces: es evidente que me he rendido. Y casi se sintió en paz." pág 290

"Pues bien, con el amor y el deseo sucede algo semejante: porque algo muere dento de ti cuando se te acaba la ilusión, cuando ya no encuentras la voluntad necesaria para seguir queriendo a la misma persona. Otros lo consiguen, te dices, torturada, mientras te abres de piernas y encapotas el ceño. Otros lo consiguen y yo no; y lloras con discreción lágrimas secas por el fin de todo lo que tuviste." pág 313

I finalment una troballa personal. De vegades, després de molts anys, trobes escrita una paraula que sempre has pronunciat malament i et sorprens a tu mateix de lo "cazurro" que arribes a ser:

"Si te digo la verdad, me da lo mismo. Me la refanfinfla que la petarda de Francisca...." pág. 336

Jo sempre havia pronunciat repanpinfa. Ves quina cosa..

Nota: Mantinc lo de cazurro, com a mínim per moltes altres paraules, però... hi ha qui diu repanpinfla i qui diu refanfinfla. La RAE no diu res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada