dilluns, 30 de maig del 2011

Gregorio Morán i Farruquito

Avui fa uns quants anys ja de la publicació de l'article "Incubando huevos de serpiente" de Gregorio Morán dins les seves Sabatinas Intempestives.

Tot i que la referència a Farruquito no es l'aspecte principal de l'article, sí que es el que ho ha fet més memorable:

"Un bailarín gitano haciendo honor a su nombre –Farruquito– atropella a un tipo en un paso de cebra, lo mata, no tiene carnet de conducir..., en fin, todo eso que le podría pasar a cualquiera en un mal día golfo. Pero lo que le convierte en un hijo de puta es que no sólo no lo auxilia, sino que se esconde hasta que dan con él, y entonces se inventa un culpable en la figura de su hermano menor de edad y echa la responsabilidad sobre terceros que le aconsejaron mal. Y a este lumpen impresentable, que en este caso me es indiferente que baile con los pies o con el culo, vamos nosotros y le pedimos permiso para preguntarle por el crimen, por si se enfada el muchacho, que es farruco, o su agente, que nos ha vendido la moto para que sirva en su defensa y que entendamos su desgracia. ¡Pero qué desgracia, cabrón! La única desgracia es que ganaste lo suficiente para comprarte un BMW, que no quisiste ni gastar en una academia que te enseñara a conducir y mataste a un inocente; hasta ahí lo indigno. Pero lo que ya no tiene perdón es además no socorrerle."

La Vanguardia 29 de Mayo de 2004

dissabte, 28 de maig del 2011

Webcam in Abbey Road

You can see -on line- what's happening in the famous street of London. Visit:

diumenge, 22 de maig del 2011

L'Eneida


La il·lustració de la portada representa a Virgili entre Clio (musa de la història) i Melpómene (musa de la tragèdia) amb una màscara a la ma.

Publi Virgili Maró, un xaval que ara comença, (70 aC-19 aC) per tant neix en l'epoca republicana i mor durant el regnat d'August en l'actual Pietole prop de Mantua.

Cap l'any 29 aC comença a escriure la Eneida, es a dir, en torn als 41 o 42 anys. Aquesta obra li ocupà al voltant d'onze anys. Al poc d'enllestir-la va fer un viatge cap a Asia Menor per validar la informació que havia fet servir en l'Eneida i quan tornava, acompanyat d'August, ja a Brindisi, va demanar a August que la destruís. August, amb el mateix seny que els amics de Kafka, no li va fer ni cas.

Alguna llegenda parla que Virgili escrivia sols tres línies al dia. Ja podria ser. L'Eneida conté 10.000 línies, per tant: 10.000 / 3 = 3.333 dies, es a dir, poc més de nou anys. Si va trigar onze anys, encara anava massa de presa...

L'edició de "La butxaca" traduïda per Joan Bellès i bassada en la traducció de R.A.B. Mynors de la Oxford Classical Texts conté un útil índex de noms que ajuda força a la comprensió dels fets tant per les relacions entre els personatges com per l'aclariment de les duplicitats dels noms dels personatges.

Proletaris

Segons http://etimologias.dechile.net/?proletario

La palabra proletario proviene del latín "proletarius" derivado de la expresión "proles" (hijos), con el que señalaban al que carecía de bienes y solamente estaba comprendido en las listas vecinales por su persona y prole. En la Roma, se les llamaba así a los ciudadanos de la clase social más baja, que no tenían propiedades y cuya única utilidad para el Estado era generar prole para engrosar los ejércitos del Imperio. En 1848, el filosofo alemán, Karl Marx publicó "El Manifiesto comunista", donde utilizó y difundió este término, para referirse a las personas de la clase obrera, que según Marx, no tenían nada que ofrecer a la sociedad, excepto su fuerza de trabajo y su prole, para reproducir las relaciones capitalistas de producción, tan necesarias para el sostenimiento del sistema.

La primera lletra en google

Probablement una xorrada, però quin és el primer resultat al cercar cada lletra? es a dir, si escric "a" en Google, quines són les suggerències a data d'avui? Doncs, amb la configuració prioritària amb castellà, català i anglès tenim:

as
bbva
cinetube
diccionari
el pais
facebook
gmail
hotmail
ikea
juegos
kiabi
la caixa
marca
noticias
ñ
orange
privalia
qdq
renfe
sport
traductor
uoc
vodafone
wikipedia
xtec
youtube
zara

dissabte, 14 de maig del 2011

La reina sin espejo de Lorenzo Silva

Un altra novel·la de Lorenzo Silva que et captiva des del bon començament.

Cal fer esment de la multitud de referències bibliogràfiques a banda de la de Alicia en el pais de les maravelles. Algun exemple:

Dostoievski
Cioran
Cómo funciona la mente de Pinker
Autobiografía psíquica de Hermann Broch
Locura de Patrick McGrath

Pel que fa a música:

Mahler
Bruckner
Corelli: segon moviment del vuité dels concerti grossi

Fins i tot al cinema, parlant de Hattori Hanzo, el fabricant de katanes en Kill Bill

Frases cèlebres:

"Por lo demás, Meritxell era ese testigo fiable, inteligible y meticuloso con el que todo investigador sueña, y más cuando se enfrenta a lo contrario, a la gente confusa, balbuceante e imprecisa que el exceso de teleseries, telerrealidad y teledeporte va irreparablemente convirtiendo en el grueso de la población." (pág. 23)

"Vamos hombre, como soborno es poca cosa. Acépteme el regalo. Me conforta mucho desprenderme de un objeto dándoselo a quién sé que lo va a disfrutar." (pág, 198)

"El hombre ha malgastado litros de tinta ensalzando el valor del sacrificio; nada conforta tanto como sentir que sales adelante de pura potra." (pág. 215)

"Andrés sabía que yo detestaba el fútbol, incluso había intentado adoctrinarle para compadecer a los batracios que en él cifraban el clímax de su ocio dominical. Y él había reaccionado de la forma más saludable: haciéndose delantero centro. Eso quería decir que comenzaba a rebasarme, a superarme como presunto modelo y referente, lo que me fortalecía en la idea de que no lo había hecho del todo mal y me daba pie a pronosticar que al cabo de un número no excesivo de años llegaría a quererme como lo que soy: un pobre tipo que lo trató como pudo y supo, con irregular acierto pero siempre con un fondo de buena voluntad. Incluso me cabía contemplar que se apiadará razonablemente de mí en la vejez, y que cuando me diera por contarle alguna batallita lo tolerara y pusiera cara de atención." (pág 247)




Nadie vale más que otro de Lorenzo Silva




La seva publicació es situa entre la tercera aventura de Bevilacqua i Chamorro (La niebla y la doncella) i la quarta (La reina sin espejo) però no es correspon cronològicament. Segons Silva consisteix en la publicació de quatre relats curts dels dos protagonistes que no tenien suficient entitat per constituir una novel·la.

En aquests quatre relats, la resolució del cas pren mès rellevància que en altres històries dels dos protagonistes en bona part per la curta durada.

El segon relat "Un asunto familiar" es una petita obra mestra.

Mode fora de línia

Avui, desprès d'actualitzat el Firefox, m'ha aparegut aquest bonic avís:










Però clar, no podia acceder a l'ajuda per corregir-lo... La solució és bastant fàcil:

Entrem a Fitser i desactivem el Treballar fora de linia.

Una ximpleria però que pot donar més d'un mal de cap.

Tags:
El Firefox està actualment en mode fora de línia i no es pot navegar.
Desactiveu l'element del menú «Treballa fora de línia», i llavors torneu-ho a provar.

La mosca 1958























Segons http://capricornio-uno.blogspot.com/2008/09/la-mosca-1958.html:

La impactante secuencia final tuvo que ser repetida varias veces ante los ataques de risa que se producían en los protagonistas: ni Herbert Marshall ni Vincent Price pudieron evitar soltar una carcajada mientras contemplaban una mosca con la cabeza de Al Hedison pidiendo auxilio.

Pel·licula basada en el llibre "The fly" d'en George Langelaan

En 1986 es va fer una segona versió i en 1989 una segona part.

diumenge, 8 de maig del 2011

Creació d'una línia de temps amb dipty

http://www.slideshare.net/AnaBasterra/tutorial-dipity-para-hacer-una-lnea-del-tiempo-6686288

diumenge, 1 de maig del 2011

Nubosidad variable de Carmen Martin Gaite



Monòleg / epístola / monòleg / epístola...

Sofia i Marina. Dues formes diferents de solitud. Dens però ben escrit.

Psicopatologia de la vida cotidiana d'en Sigmund Freud

En curs

Etimologia de la mona

L'altre dia, a la ràdio -i seria RAC1 o RNE que d'altres no escolto- parlaven sobre l'etimologia de la mona de pasqua. El més evident es que, amb els micos no té res a veure. I sí que en té relació amb la paraula mundícia que habitualment fem servir en la seva forma negativa: immundícia. La mundícia seria alló parat que fa goig.

A "Lo blog del Coch" (http://denola.blogspot.com/2008/03/la-mona-de-pasqua.html) es fa referència a en Coromines:

“Mona, pastis guarnit d’ous que es menja per pasqua, del llatí munda, plural mundum, panera adornada i plena d’objectes (especialment coques i pastissos), que els romans ofrenaven a Ceres en el mes d’abril. [...] Etimologia segura a desgrat de la curiosa coincidència amb l’àrab muna o mu’na.”

Pel que fa als ous, a les terres de Lleida, el padrí o la padrina regalaven al fillol una coca amb tants ous com anys tenia el nen. La substància que enganxava l'ou cuit a la coca era feta amb una base d'anís, la qual cosa implicava un considerable èxit i feia empassar agradablement els ous cuits amb un cert -tot s'ha de dir- risc d'ofegament.