KezdonetBlog: de desembre 2010

divendres, 31 de desembre del 2010

Connexió PC amb TV mitjançant RJ45

L'objectiu era poder veure contingut multimèdia del disc dur del PC en una TV en una habitació diferent. La distància linial -passant un cable per la paret- es situa en torn a 7 metres.

La TV és una Philips TV LCD 32PFL8605H amb 4 connexions HDMI, una RJ45, un parell d'euroconnectors, 4 USB, una VGA i una connexió Pr/Pb/Y entre d'altres. veiu la foto )

La primera opció fou la recomanada per Philips: un PTA01 inalàmbric (en torn a 60 €). En teoria ha der ser una alternativa directa al HDMI, es a dir, la TV es converteix en una segona pantalla.

Com a segona opció un cable HDMI. El cost d'un HDMI d'uns 7 metres en una gran superficie es situa en torn als 30 €. En botigues especialitzades del C/ Casanova es pot trobar per molt menys. Les mateixes botigues, però, no recomanen l'utilització de HDMI tan llargs. A banda, el PC sols té una sortida HDMI. Per tant calia un bifurcador de HDMI (en torn a uns 11 €). Aquesta peça senzilla, resulta que a data d'avui no es pot trobar a Barcelona fins que els senyors xinesos es decideixen a fer-ne unes quantes.

Descartada la primera opció (encara no entenc la causa) i la segona per raons tècniques va apareixer una tercera idea de la que no tenia constància: connexió mitjançat un cable de xarxa de tipus RJ45.

La connexió es bastant simple:

El router (un xavi típic de Telefònica) té quatre entrades. Una d'elles l'ocupa el cable RJ45 que es connecta a la tarja de xarxa del PC. Queden tres lliures. En una d'elles es connecta el nou cable RJ45. L'altre extrem es connecta al TV.

Ara comença la part una mica més complicada. Cal un servidor de medios (segons indica l'ajuda del TV). Qué és això?. Doncs un programa que permeti que l'ordinador i la TV s'entenguin. Es la diferència respecte al HDMI que ho fa tot sol.

El primer servidor de medios que vaig provar (o tastar) era el Tversity. Les primeres impressions foren molt bones, però presentava dos problemes: no es podia fer avançar la pel·lícula a un punt concret i de vegades es perdia la senyal i calia tornar a veure la pel·lícula des del principi.

Vaig consultar novament l'ajuda i entre els diferents "servidores de medios" que proposava vaig escollir el Windows Media Player v11 o superior. Per configurar-ho vaig tenir que crear un compte Windows Live -que no penso fer servir- i fer uns quants canvis que -si ho he conseguit- deu voler dir que una mica intuitiu ha de ser.

I ja està.

Consideracions evidents:
Primer cal engegar router i ordinador.
Desprès la TV. Si ho fem al revés, la TV no reconneixerà l'ordinador i no funcionarà.

Si alguna vegada no es troba la connexió, es canvia el cable del router a un altre forat i llestos.

Aquesta connexió serveix per veure les imatges, música o pel·lícules que tinguem en una o unes carpetes del disc dur o perifèric que indiquem al Windows Media Player. No serveix (o encara no ho he sabut configurar) per veure en el TV videos de internet com ara Youtube o pel·licules on-line.

TAGS:
¿Cómo conectar el PC a la TV mediante RJ45?
Com connectar el PC a la TV mitjançant RJ45?
How connect PC with TV by RJ45?

divendres, 24 de desembre del 2010

Sobre Winlite.iso

Avui he trobat un analitzador d'espai en disc dur -Scanner 2.10- que trobo que és fantàstic. Hi ha referències a http://scanner.softonic.com/ Tan fantàstic és que tenia aigua al foc i quasi em quedo sense...

La qüestió es que analitzant l'ocupació de disc m'he trobat amb un fitxer de 619 Mb anomenat Winlite.Iso.

Prudentment, abans d'esborrar-ho he indagat una mica i, ...pot ser es millor, de moment, no esborrar-ho:

http://es.kioskea.net/faq/175-windows-xp-crear-un-cd-original-pc-de-marca

dimarts, 21 de desembre del 2010

Tornem a estar pletòrics

A banda del Trofeu Nadal 2010....

Vba de Eduardo Olaz

Un fantàstic curs sobre vba creat per Eduardo Olaz

http://www.mvp-access.com/foro/forum_topics.asp?FID=19

diumenge, 19 de desembre del 2010

Capitals d'Europa 2

Antiga URSS

Les Repúbliques Bàltiques. 1990-1991:

Estonia: Tallin (1991)

Letonia: Riga (1991)

Lituania: Vilnius (1990)

Russia: Moscou

1991

Bielorússia: Minsk

Ucraïna: Kiev

Moldàvia: Chisinau

Kazakhastan: Astanà

Geòrgia: Tblisi

Armènia: Erevan

Azerbaidjan: Bakú

En el mapa de sota podem veure un munt de coses que hem estat tractant darrerament:

El riu Volga desembocnta en el Mar Caspi just desprès d'Astracan.

El riu Ural marcant la frontera entre Europa i Asia juntament amb els Monts Urals

El Dvina septentrional desembocant al Mar Blanc.

Helsinki i Tallin una davan de l'altra.

La ciutat costera de Riga, on desemboca el Dvina occidental o Daugava.

Vilnius, la única capital bàltica que no toca el mar

Kaliningrad, un petit bocí de Russia on encara queda l'enigma de Koningsberg sobre la laguna del Vístula.

Minsk, on la democràcia és poc més que formal.

Kiev, vorejada pel Dnieper

Kazan, conegut pels aficionats del Barça a la riba del Volga

Volgograd, l'antiga Stalingrad en la cruïlla entre el Don i el Volga

Chisinau, molt aprop del Port d'Odesa a la riba del Mar Negre

El Mar de Aral, quasi bé desaparegut entre Kazahistan i Uzbejistan -amb la mítica Samarcanda-.

El Mar Caspi, que banya Baku, la capital de Azerbaiyan.

Erevan, al bell mig de les montanyes d'Armenia

Tblisi, capital de Georgia als peus del Caucas.

I del punt més alt d'Europa (Gora Elbrus amb 5633 metres) en el Caucas al punt més baix amb -28 metres en el Mar Caspi.

Capitals d'Europa 1

Antiga Iugoslàvia

Serbia: Belgrad

1991:

Eslovènia: Ljubljana

Croàcia: Zagreb

Macedònia: Skopje

Bòsnia i Hercegovina: Sarajevo

2006:

Montenegro: Podgorica

2008:

Kosovo: Pristina

http://www.cronosgea.es/?p=119

dijous, 16 de desembre del 2010

Gravador de pantalla

He localitzat a:

http://www.taringa.net/posts/downloads/7691623/Camtasia-Studio-7-_-Keygen-_-1-Link-MEGAUPLOAD.html

(en aquest link, atenció al password per descomprimir. Està al video de la web)

Es el Camtasia, un bonic software de gravació de pantalla. Es molt senzill d'utilitzar. Simplement pulses el botó REC, vas gravant i quan vols aturar polses F10. Ara sols cal guardar-ho que es pot fer en el format propi o en .avi

dilluns, 13 de desembre del 2010

Cmos checksum error - default loaded

En un PC "proper" i ja amb una certa edat va apareixer el bonic missatge:

Cmos checksum error - default loaded

La solució ha estat bastant fàcil: simplement canviar-li la pila.

Aquest problema ja el vaig patir fa molts i molts anys, i en aquell cas, la pila estava soldada a la placa. Ara, afortunadament, ha estat molt més fàcil. Simplement presionar un piu, treure la vella i possar la nova.

Cal fixar-se, evidentment, en la polaritat. Habitualment el pol possitiu a la part visible, es a dir, adalt.

Vaig comprovar que la pila (una pila de botó de CR2032) vella no funcionava (amb una bàscula) amb la qual cosa la causa estava bastant clar. La solució ha estat una miqueta (no gaire) més complicada. Al principi, amb la pila nova, -validant amb la mateixa bàscula que estava en perfecte funcionament- continuava apareixen el missatge.

Seguint diferents consells publicats en foros de hardware vaig treure la pila uns 10 minuts (evidentment amb el PC apagat i desconnectat de la xarxa elèctrica), la vaig apretar una miqueta (a alguns els hi passava que no l'acabaven de connectar correctament). Vaig entrar a la BIOS polsant Escape en la fase d'engament. En aquesta BIOS (una AWARD) vaig escollir l'opció LOAD OPTIMIZED DEFAULTS (es a dir, vaig recarregar la configuració per defecte).

I ... solucionat.

dissabte, 11 de desembre del 2010

Rius d'Europa

Podem comprova si els coneixem a:

http://www.xtec.net/~ealonso/flash/eurrios2e.html

divendres, 10 de desembre del 2010

Carregar DGN en ArcGis

Carrega d'un DGN v8 en ArcCatalog (si hem creat un File Geodatabase o un Personal Geodatabase.

Ens situem sobre el DGN i amb el botó de la dreta fem servir Export to Geodatabase Multiple

Habitualment hi ha prou amb escollir Polyline i Polygon o Polyline i Annotation...

Altra opció és utilitzar l'eina d'ArcCatalog Quick Import.

Aquesta eina -intuitiva malgrat sigui Arc- es troba en el grupData Interoperability Tools.

Es possible que des de Tools / Extensions no es pugui accedir. En aquest cas, la solució passa per connectar-se directament (amb Add Data) a la ruta en que es troba l'eina. Habitualment és:

C:\Archivos de programa\ArcGIS\ArcToolbox\Toolboxes\Data Interoperability Tools

dimarts, 7 de desembre del 2010

Vida y destino

He començat a llegir Vida y destino de Vasili Grossman.

Està força interessant però a banda de que hi ha un munt de personatges, l'autor té el lleig costum d'anomenar-los de diferents formes.

Això barrejat amb el fet de que una part important del començament està centrada en la Batalla de Stalingrado, m'ha fet rascar una mica en aquesta batalla, que sembla ser, ha estat la més gran de totes les que ha viscut la humanitat, que no és poc.

El personatges històrics d'aquesta batalla són:

OFICIALES DEL EJÉRCITO SOVIÉTICO EN STALINGRADO

General Yeremenko: comandante en jefe del frente de Stalingrado.

Teniente General Zajárov: jefe del Estado Mayor de Yeremenko.

General Chuikov: comandante del 62° Ejército.

General Krilov: jefe del Estado Mayor de Chuikov.

Gúrov: comisario de división.

Comandante Pozharski: comandante de artillería del 62° Ejército.

Teniente Coronel Batiuk: comandante de la 284ª División de Fusileros.

General Guriev: comandante de la 39ª División de Guardias.

Comandante Rodímtsev: comandante de la 13ª División de Guardias.

Uns quants paràgrafs ens poden ajudar a situar-los:

(7)

En el mando[del ejército 62], aislado de las tropas, el día parecía penosamente largo. Chuikov, Krilov y Gúrov lo intentaban todo para llenar el tiempo y así tener la ilusión de estar realizando una actividad: escribían cartas, discutían los posibles movimientos del enemigo, bromeaban, bebían vodka, acompañándolo de vez en cuando con algo de comer, o bien guardaban silencio aguzando el oído al estruendo de las bombas. En torno al refugio se abatía una tormenta de hierro que sesgaba la vida de aquellos que por un instante asomaban la cabeza sobre la superficie del terreno. El Estado Mayor estaba paralizado.

(...)y el teniente coronel Batiuk, veterano de Stalingrado, cuya división estaba apostada bajo el Mamáyev Kurgán, se apresuraron a presentar sus informes a Chuikov y Krilov. En los informes dirigidos a Gúrov, miembro del Consejo Militar, comenzaron a sonar los nombres famosos de Stalingrado -el operador de mortero Bezdidko, los francotiradores Vasili Záitsev y Anatoli Chéjov, el sargento Pávlov(...)

(9)

Tras recibir la primera comunicación del incendio, el jefe del Estado Mayor, el teniente general Zajárov, fue a transmitir la información a su comandante, el general Yeremenko. Éste pidió a Zajárov que fuera personalmente al centro de transmisiones para hablar con Chuikov.(...)

Al otro lado de la línea se encontraba el jefe del Estado Mayor de la división[Batiuk]. Él, al igual que la joven telefonista, se asustó al oír la respiración jadeante y la voz imperiosa del jefe del Estado Mayor del frente[Zajárov] preguntarle:

– ¿Qué está pasando ahí? ¡Déme un informe! ¿Está en contacto con Chuikov?

El jefe del Estado Mayor de la división [Batiuk] le refirió el incendio de los depósitos de petróleo y que una cortina de fuego había caído sobre el cuartel general del Estado Mayor del ejército; la división no tenía ninguna comunicación con Chuikov. Al parecer no todos habían perecido puesto que a través del fuego y el humo podía verse a un grupo de personas en la orilla del río; pero ni por tierra, ni cruzando el Volga en barca era posible llegar hasta ellos, porque el río estaba ardiendo.Batiuk, junto a una compañía de defensa del Estado Mayor, había costeado la orilla donde se propagaba el incendio para tratar de desviar el petróleo en llamas y ayudar a los hombres atrapados a escapar del fuego.

Después de haber escuchado las palabras del jefe del Estado Mayor, Zajárov dijo:

– Informe a Chuikov… Si todavía está vivo, informe a Chuikov… -y se calló.

(13)

Yeremenko comenzó a interrogar al anfitrión sobre aquel desdichado fuego, sobre cómo había decidido emplear las reservas, sobre la acción combinada de la infantería y la artillería, sobre la concentración de los alemanes en torno al distrito fabril. Formulaba preguntas y Chuikov respondía como se presupone que se debe responder a un superior.

(...)Se acercaba el momento de la despedida. Según una regla tácita, un superior que está bajo fuego enemigo sólo se va cuando sus subordinados se lo piden. Pero la indiferencia de Yeremenko hacia el peligro era tan absoluta y natural que aquellas reglas no le atañían.

Distraídamente y al mismo tiempo vigilante, volvió la cabeza para seguir el silbido de la trayectoria de un obús.

– Bueno, Chuikov, ya es hora de irme.

Es pot descarregar tot a:

http://www.gramotey.com/?open_file=1269044116#TOC_id480745

Un parell de fotos de Yeromenko i Chuikov