dilluns, 5 de maig de 2014

Victus. Barcelona 1714 de Albert Sánchez Piñol

          Victus. Barcelona 1714
Albert Sánchez Piñol
La Campana
2º ed. Octubre 2012
591 pàgines + cronologia + personatges

Tot i que la lectura de Piñol sempre m’ha reportat estones agradables vaig decidir no comprar aquest llibre bàsicament pel seu volum i per mirar de fugir de productes mediàtics. La primera excusa no te gaire força, la segona menys, però un és com es i no es pot fer gaire cosa. Així que vaig intentar llegir-ho en format e-book però les enormes errades tipogràfiques de les primeres pàgines m’ho van impedir. O es gaudeix o no es llegeix (“Jo llegeixo perquè em dóna la gana” com diu Pococurante en el Càndid de Voltaire).

Solució final: posar-me en la cua de la biblioteca. El dia que vaig recollir el llibre em vaig trobar que també estava ja disponible el “Jo confesso” de Jaume Cabré. Total que em vaig portar quasi 1600 pàgines que pesaven el seu.

Es llegeix en un plis. Com sempre, Piñol demostra que té ofici i de seguit et fiques en la trama fins al punt que de vegades dubtes com acabarà (el mateix em passa amb molts llibres d’història, què hi farem!).

Tristament acaba com acaba però no sense fer-te reviure un moment de dignitat col·lectiva. Ells van morir per dignitat i ara ens preocupem per si ens fan fora de la UE (UE que, tal i com està plantejada, per mi, se la poden confitar).

Personalment, a banda de passar una bona estona, cal reconèixer que et permet establir unes referències que, si no coneixes profundament el tema, t’ajuden a aprofundir. (en cartera LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I ELS SETGES DE BARCELONA 1697-1714 del meu professor Josep Maria Torras i Ribé)


Per aprendre gaudint...i, evidentment, en castellà (si es pot, sempre en versió original).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada