dissabte, 14 de maig de 2016

La hija de Homero de Robert Graves

Título: La hija de Homero
Título original: Homer's Daughter
Autor: Robert Graves
Año: 1955
Traducción: Floreal Mazía
Editorial: RBA Narrativas
Páginas: 267
ISBN: 978-84-9867-979-3

Recomanable? No.

El vaig començar seduït per la idea de que Graves havia considerat una hipòtesi de que una dona fou l’autora de l’Odissea.  El més interessant hagués estat un assaig sobre el tema amb l’estil del Graves que em va meravellar amb Jo Claudi. O potser, una novel·la sobre els temps d’Homer. Però no. Es tracta d’una alternativa d’alguns episodis de la Odissea que serveix com excusa –en les darreres tres pàgines- perquè la protagonista refongui les seves peripècies i es digui autora de la segona obra d’Homer.

La part positiva seria la immersió –bastant aconseguida- en el món clàssic quotidià. Però les alternatives al discurs clàssic provoquen un cert disgust i fins i tot queda un sabor d’impostura quan el protagonista masculí ocupa el lloc d’Ulisses.

Com a curiositat, l’argumentació de la forma de fer servir l’arc des de la interiorització més enllà de l’habilitat conscient que fa recordar a Luke Skywalker fent servir la força.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada