Título: La hija de Homero
Título
original: Homer's Daughter
Autor:
Robert Graves
Año: 1955
Traducción: Floreal Mazía
Editorial: RBA Narrativas
Páginas: 267
ISBN: 978-84-9867-979-3
Recomanable? No.
El vaig començar seduït per la idea de que
Graves havia considerat una hipòtesi de que una dona fou l’autora de l’Odissea.
El més interessant hagués estat un
assaig sobre el tema amb l’estil del Graves que em va meravellar amb Jo Claudi.
O potser, una novel·la sobre els temps d’Homer. Però no. Es tracta d’una
alternativa d’alguns episodis de la Odissea que serveix com excusa –en les
darreres tres pàgines- perquè la protagonista refongui les seves peripècies i es
digui autora de la segona obra d’Homer.
La part positiva seria la immersió –bastant aconseguida-
en el món clàssic quotidià. Però les alternatives al discurs clàssic provoquen
un cert disgust i fins i tot queda un sabor d’impostura quan el protagonista
masculí ocupa el lloc d’Ulisses.
Com a curiositat, l’argumentació de la forma
de fer servir l’arc des de la interiorització més enllà de l’habilitat
conscient que fa recordar a Luke Skywalker fent servir la força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada