El sintagma nominal i els pronoms febles. Definits o indefinits.

Reconec que no tinc ni puta idea de sintaxi. I és una llàstima perquè permet estructurar molt millor el que vols comunicar.

Si et trobes en una situació semblant a la meva, quan sents a parlar de determinants definits o indefinits et venen tots els mals. I no és tan greu. 

Qui rep l'auxili del determinant és el Sintagma Nominal que té com a nucli el nom. Per exemple:

• La gallina. Les gallines.
• Aquesta gallina. Aquella gallina.
• Gallina.
• Una gallina. Tres gallines. Poques gallines, 

En aquesta mirada a vol d'ocell (la gallina és un ocell?) veiem quatre casos que s'agrupen en dues possibilitats:

SÓN GALLINES DEFINIDES

Si porten un article definit (el, la, els, les).

Si porten un demostratiu (aquest, aquesta, aquests, aquestes, aquell, aquella, aquells, aquelles).

SÓN GALLINES INDEFINIDES

Si no porta cap determinant, si està sola en el món.

Amb qualsevol altre determinant: un, una, alguna, moltes, poques, tres, bastants, cap,...

De tota la vida que el que s'aplica a les gallines també s'aplica als Sintagmes Nominals.

Per tant:

Si el SN s'acompanya d'article definit o determinant demostratiu: SN DEFINIT

En cas contrari: SN INDEFINIT

Aquesta distinció ens és imprescindible per treballar amb els pronoms febles quan substitueixen a un Complement Directe. Recordem que el CD no necessita concordar amb el verb: 

• Jo veig la gallina.
• Nosaltres veiem la gallina.
• Jo veig gallines.
• Nosaltres hem menjat una gallina.

Si el SN que fa de CD és definit, farem servir EL, LA, ELS, LES.

Si el SN que fa de CD és indefinit, farem servir EN

• Jo veig la gallina. La veig.
• Nosaltres veiem la gallina. La veiem.
• Jo veig gallines. En veig.
• Nosaltres hem menjat una gallina. N'hem menjada una.

Del darrer cas hem de tenir present que el determinant indefinit (una) no és substituït pel pronom feble. És coherent, perquè no pot informar-nos de quantes gallines ens hem cruspit. Per això hem d'afegir el determinant indefinit al pronom feble.

Fixa't també (pel mateix preu) que hem fet concordar el gènere del participi. Si no et vols complicar, mantens el pretèrit indefinit i tots feliços.

Finalment, recorda que si es tractès d'un imperatiu, un gerundi o un infinitiu, el pronom el situaríem al final:

• Menja-te-la!
• Estem menjant-nos-la.
• Qui pogués menjar-se-la!

Una gallina indefinida
La gallina que ens ha ajudat amb aquest tema, aquella gallina, ja no està entre nosaltres.