Diftongs decreixents

DIFTONS DECREIXENTS

Els diftongs són la combinació de dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba, una d’aquestes vocals (o les dues) és una i o una u.

Hi ha dues vocals que poden tenir una funció consonàntica (i, u). A l’hora de considerar si un diftong (és a dir, un sol cop de veu) és creixent o decreixent, direm que és decreixent quan la segona vocal és una ”i” o una ”u”. Aquestes dues vocals es consideren “febles”.

Els diftongs decreixents són:

                        Ai Au Ei Eu (Ii) Iu Oi Ou Ui Uu

La segona vocal és una semivocal, és a dir, una vocal feble.

Fixa’t que tots aquests diftongs decreixents (un sol cop de veu) ho són perquè la primera vocal és tònica.

El diftong ii sols presenta un cas: nuvii. Es un mot mallorquí molt poc freqüent.

Exemples de diftongs decreixents
ai-re	pau
rei	peu
--	ciu-tat
boi-ra	cou-re
cui-na	duu

Exemples de hiats en una seqüència de vocal forta i feble:

pa-ís	Aguda acabada en una de les 12 terminacions. S’accentua
co-ca-ï-na	Plana acabada en una de les 12 terminacions. No es pot accentuar però cal marcar la seva tonicitat. Fem servir la dièresi.
ra-ïm	Aguda no acabada en una de les 12 terminacions… dièresi.
a-gra-int	Hauria de portar dièresi però els gerundis, infinitius, futurs i condicionals de la tercera conjugació (ir) no en porten. Això es diu “estalvi de la dièresi”
a-te-is-me e-go-is-ta	Haurien de portar dièresi però les acabades en -isme i -ista estalvien la dièresi.
ve-í , ve-ï-na	Veí és aguda acabada en una de les 12 terminacions. Veïna, és plana, no acaba en cap de les 12 i, per tant, necessita la dièresi.
co-iot	En aquest cas, la vocal feble funciona com a consonant.

Atenció, la dièresi habitualment indica tonicitat, però NO SEMPRE. El que fa és marcar hiat, és a dir, que no hi ha diftong. Un cas molt típic és ensaïmada. Porta dièresi perquè deriva de saïm

                                   sa-ïm                        en-sa-ï-ma-da