La nutrició cel·lular
L'APARELL EXCRETOR
L'expulsio del diòxid de carboni
L'excreció a través de la pell
L'aparell urinari
L'EXCRECIÓ I LA SALUT
LA NUTRICIÓ
Cal nodrir-se per continuar vius, crèixer i realitzar les nostres activitats.
Ens nodrim d'aquestes maneres:
- El primer que cal és respirar. Obtenim oxígen gràcies a l'aparell respiratori.
- Cal menjar. Amb l'aparell digestiu obtenim nutrients. Si no mengem enmalaltim i morim.
- Els nutrients i l'oxígen s'han de distribuir per totes les cèl·lules. La sang s'encarrega. Ho fa gràcies a l'aparell circulatori.
- El que les cel·lules no poden aprofitar es converteix en residus. Per tancar el cicle de la nutrició cal eliminar-los.
En resum
La nutrició es basa en l'aportació d'oxígen i nutrients i genera residus
La nutrició implica respiració, digestió, circulació i excreció
La nutrició cel·lular
Es produeix quan les substàncies nutritives arriben a la cel·lula. La cèl·lula aprofita tot el que pot. El que no li convé -per excés, toxicitat o incapacitat d'asimilar- es converteix en residus que passaran a la sang per ser eliminats. Es l'excreció.
Una part de les substàncies nutritives es combinen amb l'oxígen i aporten energia a la cèl·lula. Això s'anomena respiració cel·lular.
Una part de les substàncies nutritives es combinen amb l'oxígen i aporten energia a la cèl·lula. Això s'anomena respiració cel·lular.
Així que la respiració està formada per dues fases:
RESPIRACIÓ = RESPIRACIO PULMONAR + RESPIRACIO CEL·LULAR
En la respiració pulmonar el cos obté oxígen del exterior mitjançant l'aparell respiratori.
En la respiració cel·lular les cèl·lules obtenen l'energia per viure, creixer i reproduir-se.
Algunes substàncies nutritives que no són necessàries de forma immediata es poden emmagatzemar.
L'APARELL EXCRETOR
La sang recull els residus que les cèl·lules han rebutjat i els porta cap l'aparell excretor per ser expulsats del cos. Aquest procès d'eliminació dels residus cel·lulars és l'excreció.
Els principals organs que forme l'aparell excretor són:
- Pulmons: eliminen el CO2 de la sang
- Glàndules sudorípares de la pell: eliminen els residus de la sang mitjançant la suor
- Aparell urinari: que elimina els residus de la sang a través de l'orina.
L'expulsio del diòxid de carboni
La sang recull el CO2 que s'ha d'eliminar. En els alvèols pulmonars, el CO2 es barreja amb l'aire que inspirem. En l'expiració expolsem l'aire pel nas o per la boca. Aquest aire que expulsem conté més quantitat de CO2 i vapor d'aigua que l'aire que inspirem.
L'excreció a través de la pell
La calor -sigui per la temperatura ambient o perquè hem fet exercici- ens fa suar més. De fet sempre suem una mica. La suor, al evaporar-se, refreda el cos i ens dona sensació de frescor.
A banda, és un mecanisme per expulsar residus del cos barrejats amb aigua.
La suor es forma a les glàndules sudorípares en una capa de la pell (sota la epidermis) anomenada derma. Fixeu-vos en la forma entortolligada. Hi ha tot un munt de capil·lars sanguinis envoltant la glàndula sudorípara.
Aquests capilars porten l'aigua i les substàncies de rebuig que formen la suor que sortirà pels porus. Aquests porus es troben a l'epidermis.La suor és un líquid clar i salat que serveix per expulsar residus dissolts en aigua. Les glàndules sudorípares formen part de l'aparell excretor.
L'aparell urinari
Gràcies a l'orina eliminem la major part de sustàncies de rebuig del cos així com l'aigua sobrera de la sang. L'orina la genera l'aparell urinari que està format pels ronyons i les vies urinàries.
El ronyó, pobre, te forma de mongeta i és una mica més petit que un puny. Tenim dos. Es troben situats cap a la cintura a banda i banda de la columna. En ells es forma la orina.
Les vies urinaries són els conductes per on circula l'orina des dels ronyons fins a l'exterior del cos. Les vies estan formades pel urèter (conducte des del ronyó fins a la bufeta) la bufeta urinària (lloc on s'enmagatzema l'orina fins l'expulsió) i l'uretra.
La formació i l'expulsió de l'orina:
La sang entra a cadascun dels ronyons per l'artèria renal. Les arteries es ramifiquen i es ramifiquen fins formar capil·lars molt prims.
Dins el ronyó la sang passa per milios de filtres anomenats nefrons. En els nefrons queden els residus i part de l'aigua. Amb això es forma l'orina.
La sang, neta de residus passa dels capil·lars a les venes renals i torna, molt més neta, al cor.
L'orina surt per l'urèter cap a la bufeta on s'amagetzema. L'esfinter és el múscul que tanca la bufeta. A voluntat de l'usuari -llevat de quan som bebés- al alliberar l'esfinter, l'orina circula per l'uretra i surt a l'exterior.
L'orina es groguenca i està formada per aigua i substàncies de rebuig.
L'EXCRECIÓ I LA SALUT
Si no ens funcionen bé els ronyons no podem filtrar les impureses de la sang. En aquests casos hem d'anar a l'hospital perquè ens dialitzin. La diàlisi és un mètode per separar els residus de la sang amb l'ajut d'una màquina.
L'altra solució és el transplantament.
Tinguem cura de l'aparell excretor:
- Tabac i ambients contaminats igual a més CO2 del convenient en els alvèols pulmonars.
- Sempre suem. Es bó -per tots- dutxar-se i canviar-se de roba especialment si fem esport o fa calor. No siguem guarros!
- Hi ha més glàndules sudorípares a les aixelles, a les plantes dels peus, als palmells i al front. Rentem-nos bé per no agredir olfactivament al proïsme!
- No es bó retenir els pixats!
- Netejem-nos bé els genitals per evitar infeccions.
- Es bó veure molta aigua. Ajudem als ronyons.
- Aliments molt salats i l'alcohol no ajuden als ronyons. No abuseu del whisky.
- Abans d'anar a dormir, pixem! Ajudem als nostres amics els ronyons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada