dijous, 15 d’abril de 2010

Filòctetes


Filòctetes
Autor: Sòfocles
Any: ___
Editorial: Fundació Bernat Metge (1961)
Traductor: Carles Riba
Pàgines: __ pàgines

Filòctetes, un dels grecs que va anar a lluitar contra Troia, per error, va entrar en una cova sagrada i fou mossegat en el peu per una serp.

Entre els crits que feia i la pudor que sortia de la ferida, els grecs el van portar a un illa deserta i el van abandonar (per plasta i pudent). Es va quedar en l'illa més sol que un mussol amb l'única companyia d'un arc que fou d'Heràcles i ple de rancúnia contra Ulisses, Menelao i Agamennon.

Un bon dia Ulisses captura un guerrer-endeví Troià que els informa que sols guanyaran Troya amb l'arc de Filòctetes. Ulisses es presenta voluntari i s'en va a buscar a Filòctetes amb l'ajut del Neptòlem, fill del recentment mort Aquiles.

Ulisses convenç a Neptòlem perquè aconsegueixi l'arc de Filòctetes. Neptòlem no està d'acord en fer us dels enganys però al final accedeix pel bé comú dels grecs.

Aconsegueix l'arc però quan apareix Ulises i Filòctetes se n'adona de l'engany, Neptolem es penedeix i li torna l'arc. Filòctetes està emprenyat com una mona. Al final, quan no hi ha solució, apareix Heràcles en plan deus ex machina i els ordena que posin seny i s'acompleixi la profecia que els grecs no han entès: Filòctetes, per pròpia voluntat tornarà a Troia i amb el seu arc matarà Paris aquell mateix any -pels volts del nostre mes de maig- i es posarà fi a la guerra.

A destacar, cap el vers 275, un passatge on es posa en evidència que els herois grecs no tenien cap problema en mostrar-se en públic plorant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada