dimarts, 26 d’octubre de 2010

CURSA nº 1 VIª Marató del Mediterrani


Aquest diumenge vaig participar en la 6ª Marató del Mediterrani en la cursa de 10 Km en la categoria VT1M.

Dins aquesta categoria varem participar 380 subjectes. L'objectiu era quedar pels volts del 300.

Quan vaig arribar, l'ambient era una xic espantós. La sensació de que arribaria en la darrera posició anava agafant forma.

Comença la cursa i tot i que vull començar molt suau no tinc més remei que adevantar a uns quants. De moment sembla més les rebaixes que una cursa.

Sortim a la carretera i tinc que evitar els colzes aliens per poder anar avançant. Quan girem cap el sud començo a poder correr al meu ritme. Un parell de corredors van comentant el temps parcial. Deuen portar un GPS o similar. El ritme es per sota dels 5 minuts. Em serveixen com a referència, però sense voler els adelanto. Tinc devant una noia fa estona. Això vol dir que portem quasi el mateix ritme però ella tira una mica més. Perfecte. La segueixo. Ops, l'he perdut! Ah, no, la tinc al darrere. Bé, no tot es aprofitar-se, li aniré marcant una estona.

Ospas! Ja no hi és. Ah, però aquí estan els del GPS. M'enganxo. Pels seus comentaris veig que continuem per sota de 5. Pot ser deuria rebaixar, però m'hi trobo força bé.

5 Km. Donen ampolles i per poc m'estavello amb els agonies que volen agafar aigua. No agafo aigua i em dedico a saltironar per sobre de les ampolles que llencen els corredors directament als seus peus. Guarrindongos! No costa tant llençar-les al lateral. A banda, els de 21 o la Marató poden necessitar aigua. Nosaltres, els mindundis dels 10 no crec que ens calgui.

Pujada per sobre de l'autopista. La gent esbufega. Pensava que en general estaven en millor forma. Encara no quedaré el darrer.

Girem cap l'oest. Molta gent, en lloc de fer els 90 graus en el gir passen per damunt de la gespa guanyant uns pocs metres. No ho entenc!

Arribem al km 7. Considero que el meu rendiment comença a millorar als 7,50 Km. Per tant, la meva fase geriàtrica ja està finalitzant.

Segona pujada per sobre de l'autopista. Hi ha una noia que fa molta estona la tinc al devant. Em serveix com a referent però, ospes!!, si l'estic avançant!!. La pujada està fent devallar el ritme a molta gent. Ho aprofito. Pensava que les pujades em costarien més.

Comencem a baixar i em fixo en els de 21 Km i m'alegro de no haver-me apuntat. En aquest despiste la noia em torna a avançar. Observo que soc millor en la pujada que en la baixada, però ja pel que queda tiraré una mica. La torno a avançar. De moment em sobren forces.

Entrem en el canal. Agafo la curva amb bastant inclinació. De fet vaig una mica disparat i no avanço més per respecte als altres. Es una mica com conduir, però aquí adavantar és molt més gratificant.

Passo per la meta i veig que el temps supera el 51'30". Pensava que portava millor temps! Però, clar, el xip conta des de que creues la línia de sortida fins que creues la d'arribada i aquests 51'30" són des de bastant abans que atravesés la línia de sortida!!! Caldrà esperar els resultats.

Ara, però vull esperar el pas d'un amic que s'ha apuntat als 21. Es un gran fumador i està arrofredat. En poc temps passa per la línea de 10 Km. Bé.

M'en vaig a canviar de roba al cotxe i torno per animar-lo en els darrers kilòmetres. Ho ha aconseguit. Hem tingut tots dos un molt bon dia esportiu. La llàstima es no haver començat uns quants anys abans.

Resultats:
Dilluns pel matí ja es poden consultar. Per sota dels 48'30" i una meritòria posició bastant per sota del 140 sobre 380.

Però, això dels 21, és molt suggerent....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada