ELECTRA de Sòfocles (497/406 a. C. aprox.)
Personatges:
• PEDAGOGO Mestre d’Orestes. Quan Clitemnestra i Egist varen matar a Agamenón, Electra li va encarregar que fugís amb Orestes i el cuidés.
• ORESTES . Germà d’Electra.
• PILADES. No diu res en tota l’obra. Company d’Orestes.
• ELECTRA. Filla d’Agamenon i Clitemnestra.
• CLITEMNESTRA. Dona d’Agamenón i mare d’Electra, Crisótemis, Orestes i Ifigènia. Junt al seu company Egist va assassinar a Agamenón en venjança pel sacrifici d’Ifigènia.
• CRISOTEMIS. Germana d’Electra i Orestes.
• EGIST. Company de Clitemenestra.
Morts als que es fa sovint referència:
• Agamenon: Cap dels grec en la guerra de Troia. Quan anaven cap a Troia, la deessa Artemis va aturar els vents i va exigir el sacrifici de la filla d’Agamenon –Ifigènia- per tornar el moviment a les naus. Clitemnestra reclama que tenia que haver estat sacrificat algun dels fills de Menalau i Elena però Electra diu que la causa era una venjança d’Artemís respecte a Agamenón.
• Ifigènia: Filla d’Agamenon i Clitemnestra que fou sacrificada per Agamenón a la deessa Artemís per recuperar els vents. Sense vent, tota la flota grega hagués mort en alta mar.
ESTRUCTURA:
• PRÒLEG: 1-120
• PÀRODE: 121-250
• EPISODI 1: 251-471
• ESTASIM 1: 472-515
• EPISODI 2: 516-1057
• ESTASIM 2: 1058-1097
• EPISODI 3: 1098-1383
• ESTASIM 3: 1384- 1397
• ÈXODE: 1398-1510
PROLEG (1-120)
El pedagog mostra Micenes a Orestes i Pílades. Li diu a Orestes que ell el va treure de Micenes un cop Agamenón fou assassinat. Li diu que ja no hi ha volta enrere i li demana què vol fer.
Orestes li diu que ha de complir el que l’oracle el va dir. Li demana al pedagog que entri en palau i s’assabenti de tot el que pugui, que digui que Orestes ha mort i que ha vingut de part d’un amic d’Orestes a portar les cendres d’Orestes a la tomba d’Agamenon.
S’escolta a Electra lamentar-se. Marxen.
Electra es lamenta que el seu pare Agamenon no morí en la batalla sino sota la destral de la seva dona Clitemnestra i la del seu amant Egist. Sols Electra és qui plora aquesta desgràcia. Demana ajuda a les Erinies (les deesses de la venjança) i demana el retorn del seu germà Orestes.
PÀRODE (121-250)
El cor de dónes li recolza però li parla de resignació i li diu que cal superar la pena. Li comenta que la seva germana Crisótemis no pateix com ella, ni Orestes –que algun dia tornarà-.
Electra respon que espera a Orestes i per això no s’ha casat ni ha tingut fills.
El cor li diu que confiï en els deus i en el temps que tot ho cura.
Electra diu que pateix perquè ningú no l’estima ni la protegeix. Maleeix la nit que va morir el seu pare i recorda el banquet que li oferiren Clitemnestra i Egist [segueix a Homero. En altres tradicions diuen que el varen matar en el bany]. Maleeix a Clitemnestra i Egist.
El cor de dónes li diu que aquest odi no li porta res de bó.
Electra diu que no hi ha solució i demana justicia perquè la impunitat no triomfi.
EPISODI I (251-471)
Electra explica el mal que li fa veure a Egist ocupant el tro i el llit del seu pare i veure a Clitemnestra celebrant l’aniversari de l’assassinat.
Clitemnestra li desitja la mort i la ridiculitza per creure que és la única que ha perdut un pare. A banda li retreu que va segrestà a Orestes.
Electra critica a Egist que –com una dona- es va quedar a palau mentre els homes lluitaven a Troia.
Apareix Crisótemis i li recomana –a Electra- que faci com ella: que tingui pena però que no es noti, que navegui amb les veles recollides.
Electra li retreu a Crisótemis la seva covardia i hipocresia heretada de Clitemnestra.
El cor de dones vol possar pau acusant a Electra de parlar inspirada pel odi.
Crisótemis avisa a Electra que estan a punt de desterrar-la i li suggereix que pot seguir sent fidel a la memòria del seu pare però respectant els poderosos. Com que veu que no la pot convencer segueix el seu camí per portar ofrenes a la tomba d’Agamenon per odre de Clitemnestra.
Electra li demana què com és que Clitemnestra li ha ordenat això.
Crisótemis li diu que Clitemnestra ha tingut un mal son.
Electra li demana que li ho expliqui.
Crisótemis li diu que Clitemnestra ha somiat que Agamenon tornava i clavava el seu ceptre en la sala principal de palau.
Electra li demana que no honori el seu pare de part d’una dona que l’odiava. Agamenon no perdonarà a qui l’ha mort i mutilat [per evitar la venjança, al assassinat li tallaven les extremitat i les hi penjaven al voltant del coll] i havia rentat la sang de la destral en el seu propi cap. Li demana que llenci les ofrenes i les substitueixi pels rinxols d’Electra i de Crisótemis i pel cinturó d’Electra.
El cor de dones diu que és una petició asenyada.
ESTASIM 1 (472-515)
El cor de dones anuncia que esta a punt d’arribar la justicia i la venjança i recorda la maledicció de Mirtil sobre Micenes [Mirtil fou assassinat pel primer rei de Micenes i va jurar que mai no hauria pau pel seus descendents].
EPISODI 2 (516-1057)
Clitemnestra reny a Electra perquè –com no està Egist- no li fa cas. Justifica l’assassinat d’Agamenón pel sacrifici d’Ifigènia en lloc dels fills de Menelao.
Electra li contesta que matar el pare és el pitjor hagi o no raons. A banda li diu que el matà per voluntat d’Egist , no per venjar a Ifigenia. Diu que Artemisa estava emprenyada amb Agamenon per la mort d’un cérvol i que volia venjança, que sols la mort d’un fill d’Agamenon l’aplacaria . Sens aquest sacrifici la flota grega mai hagués arribat a Troia ni hagués tornat a Grècia.
Electra li replica a Clitemnestra que tota mala acció que pugui fer l’ha aprés d’ella.
Clitemnestra li demani que li deixi fer en pau els sacrificis.
Entra el pedagog i informa que Orestes és mort.
Electra es queda trasbalsada i plora.
Clitemnestra demana com ha estat.
El pedagog explica que Orestes ha mort en una cursa de carros.
Clitemnestra no sap si alegrar-se o entristir-se ja que Orestes era el seu fill però també el seu enemic. A la fi considera que és el millor que pot haver passat i la llàstima es que no hagi mort també Electra.
Electra li retreu que sigui feliç per la mort del seu fill.
Clitemnestra entra a palau amb el pedagog.
Electra no s’ho pot creure i es lamenta de la mort d’Orestes. No te cap raó per viure.
El cor de dones li recorda la mort d’Antiarc per culpa de la seva dona i com fou venjat pel seu fill.
Mentre Electra plora entra Crisótemis tota contenta i corrent [tot el contrari a l’eukosmia. Plató (428 – 347 a.C.) planteja que l’home digne ha de ser pausat]. Li diu que Orestes és viu, que ha vist cabells seus en l’altar d’Agamenón.
Electra constesta que està boja, que Orestes és mort i que les ofrenes deuen ser per la mort d’Orestes. Electra suggereix a Crisótemis matar a Egist. Li explica que Egist mai deixarà a Crisótemis ni casar-se ni ser mare. Si li ajuda a matar a Egist, tots els homes que arribin a Micenes per algun festival o al teatre la consideraran molt digna i es voldran casar amb ella.
Crisótemis respon que és una dona, no un home i que encara poden acabar pitjor. Cal cedir davant els poderosos.
Electra és conscient que no li ajudarà ningú. Alaba els raonaments de Crisótemis però li retreu la seva covardia.
ESTASIM 2 (1058-1097)
Cant del cor de dones a les desgràcies d’Electra.
EPISODI 3 (1098-1383)
Apareix Orestes (que Electra no reconeix) i li demana que li porti davant d’Egist.
Electra li demana si ve a confirmar la noticia.
Orestes no sap de quina noticia li parla. Ell sols porta les cendres d’Orestes.
Electra li demana acaronar la urna amb les cendres i –tot lamentant-se- diu que vol morir.
Orestes li demana si és Electra.
Ella diu que sí i Orestes li comença a preparar per la gran notícia. Li diu que la urna no conté les cendres d’Orestes i li mostra el seu anell.
Ella ho reconeix i Orestes li demana que calli.
A Electra li costa però accedeix. Orestes li demana que deixi enrere la xerrameca sobre coses ja sabudes i dolentes i que es centri en el moment i en el que ha de passar, que dissimuli l’alegria perquè Clitemnestra no s’adoni de res.
Electra accepta.
Se sent soroll. Electra convida en veu forta als “extrangers” que entrin a palau. Que ningú rebutjarà ni s’alegrarà del que porten. [al mateix temps la urna i la venjança].
Era el pedagog. Els adverteix que no cridin i que vagin amb compte. Els hi diu que tot està preparat i tothom creu que Orestes ha mort.
Electra demana què qui és aquell home. Orestes li explica que és el pedagog al que ella el va confiar quan era petit i van matar Agamenon.
Electra li diu que en un sol dia l’ha odiat i l’ha estimat absolutament per les seves notícies. El pedagog li diu que sovint la nit ens fa comprendre el que ha passat durant el dia. Els hi diu que Clitemnestra està tota sola i que és el moment d’actuar.
Electra demana ajut a Apolo.
ESTASIM 3 (1384-1397)
Preparació per al moment tràgic. Hermes els acompanyarà a tots [a Orestes i Pílades cap a Clitemnestra i a Clitemnestra cap el Hades].
EXODE (1398-1510)
Electra li diu al cor de dones que està vigilant que no entri Egist.
Clitemnestra crida.
Electra se n’alegra. Li demana a Orestes com ha anat
Orestes diu que ja no li molestarà més [fragment perdut]
El cor de dones adverteix que arriba Egist [fragment perdut] i demana que ho facin tan bé com abans.
Egist li demana a Electra què sap dels estrangers i quines noticies porten d’Orestes. El cor de dones suggereix que cal tenir enganyat a Egist.
Electra li diu que dins trobarà un lamentable espectacle. Egist es posa content i demana que tothom ho vegi.
Es veu un cos cobert . Al cantó del cos Orestes i Pílades.
Egist demana que descobreixin el cos per veure-ho bé. Orestes diu que ha de ser ell mateix qui ho faci.
Egist està conforme i demana a Electra que vagi a buscar a Clitemnestra.
Electra li contesta que Clitemnestra està ben a prop.
Egist se n’adona del parany i demana poder parlar.
Electra ho rebutja i li demana a Orestes que el mati.
Orestes empeny a Agamenon al lloc on Egist va matar a Agamenon.
El cor de dones canta que Agamenon ja pot descansar en pau.
