dimarts, 31 de desembre de 2013

Cursa nº 17. Cursa dels nassos 2013 Barcelona

Participants classificats: 9668
Dones: 2341
Homes: 7327

Temps
: 45:20
Posició general: 2537
Posició sexe: 2415

Aparcament en el pàrking “natural” a la banda oest de Selva de Mar a sobre del cinturó. En la ment el record del temps que vaig trigar en sortir l’any passat per la qual cosa oriento bé el cotxe ben a prop de la sortida.

Temps força bo. Passejo per la zona de sortida prenent nota dels arcs inflables i considerant que, amb aquestes tanques, els calaixos seran escrupolosament respectats, error que comprovaré més tard.

Com que em penso recompensar amb un parell de donuts de xocolata, començo una recerca dels mateixos. Trobo un Mercadona però no toquen el tema. A un “paqui” que m’ofereix “donetes” intento explicar-li que no és el mateix. Finalment, en un barri modern, desangelat i sense l’estructura mediterrània  (a pocs metres del mar...) he d’acabar en el Alcampo del Centre Comercial de torn (que sols entrar ja m’entren les picors). Amb l’objectiu aconseguit torno al cotxe a deixar-los i a inventar algun sistema per lligar la clau-ou del Citroën al pantaló. Deuria aconseguir alguna samarreta amb butxaca perquè qualsevol dia tindré un disgust (de moment ja he perdut, en cursa, un DNI). Ho resolc lligant amb tres nusos (que es desfaran de forma misteriosa) i ficant-la dins una bosseta lligada am un imperdible a la butxaca del pantaló.

Un hora abans ja hi ha gent escalfant. Com sempre tinc la sensació que fan més distància en l’escalfament que en la mateixa cursa. Jo em reservo deu minutets abans d’entrar als calaixos amb el meu “trote cochinero” i algun estirament que sempre em va bé.

Vaig cap la meva banderola groga i veig que hi gent que estan separant les tanques i entrant. No ho acabo d’entendre però vaig a cercar la banderola amb la noia de seguretat i entro. Em fico pel mig del meu calaix i veig, que –ara per l’altra banda- estan fent el mateix. La gent entra a “borbotones” (ho trobo més descriptiu que “a dojo”). Em comencen a entrar ganes de no repetir en cap cursa amb tanta gentada i recordo que encara em queda Corte Inglés. La de Bombers, cal reconèixer-ho, es més seriosa en aquest aspecte.

No ens fem mala sang que hem vingut a passar-ho bé. Comença puntualment la cursa que faig en un punt molt més avançat que l’any passat. No veig la llebre de 45 però sembla que un cop passada la línia de sortida la cosa tira. Girem pel litoral i em poso com a primer referent l’edifici de Gas Natural on l’any passat ja estava una mica cansat. Tinc davant una bona estona un senyor amb un cul de plàstic i ben aviat un Light Buzz o similar. A prop del cementiri no se si cal anar per la banda mar o tirar recte. Un munt de gent comencen a retallar per la gespa, senyal inequívoca que no es per allí. Segueixo pel asfalt fins la rotonda tocant el cementiri. Sols un noi l’envolta. Em quedo despistat –literalment- i l’agafo per la part interior amb la sospita d’un mini-retall –però res a veure amb el maxi-retall del 99% restant.

Arribem a l’edifici de Gas Natural i les sensacions són infinitament millors que l’any passat. Passem per davant del masteler en homenatge al General Moragues.  Pugem per la Plaça Pau Vila i girem cap a Marques de l’Argentera amb els retalladors en estat pur. Estació de França. Un senyor d’aspecte indi amb una maleta al cap està estorat plantejant-se com  s’ho farà per arribar a l’Estació. Tot seguit Passeig de Picasso. L’acudit d’un dels que puja avisant als que ja baixen que “vais al revés!!” està ja molt escoltat però, a aquestes alçades qualsevol cosa fa gràcia.

Tot hom ho pensa però algú ho diu “on es gira?”. Al final fem el gir i. Ho faig bastant obert i no percebo cap canvi de ritme. Veig la llebre del 45 pujant quan jo ja baixo. Encara faré un bon temps. Ara s’ha de vigilar amb les separacions pels ciclistes però tot hom va per la part dreta a la banda del zoo. En el km 5, en el crono, una estretor considerable procura un cert embussament.

El gir a Marina és una nova ocasió d’or pels retalladors. El km 7 apareix tot seguit i el ritme està força bé. A partir d’aquest moment comencen alguns moments de pujada i baixada que acaben en la Diagonal.  

Es fa llarga, però evidentment res a veure amb el que ja vam fer en la Cursa de la Guàrdia Urbana. Cercant el km 8 veig l’avi 1714 -que feia curses que no veia-. Motiva per moltes raons, entre elles que efectivament el 8 ja està superat i no falta molt. Seria interessant algun tipus de lluminós que ens marqués el gir. Finalment, com sempre, tot arriba i girem per Selva de Mar i ja es veu el crono a banda d’un munt d’inflables que no havia vist al sortir. La meva referència per esprintar és l’arc de la Diputació i així ho faig.

45: 20 Llàstima, no ho acabo d’entendre i veig una llebre. No pot ser!. Ah, és la de 40 però, en aquell moment me n’adono que la llebre del 45 probablement ha sortit bastant més tard que jo. En qualsevol cas, 20 segons, a aquestes alçades, no té gaire importància. Evidentment és un ritme que no podré aplicar en la mitja però els 10 ja comencen a ser vells coneguts.

Recordant el show de l’any passat en el pàrking, no recullo la beguda –he vist que hi havia coca-cola i em fa molt de fàstic- i d’aigua ja tinc al cotxe. Faig un petit trot cap a l’aparcament i percebo una sensació estranya de rebot en les cames. Vaig més a poc a poc, aconsegueixo sortir ràpid del aparcament, encaro la ronda, una mica d’aigua i... els donuts de xocolata!!!

Negatiu:
Desori en els calaixos
Retalladors habituals.
Estretor en el km 5.
El volum de gent no seria un problema si no fos pel desori en els calaixos i els que tenen la virtut de córrer en paral·lel fent barrera com en el parchís.
Samarreta sense cap referència al 2013, es a dir, intemporal.
Obsequis (?): Per mi, descomptes per consumicions superiors a 40€ ja se’ls poden quedar.
Pocs llocs per llençar les ampolles d’aigua. Com sempre preocupació pels que van descalçats (alguns hi havia)
En algun sector, com just abans del Cementiri, no quedava clar quin era el camí.
Caldria afegir cintes per evitar les retallades.

Positiu:
Recollida del dorsal i samarreta perfecta.
Ambient festiu.
Marcatge dels kilòmetres.

Recorregut conegut però amb alguns trams a millorar sobre tot el Passeig de Circumval·lació.

1 comentari:

  1. Hola Joan! Ja vec que et va anar molt millor que a mi. Jo vaig sortir amb en Brigante, la llebre de 45, i vem sortir al final del calaix groc juntament amb els primers del calaix blau. El gir de 180º de davant del Parc de la Ciutadella va ser un autèntic caos si entraves per la part interior (jo vaig cometre aquesta errada), crec que això i la rotonda del km2 on casi tots vem retallar ¡¡¡per falta de senyalització!!! són els aspectes que s'han de corregir d'aquesta Cursa.

    T'aniré seguint :P

    ResponElimina