Laura y Julio de Juan José Millás

Autor: Juan José Millás
Títol: Laura y Julio
Editorial: Seix Barral Biblioteca Breve
Any: 2006
ISBN-13: 978-8-322-1228-4
ISBN-10: 84-322-1228-8
Pàg: 190

Ho resumiré tan ràpidament com es llegeix: Altament recomable. Únicament se li pot retreure que sols dona per una tarda de lectura. No es pot evitar veure referències platòniques tant per les ombres que cerquen l'altra meitat com per la presència mateixa de les ombres.

A banda, personalment, més que referències, veig coincidència amb Empar Moliner en el conte dels adolescents que canvien de cos.


A destacar:

"Elsa intentaba disimular la sorpresa producida por la indumentaria de Julio, pero no hacía más que mirarle de arriba abajo, lo que le molestó Habría preferido que no se hubiera dado cuenta del cambio, o que lo hubiera aceptado con naturalidad. En ese mismo instante comprendió que Elsa pertenecía a una vida anterior a esta en la que se acababa de instalar él involuntariamente. La mujer vestía con austeridad, cuando no con descuido. Trató de imaginar su ropa interior y al compararla con la que se había puesto él ese día comprendió que pertenecían ya a universos diferentes." pàg. 102

"-Desengáñate, la vida de los seres humanos, tanto en su dimensión colectiva como individual, está montada siempre sobre un mito, sobre una leyenda, sobre una mentira, en fin." pag. 186

Erasmo de Rotterdam de Stefan Zweig

Autor: Stefan Zweig
Títol: Erasmo de Rotterdam. Triunfo y tragedia de un humanista
Títol original: Triumph und Tragik des Erasmus von Rotterdam
Any: 1938
Traducció: Rosa S. Carbó
Pàgines: 212
Editorial: Paidós 2 impressió agost 2013
ISBN: 978-84-493-2633-2

Sumario:
Misión y sentido de su vida
Panorama de la época
Oscura juventud
Retrato
Años de magisterio
Grandeza y límites del humanismo
El gran adversario
La lucha por la independencia
El gran enfrentamiento
El final
El legado de Erasmo

Lista de ilustraciones


Em vaig fixar en un llibre de Zweig sobre Maria Antonieta. La senyora no m'interessava gaire però Zweig sí. Vaig mirar la contraportada i feia referència a altres llibres de Zweig de -diguem-ne- biografies: Erasme de Rotterdam. Evidentment no podia deixar passar l'oportunitat i ho vaig demanar a la llibretera de La Central (una llibreria de debò, no un supermercat) i tot seguit el tenia a les mans. Es va quedar uns dies a la guantera del cotxe com a llibre d'emergència mentre enllestia un llibre de Joaquim Albareda sobre la Guerra de Successió. Una tarda de diumenge va sortir de la guantera i em va regalar el plaer de llegir novament a Zweig i a banda, sobre Erasme...

Crec que les primeres pàgines del capítol Panorama de la època deurien ser de lectura obligatòria en els instituts. Les quatre pinzellades que dona Zweig sobre el Renaixement, fan reviure aquell moment molt millor que qualsevol llibre de text.

En el llibre veiem una descripció de la vida d'Erasme amb el positiu i el negatiu. Es interessant el plantejament que es fa sobre l'aristocraticisme del pensament d'Erasme, vetat als que no coneguin el llatí. L'Elogi de la bogeria i l'enfrontament amb Luter conformen bona part del llibre i ens presenten a un Erasme humà amb les seves virtuts i misèries d'un home que sols volia viure en pau sense que ningú es fiqués amb ell (noble aspirança).

A destacar:

"Dulce bellum inexpertum (Solo a aquellos que no la han vivido les parece hermosa la guerra)"
pàg, 97

Mamading por Laura Freixas

Mamading por Laura Freixas

La Vanguardia 17/07/2014

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2014/07/17/pagina-22/94172547/pdf.html

https://es-es.facebook.com/laurafreixasescritora/posts/585466144906330

El mamading está de moda. Lo contaba el lunes pasado Núria Felip, en un reportaje titulado “Magaluf, punto negro del turismo balear”. Para quien no lo sepa, ese bello neologismo designa las felaciones que chicas jóvenes hacen a los clientes de un pub a cambio de copas gratis. Una práctica denunciada, con razón, por el Instituto de la Mujer como denigrante. Denigrante por ser “sexo basura” –así titulaba su columna Joana Bonet el lunes comentando este caso–, algo tan ajeno al erotismo como el turismo basura al turismo inteligente. Pero también, y eso es lo que distingue el mamading heterosexual del de algunos clubs gais, por un hecho sintomático: no hay reciprocidad. 

Todo el protagonismo corresponde al sexo masculino, en la doble acepción de la palabra: parte del cuerpo, y mitad de la población.

En este sentido, la nueva moda de nueva tiene poco. No es sino un ejemplo más de la visión de las mujeres como cuerpos al servicio de otros. En La Contra del 10 de julio, una sexóloga explicaba que un cliente suyo discapacitado exclamó: “¡Hoy es el día más feliz de mi vida!” al salir de un burdel al que ella le había acompañado. ¿Y qué sintió, se quedaba una preguntándose, la prostituta? Eso, por lo visto, no importa. Mismo principio en cuanto a los llamados vientres de alquiler: en los reportajes sobre el tema, las parejas que recurren a ellos nos son siempre presentadas con sus nombres, problemas, deseos…, pero apenas se nos dice una palabra de las mujeres que se ganan la vida gestando hijos para (seamos claros) venderlos. ¿Qué sienten? Tampoco importa. No son personas, son recipientes. La reforma del aborto propuesta por el ministro Gallardón responde a la misma filosofía.

El verdadero misterio del mamading radica, claro está, en por qué hay chicas que lo hacen. No es, evidentemente, por las copas. Es porque han crecido viendo una pornografía (hoy el porno es lo que educa a la gente joven, nos guste o no) donde el sexo masculino es el protagonista absoluto, y las mujeres una boca, una vagina, o una cara sobre la que el hombre eyacula (¡qué simbólico es esto último!: como borrar la cara, lo que una persona tiene de más humano). Estas pobres chicas sólo quieren ser apreciadas por los que mandan, compartir un poquito el protagonismo, tener su cuartito de hora de gloria prestada. Cosas del patriarcado.

En bastants aspectes no ho entenc, però interessant sí que ho és. Per cert, tot i que fora del tema : “turismo basura”? i encara més “turismo inteligente”???

TomTom Runner Cardio GPS Watch

NO RECOMANAT
Desprès d'uns quants mesos, i comparat amb el Fenix 2, he de dir que, pel que fa a la lectura de pulsacions, és un veritable fracàs. Falla moltíssim.

A banda, si teniu la desgràcia de que us caigui al terra des de 30 cm. i es trenca el vidre, prepareu 95 €...


Fins ara, totes les medicions d'entrenament les feia amb Google Earth. El sistema consistia en recordar el trajecte i reproduir-lo després. Això funcionava raonablement bé quan tenia com a referents els punts kilomètrics de la carretera o edificis singulars. Però, per muntanya, la cosa no és tan fàcil.

Per fer-ho més divertit, la banda pectoral del pulsòmetre que tenia fins ara –obligatori en els entrenaments- tenia la virtut de relliscar quan estava suat.

Per tant:

Volia algun estri que em generés els tracks del recorregut i volia un pulsòmetre sense banda pectoral i, sobre tot, ni volia cap smartphone ni considerava una operació d’augment de pits per evitar que em rellisqués la banda.

Resultat: TomTom Runner Cardio... i estic (estava) encantat.

Es va carregar, el primer dia, en uns 45 minuts. La resta dels dies, sols amb el temps de bolcatge de les dades a l’ordinador ja n’hi ha prou. Disgustos? uns quants, però per la falta de coneixement de l’aparell. El primer dia no sabia com aturar-ho i em va registrar tant l’entrenament com el viatge de tornada incloent la maniobra d’aparcament. El segon dia em vaig confondre i en lloc d’activar els Kilòmetres vaig activar les calories. Estava desconcertat perquè el meu passeig marítim de 6 Km (anada i tornada) s’havia convertit en 4,6. M’estranyava aquesta notació en decàmetres (460) fins que vaig comprovar que eren calories...

Imagino que amb el temps l’aniré controlant...

No parlaré de les seves virtuts perquè són moltes (i les que no sabré aprofitar) i sols em limitaré a comentar alguns aspectes que no queden gaire clars en la propaganda.

• Permet generar directament kml. Sols cal programar la primera vegada els formats de sortida.
• Es pot nedar amb ell.
• No indica la coordenada GPS. Saps on has estat quan ho bolques al PC
• L’activació de la llum és molt sensible.
• La connexió al PC és immediata però fa una mica de por separar el cable del rellotge. Imagino que amb pràctica ho  superaré.
• Encara no he aconseguit separar-ho de la cadena.
• Es bastant hortera (no m’atreveixo a fer-ho servir com a rellotge “normal”)

Preu: 269 € (222,3 perquè ho vaig comprar el dia sense IVA del Media Market)

També ho ha provat: http://www.knowi.es/running-sin-movil-yes-we-can/