Títol: Càndid o l'optimisme
Títol original i any: Candide ou l'Optimisme (1759)
Autor:
Voltaire
Traductor:
Jordi Llovet
Editorial:
Proa
Col·lecció:
A tot vent
Número de la col·lecció: 344
Any de publicació: 3ª ed. agost 2012
Nombre de pàgines: 173
ISBN: 9788484373384
I Com Càndid va ser
criat en un bell castell i com va ser-ne expulsat.
II Allò que va
succeir-li a Càndid entre els búlgars.
III Com Càndid es va
escapar dels búlgars i el que després li va succeir.
IV Com Càndid va
retrobar el seu mestre de filosofia, el doctor Pangloss, i tot el que va
succeir.
V Tempesta, naufragi,
terratrèmol, i allò que va succeir a Càndid, al doctor Pangloss i a Jaume,
l'anabaptista.
VI Com va fer-se un bon
auto da fé per evitar els terratrèmols i com Càndid va ser apallissat.
VII Com una vella va
prendre esment de Càndid i com aquest va retrobar el que estimava.
VIII Història de
Cunegunda.
IX Què va ser de
Cunegunda, de Càndid, del gran inquisidor i d'un jueu.
X En quin estat
desastrós Càndid, Cunegunda i la vella van arribar a Cadis, i el seu
embarcament.
XI Història de la
vella.
XII Continuació de les
desgràcies de la vella.
XIII Com Càndid va ser
obligat a separar-se de Cunegunda i de la vella.
XIV Com Càndid i
Cacambo van ser acollits pels jesuïtes del Paraguai.
XV Com Càndid va matar
el germà de la seva estimada Cunegunda.
XVI Allò que va succeir
als dos viatgers amb dues noies, dos micos i els salvatges anomenats orelluts.
XVII Arribada de Càndid
i del seu criat al país d’Eldorado i allò que hi van veure.
XVIII Allò que van
veure al país d’Eldorado.
XIX Allò que els va
succeir a Surinam i com Càndid va conèixer Martí.
XX Allò que va succeir
en alta mar a Càndid i a Martí.
XXI Càndid i Martí
s’acosten a la costa de França i enraonen.
XXII Allò que va
succeir a Càndid i a Martí travessant França.
XXIII Càndid i Martí
van a les costes d’Anglaterra. Allò que hi troben.
XXIV De Paquita i de
fra Girofle.
XXV Visita a cal senyor
Pococurante, noble venecià.
XXVI D’un sopar que van
fer Càndid i Martí amb sis forasters, i qui eren.
XXVII Viatge de Càndid
a Constantinoble
XXVIII Allò que va
succeir a Càndid, a Cunegunda, a Pangloss, a Martí, etc.
XXIX Com Càndid va
retrobar Cunegunda i la vella.
XXX Conclusió.
APUNTS FONAMENTALS
L’acció es situa en
torn a 1755, any del terratrèmol de Lisboa i durant la Guerra dels Set anys
(1756-1763) on s’enfrontaren França, Àustria i Rússia per una banda i Prússia i
Anglaterra per l’altre. Els àvars són els francesos i els búlgars són els
alemanys.
Tota l’obra s’enfronta
al plantejament de Leibniz de que vivim en el millor dels mons possibles.
El resum és pobre perquè la riquesa de l'obra està en els matisos.
SOBRE ELS NOMS D’ALGUNS PERSONATGES
·
Cunegunda: Seria la unió del
substantiu cony derivat del llatí “cunnus” i una terminació típica alemanya. En
castellà seria “Coñez” o en els països nòrdics “Conyenson”.
·
Pangloss: Del grec “pan” (tot) i
“glos” (llengua). Home que es tot llengua, tot raonament.
·
Pococurante: En italià, que no s’ocupa
de res.
RESUM
1)
Càndid és un jove innocent i encantador que viu al castell d’un baró. El seu
mestre, el doctor Pangloss, li demostra dia a dia que aquest és el millor dels
mons possibles. La seva vida és com un somni i s’enamora de Cunegunda, la filla
del baró. La baronessa els descobreix i, d’una puntada, el fan fora del
castell.
2)
Expulsat del seu paradís acaba, sense saber ben bé com, allistat a l’exèrcit búlgar.
S’intenta escapolir i quasi el maten a fuetades. Tot just quan comença a tenir
una mica de pell comença la guerra.
3)
Càndid aconsegueix amagar-se i sobreviure. Quan acaba la batalla arriba a un
poble arrasat pels búlgars i veu el veritable horror de la guerra. Tot seguit
arriba a un poble arrasat pels àvars i veu el mateix. Aconsegueix provisions i
fuig cap a Holanda. Demana caritat però ningú no li dona res. Fins i tot és
vexat per no manifestar-se obertament a favor o en contra del papa. Un
anabaptista s’apiada d’ell i li dona feina i menjar. L’endemà troba a un
captaire pollós.
4)
El captaire és Pangloss. Li informa que Cunegunda ha estat violada i morta. Els
barons també han estat trossejats però, no cal patir, en una baronia àvara, els
búlgars, han fet el mateix. Pangloss es troba en aquell estat per culpa d’una
sífilis heretada d’un company de Cristòfor Colom. Però sense la sífilis no
tindríem la xocolata… L’anabaptista fa curar a Pangloss -que sols ha perdut una
orella i un ull- i se’ls porta a Lisboa. Discutint sobre com els mals
particulars són necessaris per al bé comú, es veuen al bell mig d’una tempesta
perfecta.
5)
L’anabaptista intenta salvar a un mariner que l’acaba de copejar i el mariner
fa que s’ofegui. Càndid vol salvar al seu amic, però Pangloss li convenç que
era el seu destí. La nau s’enfonsa i tots s’ofeguen menys Pangloss, Càndid i el
mariner assassí. Arriben a Lisboa i esclata el terratrèmol de 1755. Moren
30.000 persones. El mariner troba que pot ser una oportunitat, se’n va a robar
i a violar. Pangloss li recrimina i el mariner li contesta que ja ha apostatat
tres vegades a Nagasaki i que ja ho ha vist tot. Càndid queda colgat de runa i
Pangloss li diu que no pateixi, que això ja va passar fa poc a Lima i és per
una connexió geològica entre Lima i Lisboa. Sobreviuen i ajuden als lisboetes.
Pangloss insisteix en què, vivint en el millor dels mons possibles, el
terratrèmol és el millor que els podia passar. Un auxiliar de la Inquisició ho
sent i fa que l’agafin.
6)
La Universitat de Coïmbra determina que el millor per evitar un nou terratrèmol
és fer un bon acte de fe. A Pangloss el pengen i a Càndid el fuetegen. La terra
torna a tremolar i Càndid comença a dubtar que, amb tot el que està passant,
aquest sigui el millor dels mons possibles. Una vella li demana que
l’acompanyi.
7)
La vella el cuida i el porta davant una dona. Es Cunegunda. La van violar però
no la van matar. Als seus pares sí que els van matar i al seu germà també.
Cunegunda li demana que li expliqui tot el que li ha passat i Càndid ho fa. Tot
seguit Càndid li demana a Cunegunda que li expliqui la seva història.
8)
Cunegunda fou violada per un búlgar al qual matà el seu capità. El capità se la
porta i la fa servir fins que la ven a un jueu. El Gran Inquisidor se la vol
quedar i ho pacta amb el jueu. Mitja setmana per cadascú. L’inquisidor munta un
“auto da fe” i Cunegunda veu a Càndid i Pangloss. Li encarrega a la vella que
se’n cuidi de Càndid. Es posen a sopar i arriba el jueu.
9)
El jueu intenta matar a Càndid però Càndid el mata a ell. Tot seguit arriba
l’inquisidor i Càndid, com a cosa pràctica, també el mata. Cunegunda, la vella
i Càndid fugen cap a Cadis. La Inquisició arriba a la casa, enterra al prelat i
llença el jueu a un femer.
10)
En una posada s’adonen que els han robat els diners. Venen un cavall i arriben
a Cadis. Allí s’està preparant una flota per lluitar contra els jesuïtes i els
indígenes americans que s’han revoltat. Càndid fa unes floritures amb l’espasa
i l’anomenen capità d’un vaixell. En la travessia, la vella li diu a Cunegunda
que no ploriquegi, ja que ella ho ha passat pitjor. Li demanen que expliqui la
seva història.
11)
La vella era filla d’un papa i va ser extremadament rica. El dia de les noces,
li enverinen el nuvi. S’embarca amb la seva mare i la seva cort per relaxar-se
però són capturades per uns pirates que els violen a tots i totes fins que
arriben al Marroc. Allí, en mig de múltiples guerres civils, massacren a totes
les seves companyes. Ella queda abandonada sobre un munt de cadàvers.
12)
És trobada per un castrat napolità que havia estat a la seva baronia quan era
nena. Creu que està salvada però el napolità la ven com a esclava en Alger. Contrau
la pesta. És comprada i venuda un munt de vegades i acaba en el serrall d’un
agà en guerra contra els russos. Els russos assetgen el castell i els soldats
que protegeixen el serrall es mengen als eunucs i després a les noies però a
bocins. A ella li mengen un natja. Els russos entren i maten tots els soldats.
Un cirurgià francès les cus com pot. Desprès se la queda un boiar que la fa
treballar de jardinera i la fueteja cada dia. El boiar és derrotat en una
rebel·lió contra el tsar. Ella fuig per tota Europa acabant a Rotterdam
treballant pel jueu amant de Cunegunda. Però mai ha volgut morir. Sols ha
conegut dotze persones que es decidiren a suïcidar-se. Quan acaba la seva
història repta a veure qui no ha maleït la seva vida.
13)
Arriben a Buenos Aires i el governador es queda enamorat de Cunegunda. Càndid
diu que es la seva promesa i el governador li fa anar a revisar les tropes. Tot
seguit li demana matrimoni a Cunegunda. Ella li demana una estona per
consultar-ho amb la vella. La vella li diu que deixi a Càndid i es casi amb el
governador, ja que en té molts, de diners. Però arriba una barqueta amb un
jutge que els persegueix per la mort de l’inquisidor. La vella insisteix a
Cunegunda que es casi amb el governador i avisa a Càndid que ha de fugir.
14)
Fuig amb el seu criat Cacambo a les terres dels jesuïtes. Es troba al germà de
Cunegunda, que pensava que era mort però resulta que és capità d’un grup de
jesuïtes.
15)
El germà de Cunegunda explica com es va salvar de la mort. Càndid li diu que es
vol casar amb Cunegunda i el germà s’ofèn per la manca de genealogia noble de
Càndid, així que l’ataca. Càndid es defensa i el mata. Ja ha mort tres homes
dels quals dos eren capellans. Fugen.
16)
Veuen dos micos perseguint dues noies despullades. Càndid els mata i les noies
s’emprenyen. Elles ho expliquen a la seva tribu, els indis orelluts, que
captura a Càndid i Cacambo. Preparen una olla per cruspir-se’ls però Cacambo
els convenç que són enemics dels jesuïtes i els alliberen.
17) Arriben a Eldorado.
18)
Són informats dels costums. Creuen en Déu però no tenen religiosos; cadascú es
lliure en la seva relació amb Déu. No hi ha jutges ni presons però sí un immens
Palau de les Ciències. Demanen permís al rei i marxen amb cent moltons
carregats d’or i joies.
19)
Perden quasi tots els moltons. Es troben un esclau que els explica les seves
penúries i els hi fa comprendre el valor del sucre. Vol anar a Buenos Aires a
raptar a Cunegunda. Un capità espanyol li adverteix del perill d’anar a Buenos
Aires i no el vol portar. Li diu que Cunegunda
és la preferida del governador. Envia a Cacambo per comprar-la mentre ell se n’anirà
cap a Venècia. Un capità holandès li diu que el portarà però li roba els dos
moltons que li quedaven. Ho denuncia a un jutge holandès i acaba essent multat.
Busca una cabina a un vaixell francès i fa una mena de concurs per trobar un
acompanyant que hagi patit molt. Troba a Martí, un savi llibreter acusat d’una
heretgia.
“Quan treballem a les
sucreres i la mola ens atrapa un dit, ens tallen la mà; si volem escapar-nos,
ens tallen una cama: a mi m’han passat les dues coses. És a aquest preu que preneu
sucre a Europa.”
20)
Martí és maniqueu. Veu la constant presència del mal però mai no ha vist la del
bé. Mentre parlen veuen un combat entre dos vaixells. El vaixell del capità
holandès s’enfonsa. Càndid recupera un moltó –sense càrrega- i es posa molt
content.
21)
Arriben a França però Càndid no té gens d’interès a conèixer-la. Càndid planteja
a Martí si l’home ha estat alguna vegada bo. Martí argumenta que no hi ha cap
raó perquè, en algun moment, hagi estat diferent del present.
22)
Arriben a Bordeus. Tothom va a París i s’afegeixen. Coneixen una mica la
societat parisenca. Li enganyen, li roben i, quan l’han de tancar a la presó,
suborna a un algutzir i fugen a Anglaterra.
23)
Tot just arribar a port veuen com afusellen a un almirall. Càndid no vol ni
trepitjar aquell país i embarca cap a Venècia bordejant França i Espanya.
24)
Arriba a Venècia i no troba a Cunegunda. Martí està convençut que Cacambo ha
fugit amb els diners. Veuen una parella que sembla feliç i volen comprovar-ho.
Ella és Paquita, que havia servit en el castell del baró; ara, treballa de
prostituta i és molt infeliç. L’home és un capellà, client de Paquita, que
també està avorrit de la seva vida. Càndid sent parlar del senador Pococurante
i el vol conèixer.
25)
El senador Pococurante està cada cop més fart de les dones, de la pintura, de
la música i de la literatura.
“Jo llegeixo perquè em
dona la gana; només m’agrada el que em serveix d’alguna cosa. (...) No tinc pèls
a la llengua, jo dic el que penso, i me’n fum si els altres pensen o no el
mateix que jo.”
Se’n
van amb el dubte de si és un plaer no sentir plaer cap cosa.
26)
Apareix Cacambo. Li diu que Cunegunda està a Constantinoble. Càndid sopa amb
sis exreis que expliquen les seves històries.
27)
Cacambo explica a Càndid que Cunegunda es esclava d’un príncep romanès, que
s’ha tornat molt lletja i que els hi han robat tots els diners. Salpen cap a
Constantinoble i Càndid es fixa en dos remers. Són Pangloss i el germà de
Cunegunda. Els compra i van a buscar a Cunegunda.
28)
El germà de Cunegunda i Pangloss expliquen com han sobreviscut i han acabat de
remers. Pangloss continua convençut de què tot va bé, que Leibniz no s’equivoca
i que viuen en el millor dels mons possibles.
29)
Troben a Cunegunda que, efectivament, està horrorosa. La vella suggereix que
ocupen una petita casa. Cunegunda no és conscient d’haver-se enlletgit tant
perquè ningú no li ha dit però exigeix a Càndid que compleixi les promeses de
casament. Càndid, a contracor, accepta. El germà s’hi oposa i Càndid s’emprenya
i amenaça de matar-lo de bell nou.
Conclusió)
Càndid sotmet la qüestió als seus companys i decideixen enviar al germà de
Cunegunda un altre cop a galeres i després a Roma. Els prestadors jueus estafen
a Càndid que es queda sols amb la casa, Cunegunda es torna cada dia més lletja
i més remugaire, la vella es torna més insuportable que Cunegunda, Cacambo
estava fart de treballar la terra i anar a vendre al mercat, Pangloss amargat
de no poder brillar en una Universitat alemanya i Martí estava calmat perquè
sabia que, en qualsevol altre lloc estaria igual de malament.
La
vella planteja què és pitjor: les desventures que han passat o estar-se
consumint a Constantinoble. Martí pensa que es viu o en la incertesa o en
l’ensopiment, Pangloss s’ha tornat pessimista però no ho vol acceptar. Arriben
Paquita i el frare. Ella continua essent prostituta però amb poc èxit. El frare
s’ha fet turc. Ja no saben que pensar i demanen ajut a un dervix turc. Els hi
diu que no hi ha res a fer i els engega a dida. Coneixen un turc que té poques
terres però és feliç. Arriben a una conclusió:
“Treballem i no ens
escalfem el cap –va dir Martí- és l’única manera de fer la vida suportable.”