Despietat país de les meravelles i la Fi del Món

Despietat país de les meravelles i la Fi del Món

Títol original: Sekai no owari to hado-boirudo wandarando
Autor: Murakami, Haruki
Any: 1985
Editorial: Empuries Narrativa
Traductor: Imma Estany
Pàgines: 380 pàgines

Costa. Costa bastant perquè fins la meitat del llibre no t'enterés de que va. En qualsevol cas és interesant. Et fa pensar en molts altres autors espanyols -i caldria veure si hi ha influències- com ara Sanchez Piñol pel que fa als INDicis (escrit així en la versió catalana)- o amb Rosa Montero en Temblores. Igualment -però menys- en les novel·les de Matilde Asensi.

Caldria una relectura per extreure totes les referències literàries i musicals.

A destacar:

Pág 13: "Entremig de dones joves, maques i grasses, normalment caic en la confusió. No sé per què. Potser és perquè, de forma natural, se'm congela al cap una imatge dels seus costums alimentaris. Quan veig una dona d'un volum important, tinc visions d'ella escurant fins l'última gota de salsa de crema de llet amb pa, engolint aquella mica de guarnició de créixens de la safata. I una vegada passa això, és com un àcid que es menja el metall: pel meu cap s'escampen imatges d'ella menjant i perdo el control."

Pàg. 224: "Així doncs, era allà, pensant en la meva simpàtica bibliotecària amb dilatació gàstrica i en tot el fracàs del dormitori. Va ser llavors quan tot va començar a anar malament, se'm va acudir. Amb tot, aconseguir que el penis se't posi dret no és l'únic objectiu a la vida. Això ho vaig comprendre quan vaig llegir La cartoixa de Parma, de Stendhal, ja feia anys."

Pàg. 314: "Va ser així com una part de les meves valuoses últimes hores les vaig passar assegut en una cadira plegable d'una bugaderia automàtica."