diumenge, 28 d’abril del 2013

実印 (Jitsuin)


Traduint -encara- 1q84 book three, quan Tengo rep la noticia de la  mort del seu pare pregunta a la infermera si ha de portar alguna cosa:

"...Is there anything particular I should bring with me?
"Are you Mr. Kawana's only relative?"
"I'm pretty sure I am"
"Then bring your registered seal. You might need it. And do you have a certificat of registration for the seal?"
pàg. 262

Sols la traducció de Gabriel Álvarez Martínez aporta una nota a peu de pàgina:
"La mayoría de los japoneses tienen un sello indiviadualizado, un tampón que puede ser de distintos materiales; sirve para formalizar documentos legales y tiene el mismo valor que la firma (N.del T.)" 
Capítol 21 pàg. 297

Una mica més d'informació:

In Japan, seals in general are referred to as inkan (印鑑?) or hanko (判子). Inkan is the most comprehensive term; hanko tends to refer to seals used in less important documents.
(...)

Government offices and corporations usually have inkan specific to their bureau or company, and which follow the general rules outlined for jitsuin with the following exceptions. In size, they are comparatively enormous, measuring 2 to 4 inches (5.1 to 10 cm) across.
(...)

For personal use, there are at least four kinds of seals. In order from most formal/official to least, they are: jitsuin, ginkō-in, mitome-in, and gagō-in.

A jitsuin (実印) is an officially registered seal. A registered seal is needed to conduct business and other important or legally binding events. A jitsuin is used when purchasing a vehicle, marrying, purchasing land, and so on.

The size, shape, material, decoration, and lettering style of jitsuin are closely regulated by law. For example, in Hiroshima, a jitsuin is expected to be roughly 1⁄2 to 1 inch (1.3 to 2.5 cm), usually square or (rarely) rectangular but never round, irregular, or oval, and must contain the individual's full family and given name, without abbreviation. The lettering must be red with a white background (shubun), with roughly equal width lines used throughout the name. The font must be one of several based on ancient historical lettering styles found in metal, woodcarving, and so on; ancient forms of ideographs are commonplace. A red perimeter must entirely surround the name, and there should be no other decoration on the underside (working surface) of the seal, though the top and sides (handle) of the seal may be decorated in any fashion from completely undecorated to historical animal motifs to dates, names, and inscriptions.

Throughout Japan, rules governing jitsuin design are so stringent and each design so unique that the vast majority of people entrust the creation of their jitsuin to a professional, paying upward of US$20 and more often closer to US$100, and will use it for decades. People desirous of opening a new chapter in their lives—say, following a divorce, death of a spouse, a long streak of bad luck, or a change in career—will often have a new jitsuin made.
(...)

The jitsuin is always kept in a very secure place such as a bank vault or hidden carefully in one's home. They're usually stored in thumb-sized rectangular boxes made of cardboard covered with heavily embroidered green fabric outside and red silk or red velvet inside, held closed by a white plastic or deerhorn splinter tied to the lid and passed through a fabric loop attached to the lower half of the box. Because of the superficial resemblance to coffins, they're often called "coffins" in Japanese by enthusiasts and hanko boutiques. The paste is usually stored separately.


També hi ha informació a:

Crucigramarius No es un dia cualquiera 2013 Abril 28


Horizontales 1:
Accidentada.
“Metedura de pata propia de un cowboy futbolista, de 8 letras”.

Horizontales 2: 
Nos remite al mundo editorial.
“El cuento más culto, de 9 letras”.

Horizontales 3: 
Va de entomología.
“El insecto más perezoso, de 7 letras”.

Horizontales 4:
Francamente actual.
"La vez que lo han puesto más barato, de 7 letras

Vertical:
Primera pista: "Pirueta aérea".
Segunda pista: “Pelo rebelde”.

SOLUCIONES


RESBALÓN
ILUSTRADO
ZÁNGANO
OCASIÓN

CURSA nº 6 IVa Cursa Nocturna Ciutat de L'Hospitalet 10K 2013


Característiques:

  • Participació: aprox. 6.000 participants
  • Temps: Terra mullat (acabava de ploure). Fred inicial.
  • Calaixos inicials: Quatre calaixos, però que al retirar les cintes perden tot el sentit.Barrejats 5Km i 10Km
  • Marcatge de distància: Cada Km.
  • Avituallament: 1 als 5Km. Sense excessius problemes d'ampolles pel terra com a mínim als 23'
  • Desnivell: Inexistent. 
  • Control de pas: Als 5
  • Web: http://www.cursanocturnalh.cat/ En la pàgina oficial sols els primers classificats. En dues hores disponibles en http://resultats.championchip.cat/resultats/cursa-nocturna-l-hospitalet-10k-2013
  • Dorsal: Habitual sistema de imperdibles amb retallable per guaradarroba i fideuà.
  • Sistema de polseres: No. Un ho portava però pot ser era una promesa.
  • Avituallament final: Espai considerable fins al lliurament de xips. Aigua, Coca-cola i cua enorme per la Fideuà.
  • Bossa: Vals descompte, samarreta -bastant maca- i dorsal. Lliurament molt correcte a Gran Via 2

A destacar: Sense aglomeracions en la sortida -si més no pels del segon calaix-

Negatiu:
Al treure la cinta de separació dels calaixos, es produeix una invasió dels participants dels calaixos inferiors. Pot ser seria convenient treure les cintes quan la cursa ja ha començat pel calaix anterior.
Aglomeracions a l'arribada.
Paisatge urbà lleig a matar.
Espavilats que retallen sense respectar el traçat (a qui volen enganyar?)

RECORREGUT

Fred i pluja al començament. Tothom resguardat dins l'estació dels ferrocarrils. Sense cap mena d'escalfament ens plantem als calaixos 5 minuts abans de les 21:00.

Porto un dorsal que no és el meu i estic en el segon calaix quan em pertocaria el quart. Tot hi haver pagat 3 euros pel canvi de titular (no vaig arribar a temps a apuntar-me perquè pensava que era de 5km) no canvien el dorsal.

Sortim. No hi ha aglomeracions i -com era d'esperar- em superen per totes les bandes. Tranquil·litat. Entre el terra mullat i els avançaments arribo a la conclusió -sols en 30 segons- que si faig menys d'una hora estarà força bé. Als 2 Km encara no he trobat cap referent per enganxar-me. Em passa un senyor bastant gran, baixet, grassonet i amb proteccions als genolls. I si abandono? Creuem la Gran Via i entrem en l'Avinguda del Carrilet. Trobo una noia amb un ritme semblant, pot ser una mica fort. Doncs sí que puc! Continuem junts fins al Km 4. En el Km 4 no m'agrada la seva respiració i veig que ara es ella qui es recolza  Dubto entre separar-me perquè pateixi menys. En un gir la perdo. Km 5. Trist moment de mirar el rellotge: 23' 30" Esperava 30 o 32!! Es un molt bon ritme però no crec que el pugui aguantar -no per cansament sinó per temps-. Km 7 Torno a trobar al meu referent. La seva respiració continua igual. Igual que en la cursa de bombers intento ajudar-la ja que veig que la seva respiració no implica que no pugui. I novament, com el la cursa de bombers, començo a dubtar si puc seguir el seu ritme. Sí, sí que puc. Passem el km 9. Això està fet. Arribem a Gran Via i no se sí jo pujo el ritme o ella el baixa. No puc mantenir el mateix ritme i ja es veu la meta. Un corredor li comenta a un company: "Ànim, que podem entrar en 46" Què? 46? Doncs sí, veig el marcador i està per sota de 46. Sprint final. Copejo lleument a una noia al avançar -disculpes acceptades- i passo per meta amb 46'47" de la general. Força bé. El temps real ha de ser menor: Ho comprovo en la web i m'he quedat en 46'26" la qual cosa implica un canvi de calaix en bombers i haver quedat en el primer terç de la meva categoria. No m'ho crec ni jo. L'any vinent s'ha de repetir.

dissabte, 27 d’abril del 2013

El Padrino de Coppola

Títol: El padrino
Títol original: The Godfather
Any: 1972
Director: Francis Ford Coppola
Guionista: Mario Puzo
Protagonistes: Marlon Brando, Al Pacino, James Caan, Richard Castellano, Robert Duvall, Diane Keaton.

Basada en la novela homónima de Mario Puzo, la història narra el relleu de Don Corleone (Marlon Brando), cap de la mafia, al seu fill Michael (Al Pacino). Amb aquest pretext es mostra el funcionament de la mafia italo-americana tradicional i les seves influencies en la política americana. Tot comença amb la boda de la filla del "cappo", on aquest es dedica a rebre al convidats que li demanen tota mena de favors...

"¿Vienes a mi casa, el día de la boda de mi hija a pedirme que mate por dinero?"
"Voy a hacerte un oferta que no podrás rechazar."
"No es nada personal, es cuestión de negocios."
"No digas lo que pienses... cuando hables de negocios con extraños."
Don Vitto Corleone

El bueno el feo y el malo de Leone

Títol: El bueno, el feo y el malo
Títol original: Il buono, il brutto, il cattivo
Any: 1966
Director i guionista: Sergio Leone
Génere: Spaghetti western.
Protagonistes: Clint Eastwood, Lee Van Cleef, Eli Wallach.

Tercera pel·lícula de la trilogia del dòlar en la que l'home sense nom (Clint Eastwood) "el bo", un sergent nordista (Lee Van Cleef) "el dolent"  i un lladre (Eli Wallach) "el lleig", s'enfronten durant la guerra de secessió en busca d'un tresor amagat a un cementiri. Tot això sota la música del compositor italià Ennio Morricone, tot un expert en films   del "Far West".

Pulp Fiction de Tarantino

Títol: Pulp Fiction
Any: 1994
Director i guionista: Quentin Tarantino
Génere: Drama, Crim, Comedia negra.
Protagonistes: John Travolta, Samuel L. Jackson, Uma Thurman, Bruce Willis.


El film enllaça de forma cronològicament desordenada diverses històries dels baixos fons de Los Angeles. Dos gàngsters (John Travolta i Samuel L. Jackson), són enviats per recuperar un maletí de contingut misteriós de mans d'uns joves lladres. Mentre esperen al cotxe un d'ells explica a l'altre que li han encarregat de cuidar a Mia (Uma Thurman) dona del seu cap mentre aquest es fora uns dies. Aquest mateix cap es traït per un boxejador (Bruce Willis), qui devia deixar-se guanyar en un combat i que decideix escapar-se amb els diners guanyats en una aposta en el seu favor. També s'explica com uns lladres (Tim Roth i Amanda Plummer) intenten robar una cafeteria quan es topen amb el gàngsters que tornen amb el maletí. Tot això acompanyat de magnífics diàlegs i musica dels 70, marca de la casa del director de Tennessee.

"El camino del hombre recto está por todos lados rodeado por la injusticia de los egoístas y la tiranía de los hombres malos. Bendito sea aquel pastor que en nombre de la caridad y de la buena voluntad, saque a los débiles del valle de la oscuridad, porque él es el auténtico guardián de su hermano y el descubridor de los niños perdidos. Y os aseguro que vendré a castigar con gran venganza y furiosa cólera a aquellos que pretendan envenenar y destruir a mis hermanos. Y tú sabrás que mi nombre es Yavéh, cuando caiga mi venganza sobre ti."
Jules Winnfield (capítol 25, versicle 17 Llibre d'Ezequiel)

Reservoir Dogs de Tarantino

Títol: Reservoir Dogs
Any: 1992
Director i guionista: Quentin Tarantino
Gènere: Acció, Drama, Crim.
Protagonistes: Harvey Keitel, Tim Roth, Michael Madsen, Steve Buscemi.

La pel·lícula narra a partir de flashbacks i genials diàlegs, la història de sis lladres contractats per Joe Cabot (Lawrence Tierney) i el seu fill (Chris Penn) per a fer un treball. No es coneixen pel seu nom i fan servir noms de colors per identificar-se: el senyor Blanc (Harvey Keitel), el senyor Taronja (Tim Roth), el senyor Rosa (Steve Buscemi), el senyor Ros (Michael Madsen), el senyor Marró (Quentin Tarantino) i el senyor Blau (Edward Bunker). Aquests planegen minuciosament el pla per a robar un banc de diamants, però la policia  apareix inesperadament provocant una massacre que desbarata completament la operació. Després d'aixó els frustrats lladres decideixen reunir-se en un magatzem abandonat per decidir que faran a continuació i trobar el traïdor.



"¿Has terminado ya?, porque me importa una mierda lo que sepas o no sepas... te voy a torturar de todos modos."
Senyor Taronja

dimarts, 23 d’abril del 2013

diumenge, 21 d’abril del 2013

CURSA nº 5 Cursa de bombers 2013 10K

Cursa de bombers 2013 10K

Incomparablement millor organitzada que moltes altres.

A destacar:
  • Calaixos inicials: Prou amples per separar els temps.
  • Marcatge de distància: Cada 0,5 km. Els Km sencers amb un pirulí vermell enorme. Els de 500 metres amb una pancarta ben visible
  • Dos punts d'avituallament: 
Km. 4 Urgell entre Floridablanca i Granvia
Km. 8: al enfilar la Ronda de Sant Pere un cop superat l'Arc del Triomf.
Personalment em sobren i em molesten tot i que cada vegada el personal és més responsable i no llença les ampolles al bell mig.En qualsevol cas molta gent fa us i suposo que s'ha de destacar.
  • Desnivell: Molt suau però no inexistent. Sols des de Colón fins Floridablanca pel Paral·lel. La baixada final en Laietana s'agraeix
  • Control de pas: Als 2.5, als 5 i als 7.5
  • Web: En menys d'un hora ja estaven disponibles. La recerca presenta molts paràmetres i és molt fàcil.
  • Dorsal integrat en la samarreta: Un encert, tot i que la samarreta era bastant lletja. Sembla ser que és de material reciclat.
  • Túnel de música final: En el tram final de Laietana un petit tunel amb música engrescadora. (podria ser més llarg)
  • Ull de falcó: La gent s'ha animat molt, però no veig cap resultat en la pàgina web. Imagino que serà pels que s'apuntin al Nike+
  • Sistema de polseres: Com a mínim, en la primera ona, s'ha respectat escrupulosament l'accés als calaixos.
  • Avituallament final: Molt bé, fins i tot perfecte. Havies de continuar caminant i pujar tot el Passeig Picasso. D'aquesta forma, no et paraves de cop, no molestaves als que encara no han arribat a meta i quan reculls la bossa no hi ha cues.
Negatiu (però poc):
Es curiós que tot i la separació dels calaixos, com sempre, es produeixen aglomeracions. Jo estava en el sub 50 i vaig tenir que fer "cua".
No han donat informació prèvia dels colors assignats als calaixos. Va bé per veure si estàs envoltat del teu "grup" o estàs fora.

RECORREGUT
El recorregut força agradable. Un minut de silenci en homenatge a Boston, i tot seguit un ambient que et treu els dubtes de que cony fas aquí. T'entren totes les ganes i et sembla impossible haver dubtat. Sortida !! El primer Km d'escalfament et deixa als peus de l'estatua de Colón. El Km 2, envoltat de teatres es fa en un plis. Quan arribes al 3 ja estàs girant per Floridablanca. Com sempre, els girs són una mica confusos. Aquí vaig perdre la meva referència (que vaig recuperar en Laietana). El km 4, amb l'avituallament i l'entrada a Gran Via es supera fàcilment. Ara vé la part més dura, però un repàs mental dels carrers que vas creuant et deixa de cop i sobte a Marina. Ja estem en el Km 7. En Ausias Marc et preguntes que fas aquí pero al girar per Sant Joan i veure l'Arc del Triomf tot hom s'anima (i fins i tot aplaudeixen). S'enfila la Ronda de Sant Pere que, sorprenentment no fa pujada. Arribes a Urquinaona, procures no matar-te al girar per Laietana i txan! veus tota una marea de samarretes blaves salpicades de taronja. Això ja està fet. A banda recupero la meva referència però em comença a superar. Veig que no li puc seguir el ritme i em fa llàstima imaginar que empitjoraré la marca de 48:52 de l'any passat. No fa tanta baixada com sembla. Ups. La torno a trobar i veig que està desfallint una mica. Intento ajudar-la i fins i tot li vaig obrin camí baixant el meu ritme. Encara estaré en forma!. Girem juntets per Marquès d'Argentera i la vista de la meta em revifa. Ho lamento però s'em disparen les cames. Línia de meta en 48:07 Marca millorada però 7 punyeteros segons que no em permeten canviar de calaix de sortida.... Grrr.


dijous, 18 d’abril del 2013

Mendel el de los libros de Stefan Zweig

Títol: Mendel el de los libros
Títol original: Buchmendel
Any: 1929
Autor: Stefan Zweig
Traducció: Berta Vias Mahou
Editorial: Acantilado. Quaderns Crema
Col·lecció: Coleción Cuadernos del Acantilado nº 33
Edició: Quinta reimpresión 2011
Pàgines: 57 pàgines
ISBN: 978-84-96834-90-3

Si fa no fa, dóna per a mitja hora com a màxim, però, si t'agraden els llibres, difícilment podràs oblidar aquest mitja hora.

No recordo ara -una mica com el narrador- de qui vaig llegir que escrivia com pixava. A Zweig li passa el mateix.

La descripció del cafè vienès ja et fa entrar, de bon principi, en un món d'imatges que no pots deixar fins el final i, de sobte, et trobes afectat pel mateix "mal" que el protagonista.

Una frase -pot ser una mica fosca- per no citar tot el llibre:

"El atroz cometa de sangre, en su loca carrera, debió de golpear también, retumbando, la apartada y pacífica estrella alciónica de su mundo de los libros." pàg, 47

I ara, a cercar el significat de alciònica ....


El placer de leer un clásico RNE Radio 5 Biblioteca Clásica

dissabte, 13 d’abril del 2013

La consolación de la filosofía de Boeci

La consolación de la filosofía
Boecio

El libro de bolsillo
Clásicos de Grecia y Roma
Alianza editorial
Biblioteca Temática 8212
Quinta reimpresión 2010
ISBN 978-84-206-3661-0

Introducción, traducción y notas de Pedro Rodríguez Santidrián.

188 pàgines. Compost per 5 llibres.

Fou escrit aproximadament cap el 524.

Cap el 476 Odoacre, rei dels heruls -tribu germànica probablement d'origen escandinau-va conquerir Ràvena i derrocà el darrer emperador romà d'Occident Rómul Augústul. Amb aquest fet comença l'Edat Mitjana. El 489 Teodoric derrota a Odoacre i es nomenat rei d'Itàlia per l'emperador Zenó d'Orient.

Cap el 500 Boeci entra en el cercle de Teodoric. Comença la seva tasca d'escriptor i traductor. Els seus preferits són Aristòtil, Plató, Porfiri i els neoplatònics. Cap el 522 els seus dos fills són anomenats cònsuls. Dos anys més tard, el 524, cau en desgràcia. Teodoric entrega a Boeci al Senat per ser jutgat. Es presenten falses acusacions i és condemnat. Sabent que serà executat, Boeci escriu La consolación de la filosofía. Cap a finals del 524 o principis del 525, es confirma la sentència i és executat al Ager Calvetianus, al nord de Pavia.

Pot sobtar que hagi moltes referències textuals a altres autors, però cal recordar la importància que els homes cultes donaven a la memòria en l'Antiguitat i no es impossible que totes les cites les fes sense cap biblioteca, sols fent servir la memòria.

Un dels aspectes més destacables és la sensació -al llegir-ho- d'estar entre dos mons: l'Antiguitat i l'Edat Mitjana. En moltes pàgines sembla que estàs llegint a Plató i que el personatge de la Filosofia no deixa de ser el mestre Sòcrates. Però cap el final, sobre tot el llibre cinquè, amb el tema de la prescència de Déu, l'atzar i el lliure albir, comença a caure en temes de teologia cristiana.

També cal fer esment de les poesies que es situen al principi de cada capítol. Imagino que la bona mà del traductor ha fet que siguin de fàcil lectura. En ocasions la Filosofia permet a Boeci que "descarregui" amb una mica de poesia. No se si em puc considerar lector de prosa, però segur que no ho soc de poesia. Malgrat això, seria un crim saltar-se aquests poemes que, molt sovint, contenen paràgrafs molt interessants.

A destacar:

LLIBRE I

"Sufres un letargo, enfermedad común a todos los desengañados. Te has olvidado por un momento de ti mismo." pàg. 37-38

"Luego, la chusma de los epicúreos, primero, y el populacho de los estoicos y demás sectas, ..." pàg 39

"..al resguardo de la chusma furiosa, viendo como lucha encarnizada por cosas despreciables." pàg. 40

"¿Por qué los pobres miran impotentes y con rabia a los tiranos crueles?
Nada esperes, nada temas, y dejarás desarmado e impotente a tu enemigo." pàg. 41

Explica el cas de Canio: "Este acusado por Gayo César [Calígula], hijo de Germánico, de haber tramado una conspiración contra él, dicen que contestó: "Si lo hubiera sabido yo, todavía lo seguirías ignorando tú"." pàg 45. En les notes ens indiquen que Lactancia atribuí aquesta frase a Epicur.

"No es extraño que uno de tus seguidores, Epicuro, se preguntara no sin cierta razón: Si Dios existe, ¿de dónde viene el mal?. Pero ¿de donde proviene el bien, si Dios no existe?" pàg. 45

Nota científica: la lluna reflecteix la llum del sol: "...cuando refleja la ardiente llama de su hermano el sol." pàg. 48

Un altra nota científica. Parla de constelacions que sols es veuen des de l'hemisferi sud. "Las sementeras que contempló Arturo [Constel·lació del Bouer] serán ubérrimas cosechas maduradas por Sirio" [Can Major] pàg. 49


LLIBRE II

"¿No ves, ¡oh el más obtuso de los mortales!, que si la fortuna se detiene, deja de ser lo que es?" pàg. 59
Segons les notes, el tema de la roda de la Fortuna ja apareix a Ciceró convertint-se en tòpic durant l'Edat Mitjana amb Dante, Chaucer o Jorge Manrique.

"Aunque Dios escuchara atento las súplicas de los mortales,
prodigando sin límites el oro y la riqueza
y colmando al ambicioso de honores deslumbrantes,
todo lo repartido se consideraría nada.
La voraz codicia engulle su presa y abre sus fauces pidiendo más." pàg 62

"Pero no puedo aguantar más esa cantinela constante con la que expresas tu amargura..." pàg 67

Un precursor de Proudhon: "¡Cuan pobres y miserables, por consiguiente son las riquezas! Nadie puede poseerlas todas juntas. Y si uno las hace suyas, trae la pobreza a los demás." pàg 70

I una frase absolutament cèlebre "no es más rico el que mas tiene, sino el que menos necesita" pàg 72. Si no recorda malament, Sèneca també ho va plantejà. Actualment, hom la ha derivat a "no es más limpia la que más limpia, sino la que menos ensucia". Marujisme en estat pur

Fa poc he vist la pel·lícula d'en Di Caprio (va millorant el xaval) de Diamants de sang. "¡Ay!, ¿quién seria el primero que desenterró el oro y los diamantes, amigos de ocultarse en lo hondo de la tierra, y puso ante nosotros peligros de tal precio." pàg. 74

I ara em ve al cap els nostres amics Bàrcenas, Millet, Urdangarín, Camps, ... "No hay duda, por tanto, de que la mayor parte de los cargos los desempeñan los malvados, y es igualmente claro que los cargos no son intrínsecamente buenos, pues van vinculados a gente corrupta." pàg. 76

Tornem a l'astronomia: "...en relación a la esfera celeste, la tierra tiene el tamaño de un punto. Es decir, que comparada con la magnitud infinita del cielo, se puede pensar que la tierra no tiene extensión alguna. La superficie de la tierra, por tanto, es bastante pequeña, y de ella, como sabes por Ptolomeo, sólo una cuarta parte habitada por seres vivos nos es conocida." pàg 78

"Así, pues, conténtese cada uno con que su gloria esté presente entre los suyos y con que el brillo de su preclara inmortalidad se limite a los confines de su propia patria." pàg. 79

"Pero vosotros no sabéis obrar bien si no ponéis vuestra mirada en el favor popular y en vanos rumores. Dejáis a un lado la excelencia de la conciencia y de la virtud y corréis en busca del premio en las habladurías del vulgo." pàg 80

I tot seguit una de molt bona: "Que no se te olvide este rasgo de ironía con que alguien ridiculizó la frivolidad de este tipo de arrogancia: un hombre llenó de insultos a otro que se daba a sí mismo el falso nombre de filósofo, llevado no por amor a la verdadera virtud, sino por vanagloria. Quería el primero cerciorarse de si era verdadero filósofo, pues entonces toleraría humilde y pacientemente las injurias recibidas. El falso filósofo aguantó con paciencia la injuria durante un momento. Después, con sangre fría y como insultándole, le dijo: "¿No te das cuenta de que soy un filósofo?" A lo que el otro contestó: "Me habría dado cuenta si te hubieras callado"." pàg. 34 En la nota de la mateixa pàgina s'ens diu que aquest anècdota fou transmesa per Plutarc en la seva obra Moralia, De vitioso pudore: "El insensato se ríe de su vecino, el sabio guarda silencio".


LLIBRE III

"¿Poderoso quien camina con un guardaespaldas porque tiene más miedo que aquellos a quienes aterroriza y quien, por parecer poderoso, depende de sus mismos cortesanos? pàg. 97

En la mateixa pàgina sen's parla de Papinià. Caracalla va ordenar la mort del seu germà Geta i, com que Papinià es va negar a justificar davant el Senat aquest fratricidi, Caracalla el va ordenar decapitar.

Homenatge al Capitán Trueno i la seva estimada Sigrid: "...y tus dominios se extiendan hasta los confines de Tule." pàg. 98

Aquesta idea em sona més avnaçada l'Edat Mitjana i aplicada al cos de la dona: "... y pudieran ver a través de las cosas, el mismo cuerpo de Alcíbiades, tan hermoso a la vista, ¿no resultaría feísimo y hasta repugnante si se vieran sus entrañas'" pàg.102 Aquest Alcíbiades és un dels participants en el Banquet de Plató.

Resol el plantejament de Sant Agustí sobre que feia Déu abans de crear l'Univers entroncant amb el plantejament de la física actual de que el temps no existia abans del Big Bang: "Creador de la tierra y del cielo, que mandaste surgir el tiempo desde la eternidad..." pàg. 107

Teoria de les idees de Plató: "Todo lo que llamamos imperfecto es tal por la ausencia de perfección. De donde se sigue que si percibimos cierta imperfección en una determinada clase de seres, necesariamente ha de existir en la misma clase el ser perfecto." pàg. 109

"Por esencia Dios no hay más que uno. Por participación, sin embargo, nada impide que puedan ser muchos." pàg. 112

"-Entonces, ¿Dios puede hacer el mal?
 -No
 -Luego el mal no existe, ya que el Todopoderoso no puede hacerlo.
 -Te burlas de mí -le dije-. Tejes un laberinto de razones que impiden dar con el camino. De pronto entras por donde sales y, a la inversa, sales por donde entras." pàg. 123

Referent a la perfecció de Déu cita a Plató en El Sofista: "como una esfera perfectamente redonda" pàg. 124


LLIBRE IV

Fa referència al Gorgias de Plató (466-481b) : "solo los sabios pueden hacer lo que quieren. Los malvados, en cambio, nunca realizarán sus deseos. Pueden, en efecto, hacer lo que les plazca. Imaginan así que consiguen el bien que desean en aquellas cosas que les causan placer. Pero no lo consiguen, porque el mal no puede llevar a la felicidad." pàg. 135

"Demostramos ademas que todo el que es feliz se convierte en dios. El premio de los buenos, que nunca desaparecerá y ningún poder podrá amenguar, ni malicia alguna ensombrecer, es convertirse en dioses." pag. 136-137

Novament el Plató de la caverna: "Sus ojos no pueden mirar de frente a la luz de la verdad, acostumbrados como están a las tinieblas." pàg. 143

I ara coincideix amb Bertrand Russell: " ..., cuando en realidad son más dignos de compasión los culpables. Estos, en efecto, tendrían que ser tratados con más clemencia y dulzura por los acusadores, y ser presentados ante el tribunal como un enfermo ante el médico." pàg. 145

Pensament científic: "Lo que sucede raras veces o aparece de repente hace temblar de miedo al vulgo,
¡Que se disipen, pues, las tinieblas de la ignorancia y todos estos hechos ya no se verán como maravillosos." pàg. 147

"Cuando veas, por tanto, que algo sucede en el mundo distinto de lo que esperabas, recuerda que está dentro del orden de las cosas. La confusión y el error están en tu manera de ver." pag. 152

Los caminos de Dios son inexcrutables: "Ningún hombre puede comprender con su inteligencia ni explicar con su palabra los caminos de Dios." pàg. 155 Més enllà del tema de Déu torna a coincidir amb les explicacions actuals de la ciència respecte a la infinitud de l'espai: la nostra concepció tridimensional de la realitat no permet comprendre la realitat de l'univers o dels multiversos o ves a saber...

I seguint amb Déu, es curiós una referència al Déu cristià amb característiques pròpies de Júpiter: "Si quieres ver y entender con la mente limpia las leyes del que en los cielos despierta el trueno y la tempestad..." pàg. 155

I una mica d'autoajuda: "-Consecuentemente, el sabio no debería alarmarse cuando se enfrenta con la fortuna, de la misma manera que el esforzado soldado no se alarma cuando suena el grito de combate. Para ambos el riesgo es su oportunidad: para el soldado, la de conquistar más gloria, y para el sabio la de afianzarse en la virtud. Por eso mismo se llama virtud, que significa valor, fuerza." pàg. 159

Aristòtil: "Mantened el justo medio con todas vuestras fuerzas. Tanto lo que se queda corto como lo que pasa de la raya os lleva al desprecio de la felicidad y no tiene el premio de la virtud." pàg. 159


LLIBRE V

"Existe el libre albedrío. No hay un ser dotado de razón falto de libertad. Todo aquel que por su misma naturaleza puede servirse de la razón tiene la facultad de poder juzgar y discernirlo todo." pàg. 166

"Alcanzan, por último [los seres humanos], la máxima esclavitud cuando se entregan al vicio y pierden la posesión de su propia razon". pàg. 167

Curiosa referència al déu Sol equiparant-lo al Déu cristià: " ¡Sólo a Él puedes tener por verdadero Sol!" pàg. 167

I una bonica referència quasi còmica al cec Tirèsies des del punt de vista d'Horaci a les Satires II,5,59.: "Cuanto yo diga sucederá o no sucederá" pàg. 170

"¿No será más bien la incapacidad de la inteligencia, que, sumergida en la ceguera del cuerpo,
no puede distinguir con su pobre luz los débiles lazos que unen las cosas?" pàg. 172

"Todo lo que se conoce se entiende, no según su naturaleza, sino según la capacidad del sujeto cognoscente." pàg. 175

Per Déu no existeix el temps. Ell viu "en un presente simultáneo". pàg. 183

"Dios (...) se mantiene en la simplicidad del estado presente. Abarca el curso infinito del pasado y del futuro y los ve en la simplicidad de su conocimiento como si sucedieran en el presente.
En consecuencia, si se quiere considerar la presciencia por la que conoce todas las cosas, se habrá de concebir ésta no como una especie de conocimiento del futuro, sino como una ciencia de un presente interminable." pàg. 184




divendres, 12 d’abril del 2013

dimecres, 10 d’abril del 2013

Resolució de sistemes d’equacions de dues incògnites pel mètode de reducció.

3x + 6y = 5
4x + 7y = 1

Igualarem la x amb signe contrari perquè quan sumem sigui 0.
El MCM és 12. Multiplicarem la primera equació per 4 i la segona per -3

12x + 24y = 20
-12x -21y = -3

Sumem:

12x + 24y = 20
-12x -21y = -3
--       3y = 17






Ja coneixem la y. Apliquem-la a qualsevol de les equacions.

3x + 6y = 5
3x +(6*5,66) = 5
3x + 34 = 5
3x = 5-34





Confirmem-ho:

3x + 6y = 5
(3*-9,66) + (6*5,66) = (-29)+ 34 = 5
4x + 7y = 1
(4*-9,66) + (7*5,66) = (-38,66) + 39,66 = 1

i si vols fer servir una calculadora, pots provar:

Representació gràfica equacions dues incògnites

Per resoldre-les gràficament hem de "despejar" la y i aplicar-la a cada valor x.
El punt on es creuen és la solució per les dues incògnites:



diumenge, 7 d’abril del 2013

CURSA nº 4 XXXVª Cursa El Corte Inglés

07/04/2013
72.047 participants
5.854 participants amb xip

Temps 10K: 50'57

La pujada a Montjuic és gore pur. I la baixada pitjor!

dissabte, 6 d’abril del 2013

Equacions amb dos incògnites

Hem rebut unes dades estadístiques d'absoluta fidelitat. Ens trobem en la jornada 10 i sabem que la tendència es mantindrà. Ens han donat aquest sistema d'equacions:


Barça: y=3x-3
Madrid: y=2x


Ho podem resoldre gràficament:
Veiem que el punt de creuament és x=3 y=6

Si ho apliquem al partit (x) 10 (ja jugat) sabem que el Barça té 3*10-3= 27 gols (valor de la y). El Madrid, en la mateixa jornada, tindrà 2*10 = 20 gols.
En la següent jornada el Barça tindrà 33 gols i el Madrid 22

També ho podem resoldre pel sistema d'igualació. Primer trobem la y i tot seguit la x


Per veure com es fa la representació gràfica veieu:
http://www.slideshare.net/mduranvacas/representacin-grficas-de-ecuaciones-lineales-con-dos-incgnitas

dilluns, 1 d’abril del 2013

35ª Cursa de El Corte Inglés 2013. Circuit Troll

Interessant la definició de Montjuïc com a Mordor en l'opció Circuito Troll dins
http://blogmaldito.com/2013/03/24/como-sobrevivir-a-la-cursa-el-corte-ingles-y-2/

Considerant que no entenc com la gent escurça el recorregut al girar- pegant-se a les parets- o travessant parterres, em temo una depressió galopant si veig als participants pujar per les escales mecàniques.

Adjunto la imatge de Blogmaldito Running Pub: