dijous, 31 d’octubre del 2013
Correr seriosament (9) Octubre 2013
Sisè mes consecutiu corrent seriosament (es a dir, 260 o més kilòmetres)
Per tant, Maig 272 + Juny 266 + Juliol 311 + Agost 281 + Setembre 270 + Octubre 260 = 1660 Km , es a dir, una mica més que de Barcelona a Myto, a la República Txeca molt prop de Praga.
Per la seva banda, les Mizuno, estrenades el 14 de juny, ja tenen 1290 Km.
Sobre el 260.
Franklin va muntar un quadrat màgic amb resultat de 260 sobre l'espai d'un tauler d'escacs. Dins
http://www.mathpages.com/home/kmath155.htm trobem:
Franklin then described an 8x8 magic square he had devised in his
youth, and the special properties it possessed. Here is the square:
52 61 4 13 20 29 36 45
14 3 62 51 46 35 30 19
53 60 5 12 21 28 37 44
11 6 59 54 43 38 27 22
55 58 7 10 23 26 39 42
9 8 57 56 41 40 25 24
50 63 2 15 18 31 34 47
16 1 64 49 48 33 32 17
As explained by Franklin, each row and column of the square have the
common sum 260. Also, he noted that half of each row or column sums
to half of 260. In addition, each of the "bent rows" (as Franklin
called them) have the sum 260. The "bent rows" are patterns of 8
numbers with any of the shapes and orientations shown below
# - - - - - - - # - - - - - - #
- # - - - - - - - # - - - - # -
- - # - - - - - - - # - - # - -
- - - # - - - - - - - # # - - -
- - - # - - - - - - - - - - - -
- - # - - - - - - - - - - - - -
- # - - - - - - - - - - - - - -
# - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - #
- - - - - - - - - - - - - - # -
- - - - - - - - - - - - - # - -
- - - - - - - - - - - - # - - -
- - - # # - - - - - - - # - - -
- - # - - # - - - - - - - # - -
- # - - - - # - - - - - - - # -
# - - - - - - # - - - - - - - #
Sembla que les diagonals no compleixen el comportament dels quadrats màgics més simples, però si les sumeu i les dividiu per 2 tindreu un bonic 260.
divendres, 25 d’octubre del 2013
English funny stories
http://imghumour.com/categories/comic-strips/
A couple of samples:
http://www.tcj.com/arnie-levin/
A couple of samples:
"Arnie Levin is one of the many New Yorker cartoonists and cover artists whose style probably isn’t immediately identifiable to readers, but whose constant presence since 1974 has contributed incalculably to the magazine’s identity and success. “Howard, I think the dog wants to go out,” says an aproned woman to her pipe-smoking husband in Levin’s most popular Cartoon Bank image. Their pet, dressed to the nines under a top hat and cape, waits patiently."
http://www.tcj.com/arnie-levin/
dissabte, 19 d’octubre del 2013
Recorregut 10K Cros Popular de Sants 2013 XXXV edició
Recorregut del 10K Cros Popular de Sants aquest novembre de 2013:
En paraules de l'organització:
El Cros sortirà de la rambla Brasil cantonada amb Sants a les 10h. A continuació segueix per carretera de Sants fins al carrer Arizala per on tomba per seguir per l'avinguda Madrid. A l'alçada de la rambla de Brasil arribem al primer quilòmetre. Segueix de nou per avinguda Madrid, passa per la plaça del Centre i segueix fins al carrer Numància on hi ha el segon quilòmetre. A continuació el Cros baixa pel carrer Numància fins a la plaça dels Països Catalans, gira pel carrer Enric Bargés i segueix pel carrer Melcior de Palau on trobareu el tercer quilòmetre. La cursa prossegueix fins a la plaça de can Mantega i gira fins al carrer Joan Güell, per on baixa fins plaça de Sants. A continuació segueix per la carretera de Sants fins la rambla Brasil, on arriba al quart quilòmetre. Puja per la rambla Brasil fins al carrer de Miquel Àngel i torna a baixar. El circuït segueix la primera volta per Sants, Arizala i avinguda Madrid on arriba al quilòmetre cinc. Baixa la rambla Brasil fins al carrer Miquel Àngel, torna a pujar i segueix per l'avinguda Madrid. A la mateixa avinguda, a l'alçada del carrer Tenor Massini s'arriba al quilòmetre sis. Després segueix pels carrers Alcolea, creua el passeig de Sant Antoni, on arriba al quilòmetre set. El Cros segueix pels carrers Autonomia, Watt, Muntades, Ermengarda, Rector Triadó i Elisi per sortir al carrer Tarragona on hi ha el quilòmetre vuit. Ja al darrer tram el cros segueix fins la plaça Espanya, per on gira cap a el carrer de la Creu Coberta, on hi ha el quilòmetre nou. El Cros segueix en direcció cap a la rambla de Brasil on es troba l'arribada.
Per fer-ho més fàcil deixo dues imatges on no hi ha solapament:
Des del inici fins el km 04.
Des del 04 fins a la meta.
Per fer-ho més fàcil deixo dues imatges on no hi ha solapament:
Des del inici fins el km 04.
Des del 04 fins a la meta.
divendres, 18 d’octubre del 2013
How our minds can do amazing things
7H15 M3554G3
53RV35 70 PR0V3
H0W 0UR M1ND5 C4N
D0 4M4Z1NG 7H1NG5!
1MPR3551V3 7H1NG5!
1N 7H3 B3G1NN1NG
17 W45 H4RD BU7
N0W, 0N 7H15 L1N3
Y0UR M1ND 15
R34D1NG 17
4U70M471C4LLY
W17H 0U7 3V3N
7H1NK1NG 4B0U7 17,
B3 PR0UD! 0NLY
C3R741N P30PL3 C4N
R34D 7H15.
PL3453 5H4R3 1F
U C4N R34D 7H15.
dilluns, 14 d’octubre del 2013
Missatges en Model Builder
Caldrà analitzar-ho i desenvolupar-ho, però sembla que això pot ajudar:
http://forums.arcgis.com/threads/69376-Message-script-tool-for-ModelBuilder
Code:
Code:
http://forums.arcgis.com/threads/69376-Message-script-tool-for-ModelBuilder
Message script tool for ModelBuilder
Today I got a message script tool working along the lines of the one discussed in the ArcGIS Blog for use in generating messages inside ModelBuilder.
First, an example of how it works, set up as a script tool with two text arguments, the first "MESSAGE","ERROR","WARNING", the second your message. What's new about this one over the one linked from the blog is that with this version, you can do error codes by using the format: "id arg1,arg2". (Sure would be nice if a tool was provided that does this in ModelBuilder.)
Code:
Executing: Message WARNING "id 591 First,Last" Start Time: Thu Oct 18 11:58:10 2012 Running script Message... WARNING 000591: First parameter not Last. Completed script Message...Succeeded at Thu Oct 18 11:58:10 2012 (Elapsed Time: 0.00 seconds)
Code:
# # GP Script tool - Message # for use in ModelBuilder import arcgisscripting gp = arcgisscripting.create() # Message type: MESSAGE, WARNING, ERROR msgType = gp.GetParameterAsText(0).upper() # Message text msgText = gp.GetParameterAsText(1) try: # id message, format: "id 345 arg1,arg2" if msgText[:2].lower() != "id" or msgType == "MESSAGE": raise else: msgList = msgText[3:].split() msgID = int(msgList[0]) # pick up arguments, comma-separated msgArgs = " ".join(msgList[1:]).split(",") msgArgs = [msgType,msgID] + msgArgs gp.AddIDMessage(*msgArgs) except: # text messages if msgType == "MESSAGE": gp.AddMessage(msgText) elif msgType == "WARNING": gp.AddWarning(msgText) elif msgType == "ERROR": gp.AddError(msgText) else: gp.AddMessage(msgText)gp.SetParameterAsText(2,True)
diumenge, 13 d’octubre del 2013
Cursa nº 12 Correbarri 2ª edició 2013
3570 classificats
2606 homes
964 dones
4 Calaixos de sortida: Fico la pota i entro en
el tercer calaix. Amablement em suggereixen que el segon està més endavant.
Sortida totalment respectuosa sense invasió
per part dels calaixos posteriors.
Els comentaristes avisen de la presència d'una
rampa en el km 4,5 per pujar a Lluis Companys evitant els esglaons. Bona idea
i, a banda, et dona una referència a superar.
Cap embussament. Des del primer metre hi ha
espai per córrer. Un home ensopega amb una mare amb carrito i cau al terra.
S'aixeca ràpid.
Els retalladors deixen anar les primeres
llàgrimes d'emoció davant les amplies possibilitats. Davant el Museu d'Història
comencen la seva heroica gesta.
Alguns conductors de la ronda litoral animem
amb els seus clàxons. Al final del Moll de Bosch i Alsina tenim un tram amb
llambordes.
Gir de 180 graus en la plaça de les Drassanes
(la del Paral·lel). Els retalladors tornen a emocionar-se. Encara gaudiran molt
més en la Plaça Palau. Abans, en el Km 3 veiem els que acaben de superar el Km
1.
Passem per davant de l'Estació de França amb
ganes d'entrar a la Ciutadella. Encara falta.
Pugem per Picasso i arribem al 4,5 i la famosa
rampa de fusta. Tremola una mica però sembla que aguantarà. La pujadeta quasi
fins a l'Arc del Triomf serà la màxima pendent. Baixem per Roger de Flor i agafem
Buenaventura Muñoz tot arribant al km 5. Com marca la tradició no miro el meu rellotge
però el cronòmetre lector de xips marca uns 22:44. Encara faré un bon temps.
Agafem el Passeig de Pujades i veig que soc
l'únic que va pel centre. Ah! es l'avituallament d'aigua. Seguint la tradició,
procuro esquivar-ho. A banda, no soc capaç de beure caminant, per tant, corrent
deu ser un miracle.
Arribem finalment a la Ciutadella i els
retalladors ja estan esbarotats. Sols una senyora i jo entrem per la porta
central respectant l'asfalt.
Que xulo trepitjar terra. Arribem al monument
a Prim i veiem un munt de nens esperant per entrar al Zoo i flipant veient-nos.
En un plis sortim de la Ciutadella i agafem el Passeig de Circumval·lació
passant per davant del CEM on tots vam agafar els dorsals.
El passeig de Circumval·lació el faig sovint
en bici o en moto, i es una mica rotllo. En moto s'ha de patir les bandes
sonores i en bici la pujada final, a tocar del metro, es bastant forta. En
canvi, avui ha passat en un no res. Esperava ensumar la flaire dels elefants
però el vent sembla que anava en contra i no ha hagut motivació africana..
Baixem per Trias Fargas passant per sota d'un
edifici a l'alçada del Carrer Moscou.
Agafem la Ronda del Litoral recordant la Cursa
dels Nassos però ben aviat girem i passem per davant de l'edifici de Gas
Natural. Els retalladors albiren el summum però hi ha cintes que els hi ho
impedeixen. Mecachis.
Agafem Salvat Papasseit i al final una petita
rampa ens dona pas al Passeig Marítim. On veiem els que ja encaren la meta. No
veig el punt on es fa el gir i decideixo fermament no fer la mitja marató.
Mentre rondino arribo al punt de gir i al Km 9. Es pot augmentar una mica el
ritme i començo a avançar. En la part final, no ho puc evitar i llenço l’esprint
veient que el marcador està per sota de 45 minuts. Engrescat oblido aturar el
cronòmetre fins els 44:14. Per tant he fet una mica menys. Quan ho consulti
veuré que han estat uns fantàstics –per mi- 44:09.
En el traspàs de meta no hi ha embussament i
tot seguit s’arriba a la zona d’avituallament amb aigua, suc, gatorade, cervesa
(amb alcohol!!!) i dippos. Han tingut la bona idea de donar una bossa per
ficar-ho tot.
En resum, tot molt ben organitzat, una bona
cursa, un temps molt bó. Allò de no fer la mitja marató comença a oblidar-se.
Al final, anant cap el punt de trobada, un
parell d’insensats em demanen que els hi faci una foto amb el seu iphone i no em diuen com fer-ho. Quan veuen que el poso al revés flipen una mica i amablement m’expliquen
com fer-ho tot demanant-me que, millor, faci dos o tres dispars.
Visibilitat dels Km: Molt bona. Marcada amb
pintura vermella al terra i amb un plafó bastant digne un metre més endavant.
Equipaments: una noia portava una mena de
bamba-mitjó com de silicona. Espero que no s’hagi fet mal amb els taps de les
ampolles o similars.
Dorsal: Nom molt visible i això està bé però
molt gran. Jo vaig doblegar la part de propaganda. No entenc els colors. Els
calaixos estaven explicitats amb números i les samarretes marcaven el barri. No
he sabut treure la lògica.
Avituallament: En el 5,2 a les dues bandes del
Passeig Pujades. Sense problemes pels que no volem aigua. A l’arribada, la presència
de cervesa amb alcohol ha estat molt agradable. A banda, aigua, suc i doritos o
cheetos o similar.
Negatiu: Res. Fins i tot diuen que el sistema
de guarda-roba ha estat força innovador i eficient.
Sensacions: Dolor de les tíbies durant els
primers kilòmetres i una sabatilla no gaire ben lligada. Sense pensaments d’abandonar
però sí dels clàssics “que cony faig aquí poden estar la mar de bé al llit?” Però,
com sempre, al final compensa i la nova marca “me llena de orgullo y
satisfacción.”
Sense referents. Una mica el dorsal 120 però
no se en quin moment l’he superat.
dimecres, 9 d’octubre del 2013
dimarts, 8 d’octubre del 2013
Estudios sobre el amor de José Ortega y Gasset
Títol: Estudios sobre el amor
Autor: José Ortega y Gasset
Editorial: Revista de Occidente en Alianza Editorial
Col·lecció: Obras de José Ortega y Gasset. Colección editada por Paulino Garagorri.
Any: 1926
Primera edició: Argentina 1939
Segona edició: en Obras de Ortega y Gasset: 1981 revisada
ISBN: 84-206-4107-3
Pàgines: 250
Contingut:
Nota preliminar de Paulino Garagorri
ESTUDIOS SOBRE EL AMOR
Facciones del amor
Amor en Stendhal
I El amor visionario
II Subitamente y para siempre
III Amor a la perfección
IV Diversidad del amor
V Atención y "manía"
VI De grado y sin remisión
VII Enamoramiento, éxtasis e hipnotismo
VIII
IX
La elección en el amor
I Revelación de la cuenca latente
II Al microscopio
III Amores sucesivos
IV Las "equivocaciones"
V La influencia cotidiana
VI La selección erótica
OTROS ENSAYOS AFINES
El manifiesto de Marcela
La poesía de Ana de Noailles
Epílogo al libro "De Francesca a Beatrice"
Para una psicología del hombre interesante
Para la historia del amor
Paisaje con una corza al fondo
La solución de Olmedo
Meditación de la criolla
Prólogo a "El collar de la paloma" de Ibn Hazm de Córdoba
Captures de text de http://cashflow88.com/Club_de_lectura_UTB/Ortega-Y-Gasset-Estudios_Sobre_El_Amor.pdf
Augment de la concentració:
Autor: José Ortega y Gasset
Editorial: Revista de Occidente en Alianza Editorial
Col·lecció: Obras de José Ortega y Gasset. Colección editada por Paulino Garagorri.
Any: 1926
Primera edició: Argentina 1939
Segona edició: en Obras de Ortega y Gasset: 1981 revisada
ISBN: 84-206-4107-3
Pàgines: 250
Contingut:
Nota preliminar de Paulino Garagorri
ESTUDIOS SOBRE EL AMOR
Facciones del amor
Amor en Stendhal
I El amor visionario
II Subitamente y para siempre
III Amor a la perfección
IV Diversidad del amor
V Atención y "manía"
VI De grado y sin remisión
VII Enamoramiento, éxtasis e hipnotismo
VIII
IX
La elección en el amor
I Revelación de la cuenca latente
II Al microscopio
III Amores sucesivos
IV Las "equivocaciones"
V La influencia cotidiana
VI La selección erótica
OTROS ENSAYOS AFINES
El manifiesto de Marcela
La poesía de Ana de Noailles
Epílogo al libro "De Francesca a Beatrice"
Para una psicología del hombre interesante
Para la historia del amor
Paisaje con una corza al fondo
La solución de Olmedo
Meditación de la criolla
Prólogo a "El collar de la paloma" de Ibn Hazm de Córdoba
Captures de text de http://cashflow88.com/Club_de_lectura_UTB/Ortega-Y-Gasset-Estudios_Sobre_El_Amor.pdf
FACCIONES DEL AMOR
Diferència
entre el desig i l’amor:
"Desear
algo es, en definitiva, tendencia a la posesión de ese algo; donde posesión
significa, de una u otra manera, que el objeto entre en nuestra órbita y venga
como a formar parte de nosotros. Por esta razón, el deseo muere automáticamente
cuando se logra; fenece al satisfacerse. El amor, en cambio, es un eterno
insatisfecho. El deseo tiene un carácter pasivo, y en rigor lo que deseo al
desear es que el objeto venga a mí. Soy centro de gravitación, donde espero que
las cosas vengan a caer. Viceversa: en el amor todo es actividad, según
veremos. Y en lugar de consistir en que el objeto venga a mí, soy yo quien va
al objeto y estoy en él. En el acto amoroso, la persona sale fuera de sí: es
tal vez el máximo ensayo que la Naturaleza hace para que cada cual salga de sí
mismo hacia otra cosa. No ella hacia mí, sino yo gravito hacia ella."(pàg
15)
Mariana
Alcoforado, monja portuguesa gaudint del seu dolor amoròs. Julie de Lespinasse
no es queda enrere. No es pot evitar pensar en Teresa de Jesús.
«Os
agradezco desde el fondo de mi corazón la desesperación que me causáis, y
detesto la tranquilidad en que vivía antes de conoceros.» «Veo claramente cuál
sería el remedio a todos mis males, y me sentiría al punto libre de ellos si os
dejase de amar. Pero, ¡qué remedio!, no; prefiero sufrir a olvidaros. ¡Ay! ¿Por
ventura depende esto de mí? No puedo reprocharme haber deseado un solo instante
no amaros, y al cabo sois más digno de compasión que yo, y más vale sufrir todo
lo que yo sufro que gozar de los lánguidos placeres que os proporcionan
vuestras amadas de Francia.» La primera carta termina: «Adiós; amadme siempre y
hacedme sufrir aún mayores males.» y dos siglos más tarde, la señorita de
Lespinasse: «Os amo como hay que amar: con desesperación.»(pàg.
16)
Peculiaritat
de l’amor en la seva perllongació en el temps front al pensament o la voluntat.
"Porque
-se habrá reparado- el acto de pensar y el de voluntad son instantáneos.
Tardaremos más o menos en prepararlos, pero su ejecución no dura: acontece en
un abrir y cerrar de ojos; son actos puntuales. Entiendo una frase, si la
entiendo, de un golpe y en un instante. En cambio, el amor se prolonga en el
tiempo: no se ama en serie de instantes súbitos, de puntos que se encienden y
apagan como la chispa de la magneto, sino que se está amando lo amado con
continuidad. Esto determina una nueva nota del sentimiento que analizamos; el
amor es una fluencia, un chorro de materia anímica, un fluido que mana con
continuidad como de una fuente. Podíamos decir, buscando expresiones
metafóricas que destaquen en la intuición y denominen el carácter a que me
refiero ahora, podíamos decir que el amor no es un disparo, sino una emanación
continuada, una irradiación psíquica que del amante va a lo amado. No es un
golpe único, sino una corriente."(pàg. 17-18)
AMOR
EN STENDHAL
Tothom
creu que ha amat i que ha gaudit de l’art...
“Stendhal
no consiguió ser amado verdaderamente por ninguna mujer. No debe sorprender
esto demasiado. La mayor parte de los hombres sufre igual destino. Hasta el
punto de que para compensar la desventura se ha creado el hábito y la ilusión
de aceptar como buen amor cierta vaga adhesión o tolerancia de la mujer, que se
logra a fuerza de mil trabajos. Acontece lo mismo que en el orden estético. La
mayor parte de los hombres mueren sin haber gozado jamás una auténtica emoción
de arte. Sin embargo, se ha convenido en aceptar como tales el cosquilleo que
produce un vals o el interés dramático que un novelón provoca.“(pàg.
29)
Cerquem
una perfecció limitada, una perfecció al nostre abast.
“Enamorarse
es, por lo pronto, sentirse encantado por algo (ya veremos con algún detalle
qué es esto del «encantamiento»), y algo sólo puede encantar si es o parece ser
perfección. No quiero decir que el ser amado parezca íntegramente perfecto
-este es el error de Stendhal. Basta que en él haya alguna perfección, y claro
es que perfección en el horizonte humano quiere decir, no lo que está
absolutamente bien, sino lo que está mejor que el resto, lo que sobresale en un
cierto orden de cualidad; en suma: la excelencia.”(pàg. 33)
Doctrina
saint-simoniana:
“Recuerda
esto la doctrina de los saint-simonianos, según la cual, el verdadero individuo
humano es la pareja hombre-mujer”(pàg. 35)
Ceguesa
en vers la realitat:
“Ya
Descartes advertía que cuando al abrir la ventana pensaba ver pasar hombres por
la calle, cometía una inexactitud. ¿Qué era lo que en rigor veía? Chapeaux et
manteaux: rien de plus. (Una curiosa observación de pintor impresionista que
nos hace pensar en Les petits chevaliers, de Velázquez, conservados en el
Louvre y copiados por Manet.) Estrictamente hablando, no hay nadie que vea las
cosas en su nuda realidad. El día que esto acaezca será el último día del
mundo, la jornada de la gran revelación. Entretanto, consideramos adecuada la
percepción de lo real que, en medio de una niebla fantástica, nos deja apresar
siquiera el esqueleto del mundo, sus grandes líneas tectónicas. Muchos, la
mayor parte, no llegan ni a eso: viven de palabras y sugestiones; avanzan por
la existencia sonambúlicamente, trotando dentro de su delirio. Lo que llamamos
genio no es sino el poder magnífico que algún hombre tiene de distender un poro
de esa niebla imaginativa y descubrir a su través, tiritando de puro desnudo,
un nuevo trozo auténtico de realidad.”(pàg. 36)
L’empatia
i la percepció del proïsme no és el nostre fort:
“La
mayor parte de la gente es torpe en su percepción de las personas, que son el
objeto más complicado y más sutil del universo.”(pàg.
37)
Comença
el show. Els que pensin que és un llibre d’autojuda en temes amorosos ja poden
tremolar:
“Ahora
bien: conviene resueltamente decir que el enamoramiento es un estado de miseria
mental en el que la vida de nuestra conciencia se estrecha, empobrece y
paraliza.”(pàg. 37)
Focalitzant i desenfocalitzant. El tòpic diu que sols
ens passa als homes.:
“Es
constitutivo de nuestra conciencia atender algo. Pero no le es posible atender
algo sin desatender otras cosas que, por ello, quedan en una forma de presencia
secundaria, a manera de coro y de fondo.”(pàg. 41)
Qué
ens interesa realment? Qué és l’enamorament?:
“Hay
quien, si en la conversación surge un dato económico, queda absorto, como si
hubiese caído por un escotillón. En otro irá la atención espontáneamente, por
propio declive, hacia el arte o hacia asuntos sexuales. Cabria aceptar esta
fórmula: dime lo que atiendes y te diré quién eres.
Pues bien: yo creo que el
«enamoramiento» es un fenómeno de la atención, un estado anómalo de ella que en
el hombre normal se produce.
Ya el hecho inicial del «enamoramiento» lo
muestra. En la sociedad se hallan frente a frente muchas mujeres y muchos
hombres. En estado de indiferencia, la atención de cada hombre -como de cada
mujer- se desplaza de uno en otro sobre los representantes del sexo contrario.
Razones de simpatía antigua, de mayor proximidad, etc., harán que esa atención
de la mujer se detenga un poco más sobre este varón que sobre el otro; pero la
desproporción entre el atender a uno y desatender a los demás no es grande. Por
decirlo así -y salvas esas pequeñas diferencias-, todos los hombres que la
mujer conoce están a igual distancia atencional de ella, en fila recta. Pero un
día este reparto igualitario de la atención cesa. La atención de la mujer
propende a detenerse por sí misma en uno de esos hombres, y pronto le supone un
esfuerzo desprender de él su pensamiento, movilizar hacia otros u otras cosas
la preocupación. La fila rectilínea se ha roto: uno de los varones queda
destacado, a menor distancia atencional de aquella mujer.
El «enamoramiento»,
en su iniciación, no es más que eso: atención anómalamente detenida en otra
persona. Si ésta sabe aprovechar su situación privilegiada y nutre
ingeniosamente aquella atención, lo demás se producirá con irremisible
mecanismo. Cada día se hallará más adelantado sobre la fila de los otros, de
los indiferentes; cada día desalojará mayor espacio en el alma atenta. Esta se
irá sintiendo incapaz de desatender a aquel privilegiado. Los demás seres y
cosas serán poco a poco desalojados de la conciencia. Dondequiera que la
«enamorada» esté, cualquiera que sea su aparente ocupación, su atención
gravitará por el propio peso hacia aquel hombre. Y, viceversa, le costará una
gran violencia arrancarla un momento de esa dirección y orientarla hacia las
urgencias de la vida.” (pàg. 43-44)
“No se trata, pues, de un enriquecimiento de nuestra
vida mental. Todo lo contrario. Hay una progresiva eliminación de las cosas que
antes nos ocupaban. La conciencia se angosta y contiene sólo un objeto. La
atención queda paralítica: no avanza de una cosa a otra. Está fija, rígida,
presa de un solo ser. Theia manía («manía divina»), decía Platón. (Ya veremos
de dónde viene este «divina», tan sorprendente y excesivo.) Sin embargo, el
enamorado tiene la impresión de que su vida de conciencia es más rica. Al reducirse
su mundo se concentra más. Todas sus fuerzas psíquicas convergen para actuar en
un solo punto, y esto da a su existencia un falso aspecto de superlativa
intensidad.”(pàg. 44)
Enamorament, no
amor, com a imbecil·litat transitòria:
”Reprimamos los gestos
románticos y reconozcamos en el «enamoramiento» -repito que no hablo del amor
sensu stricto- un estado inferior de espíritu, una especie de imbecilidad transitoria.
Sin anquilosamiento de la mente, sin reducción de nuestro habitual mundo, no podríamos
enamoramos.”(pàg. 45)
“Si en el paroxismo
del enamoramiento pudiésemos de pronto ver lo amado en la perspectiva normal de
nuestra atención, su mágico poder se anularía. Mas para hacer esto tendríamos
que atender a esas otras cosas, es decir, tendríamos que salir de nuestra propia
conciencia, íntegramente ocupada por lo que amamos.”(pàg. 46)
“El alma de un enamorado
huele a cuarto cerrado de enfermo, a atmósfera confinada, nutrida por los pulmones
mismos que van a respirarla.”(pàg. 47)
L’altra cara de
la moneda, l’odi:
“Sólo hay un caso en que nuestra atención va por su
propio pie a fijarse en otra persona, y, sin embargo, no se trata de
enamoramiento. Es el caso del odio. Odio y amor son, en todo, dos gemelos
enemigos, idénticos y contrarios. Como hay un enamoramiento, hay -y no con
menor frecuencia- un «enodiamiento»”.(pàg. 48)
Etimologia de l'encantament
“El verso más antiguo es la fórmula mágica que se llamó cantus y carmen. El acto y el efecto mágico de la fórmula era la incantatio. De aquí encanto, y en francés, charme, de carmen.”(pàg. 50)
CONTINUARÀ....
Etimologia de l'encantament
“El verso más antiguo es la fórmula mágica que se llamó cantus y carmen. El acto y el efecto mágico de la fórmula era la incantatio. De aquí encanto, y en francés, charme, de carmen.”(pàg. 50)
CONTINUARÀ....
dilluns, 7 d’octubre del 2013
Oliverio Toscani. Sobre Facebook i el marketing
Avui, al Versió RAC1 han reproduit una entrevista a Oliverio Toscani, el responsable de les campanyes publicitàries de Benetton.
http://rac1.org/versio/podcasts/ (Xarxa 07/10/13)
04:11/16:23
El que pensa de Facebook:
No me interesa. Yo se solamente que ahora sabemos donde los idiotas están, en Facebook, en orden alfabético.
08:52 / 16:23
Sobre el món del marketing:
Peor que la mierda. El marketing disturba la educación sobre todo de los jovenes, explota la debilidad de los jovenes que creen que para ser cualquiera deben de comprar este carro o vestirse de un determinado modo.
http://rac1.org/versio/podcasts/ (Xarxa 07/10/13)
04:11/16:23
El que pensa de Facebook:
No me interesa. Yo se solamente que ahora sabemos donde los idiotas están, en Facebook, en orden alfabético.
08:52 / 16:23
Sobre el món del marketing:
Peor que la mierda. El marketing disturba la educación sobre todo de los jovenes, explota la debilidad de los jovenes que creen que para ser cualquiera deben de comprar este carro o vestirse de un determinado modo.
diumenge, 6 d’octubre del 2013
39 + 1 de Sílvia Soler
Títol: 39 + 1 L'edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Any: 2005
Tercera impressió: Octubre 2005
ISBN: 84-664-0654-9
Pàgines: 176
Pijas en apuros.
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Any: 2005
Tercera impressió: Octubre 2005
ISBN: 84-664-0654-9
Pàgines: 176
Pijas en apuros.
La primera vegada que vaig sentir parlar de l'autora fou definint-la com la germana d'en Toni Soler. Trist.
Desprès, vaig escoltar la seva narració per Catalunya Ràdio amb la veu de l'Àgata Roca Maragall i he de reconèixer que, interpretada, em va agradar bastant. En qualsevol cas, cal diferenciar la interpretació del contingut. Pel que fa al contingut -i en això coincideix amb la novel·la- es tracta de les preocupacions d'un plegat de "pijas" alienes al món real amb l'agreujant que es pensen que sí que ho coneixen. A aquest ambient s'uneix tot un plegat de tòpics en vers els homes amb dos o tres moments que sí que te una certa gràcia.
Un simple entreteniment per mig matí. Si per Sant Jordi et deleixes pel darrer mediàtic endavant, segurament és bastant millor que la majoria però, en cas contrari, no recomanable.
dissabte, 5 d’octubre del 2013
Nou casc
El NZI va perdre la visera per la carretera i, tot i que podia canviar-la, pot ser ja era hora de canviar. Ha tocat un bonic Airoh per 199 €
Sembla que es tracta d'un MATHISSE RSX COLOR amb codi MTRSX11 Black matt
http://www.airoh.com/helmets/open_face/mathisse_rs_x/color#more-1
Sembla que es tracta d'un MATHISSE RSX COLOR amb codi MTRSX11 Black matt
http://www.airoh.com/helmets/open_face/mathisse_rs_x/color#more-1
divendres, 4 d’octubre del 2013
Barris de Barcelona
Disponibles a:
http://www.bcn.cat/publicacions/Cartografia/index.htm
Pdf's de lliure distribució. Aviat en format shape.
http://www.bcn.cat/publicacions/Cartografia/index.htm
Pdf's de lliure distribució. Aviat en format shape.
dijous, 3 d’octubre del 2013
¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes? Superficiales de Nicholas Carr
Títol: The Shallows. What the Internet is Doing to Our Brains.
Any: 2010
Autor: Nicholas Carr
Traducció: Pedro Cifuentes
Editorial: Taurus (Grup Santillana)
Col·lecció: Pensamiento
Pàgines: 340
ISBN: 978-84-306-0812-6
Aquest estiu, a la platja vaig escoltar aquesta bonica conversa:
-Tu sabej que pone en la tumba del Groucho Mars
-No
-"Perdone que no me levante". Jua, jua, jua. Como ejtá muerto...Yo ej que lo se too. Tengo interné en el móvil y lo se to.
No vaig poder evitar pensar en Sòcrates.
També es pot consultar el TED de Sherry Turkle:
http://www.ted.com/talks/sherry_turkle_alone_together/transcript?language=en
Any: 2010
Autor: Nicholas Carr
Traducció: Pedro Cifuentes
Editorial: Taurus (Grup Santillana)
Col·lecció: Pensamiento
Pàgines: 340
ISBN: 978-84-306-0812-6
Aquest estiu, a la platja vaig escoltar aquesta bonica conversa:
-Tu sabej que pone en la tumba del Groucho Mars
-No
-"Perdone que no me levante". Jua, jua, jua. Como ejtá muerto...Yo ej que lo se too. Tengo interné en el móvil y lo se to.
No vaig poder evitar pensar en Sòcrates.
Fa pocs dies va morir Martín de Riquer del que, per cert, no he llegit res. Ronda per la casa una Aproximación al Quijote que suposo que algun dia encetaré. La qüestió es que en l'article de La Vanguardia feien referència al llibre de Nicholas Carr al considerar a Martín de Riquer com un dels darrers savis, com una persona amb cultura relacional molt més enllà de l'erudició.
L'experiència de la platja, l'observació de cada cop més zombies amb pròtesis digitals en forma de telèfon mòbil i l'article sobre Martin de Riquer em van fer apartar una estona de Ortega y Gasset i fer un parèntesi tecnològic.
El primer que he de dir es que es treuen les ganes de fer cap comentari en un blog. En qualsevol cas, aquest blog es d'us personal, per tant, continua tenint sentit parlar sobre els llibres que he llegit per poder consultar-los (jo mateix) en un futur. A banda d'aquesta sensació - traduïda en no tocar l'ordinador (a casa, a la feina ja és més difícil) un parell de dies- s'ha de dir que és un llibre bastant recomanable. Espanta, això sí.
No posaré cap cita, sols un exemple força revelador. Donats dos grups de persones se'ls hi dona el mateix text literari. Al primer grup se li dona en paper i al segon en format digital (en un PC, o tablet o similar) amb hipervincles. En teoria, el segon grup potenciarà (en plan realitat augmentada) la comprensió. En realitat, el primer grup farà una lectura amb pensament lineal del text i ho pairà molt millor que el segon grup que, ha rebut més informació però de forma dispersa i descentralitzada.
La idea general és que Internet ens fa picar d'aquí i d'allà i ens impedeix concentrar-nos de la manera tradicional. No es planteja que sigui millor o pitjor però, amb abundant bibliografia, sembla demostrar-se que la nova metodologia d'accés a la informació afecta físicament al cervell (a nivell, sobre tot, de relacions sinàptiques) i que un mode d'entendre el coneixement, reflexiu i lineal està començant a morir.
Una mica acollonant...
També es pot consultar el TED de Sherry Turkle:
http://www.ted.com/talks/sherry_turkle_alone_together/transcript?language=en
dimecres, 2 d’octubre del 2013
Phrasal verbs i molt més amb VISCA.COM
Dins http://visca.com/ tenim un munt de phrasal verbs, vocabulari, gramàtica, etc.
Molt interessant.
dimarts, 1 d’octubre del 2013
Restaurants sense gluten amb Google Maps
Diria que és la millor pàgina que he trobat. A banda de comentaris dels usuaris presenta els locals en Google Maps la qual cosa et permet l'orientació immediata que sovint necessites al planificar un viatge.
En teoria, tots els locals han rebut la formació de l'associació. En qualsevol cas, evidentment, recomanen verificar-ho.
Es pot descarregar una App per Apple.
Cal registrar-se per afegir comentaris.
Restaurantes sin gluten con Google Maps
Una página que combina los comentarios de los usuarios y el acceso a Google Maps. Esto te permite consultar cómodamente los restaurantes más próximos a tu posición.
Tienen una App para Apple.
Gluten Free Restaurants in Spain with Google Maps
Are you looking for a Gluten Free Restaurant in Spain? Try this link and you will be able to find a Gluten Free Restaurant near you using the Google Maps. It's possible to download its App for Apple products.
http://www.viajarsingluten.com/restaurantes-sin-gluten/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)