Cursa nº 12 Correbarri 2ª edició 2013

3570 classificats

2606 homes

964 dones

4 Calaixos de sortida: Fico la pota i entro en el tercer calaix. Amablement em suggereixen que el segon està més endavant.

Sortida totalment respectuosa sense invasió per part dels calaixos posteriors.

Els comentaristes avisen de la presència d'una rampa en el km 4,5 per pujar a Lluis Companys evitant els esglaons. Bona idea i, a banda, et dona una referència a superar.

Cap embussament. Des del primer metre hi ha espai per córrer. Un home ensopega amb una mare amb carrito i cau al terra. S'aixeca ràpid.

Els retalladors deixen anar les primeres llàgrimes d'emoció davant les amplies possibilitats. Davant el Museu d'Història comencen la seva heroica gesta.

Alguns conductors de la ronda litoral animem amb els seus clàxons. Al final del Moll de Bosch i Alsina tenim un tram amb llambordes.

Gir de 180 graus en la plaça de les Drassanes (la del Paral·lel). Els retalladors tornen a emocionar-se. Encara gaudiran molt més en la Plaça Palau. Abans, en el Km 3 veiem els que acaben de superar el Km 1.

Passem per davant de l'Estació de França amb ganes d'entrar a la Ciutadella. Encara falta.

Pugem per Picasso i arribem al 4,5 i la famosa rampa de fusta. Tremola una mica però sembla que aguantarà. La pujadeta quasi fins a l'Arc del Triomf serà la màxima pendent. Baixem per Roger de Flor i agafem Buenaventura Muñoz tot arribant al km 5. Com marca la tradició no miro el meu rellotge però el cronòmetre lector de xips marca uns 22:44. Encara faré un bon temps.

Agafem el Passeig de Pujades i veig que soc l'únic que va pel centre. Ah! es l'avituallament d'aigua. Seguint la tradició, procuro esquivar-ho. A banda, no soc capaç de beure caminant, per tant, corrent deu ser un miracle.

Arribem finalment a la Ciutadella i els retalladors ja estan esbarotats. Sols una senyora i jo entrem per la porta central respectant l'asfalt.

Que xulo trepitjar terra. Arribem al monument a Prim i veiem un munt de nens esperant per entrar al Zoo i flipant veient-nos. En un plis sortim de la Ciutadella i agafem el Passeig de Circumval·lació passant per davant del CEM on tots vam agafar els dorsals.

El passeig de Circumval·lació el faig sovint en bici o en moto, i es una mica rotllo. En moto s'ha de patir les bandes sonores i en bici la pujada final, a tocar del metro, es bastant forta. En canvi, avui ha passat en un no res. Esperava ensumar la flaire dels elefants però el vent sembla que anava en contra i no ha hagut motivació africana..

Baixem per Trias Fargas passant per sota d'un edifici a l'alçada del Carrer Moscou.

Agafem la Ronda del Litoral recordant la Cursa dels Nassos però ben aviat girem i passem per davant de l'edifici de Gas Natural. Els retalladors albiren el summum però hi ha cintes que els hi ho impedeixen. Mecachis.

Agafem Salvat Papasseit i al final una petita rampa ens dona pas al Passeig Marítim. On veiem els que ja encaren la meta. No veig el punt on es fa el gir i decideixo fermament no fer la mitja marató. Mentre rondino arribo al punt de gir i al Km 9. Es pot augmentar una mica el ritme i començo a avançar. En la part final, no ho puc evitar i llenço l’esprint veient que el marcador està per sota de 45 minuts. Engrescat oblido aturar el cronòmetre fins els 44:14. Per tant he fet una mica menys. Quan ho consulti veuré que han estat uns fantàstics –per mi- 44:09. 

En el traspàs de meta no hi ha embussament i tot seguit s’arriba a la zona d’avituallament amb aigua, suc, gatorade, cervesa (amb alcohol!!!) i dippos. Han tingut la bona idea de donar una bossa per ficar-ho tot.

En resum, tot molt ben organitzat, una bona cursa, un temps molt bó. Allò de no fer la mitja marató comença a oblidar-se.

Al final, anant cap el punt de trobada, un parell d’insensats em demanen que els hi faci una foto amb el seu iphone i no em diuen com fer-ho. Quan veuen que el poso al revés flipen una mica i amablement m’expliquen com fer-ho tot demanant-me que, millor, faci dos o tres dispars.

Visibilitat dels Km: Molt bona. Marcada amb pintura vermella al terra i amb un plafó bastant digne un metre més endavant.

Equipaments: una noia portava una mena de bamba-mitjó com de silicona. Espero que no s’hagi fet mal amb els taps de les ampolles o similars.

Dorsal: Nom molt visible i això està bé però molt gran. Jo vaig doblegar la part de propaganda. No entenc els colors. Els calaixos estaven explicitats amb números i les samarretes marcaven el barri. No he sabut treure la lògica.

Avituallament: En el 5,2 a les dues bandes del Passeig Pujades. Sense problemes pels que no volem aigua. A l’arribada, la presència de cervesa amb alcohol ha estat molt agradable. A banda, aigua, suc i doritos o cheetos o similar.

Negatiu: Res. Fins i tot diuen que el sistema de guarda-roba ha estat força innovador i eficient.

Sensacions: Dolor de les tíbies durant els primers kilòmetres i una sabatilla no gaire ben lligada. Sense pensaments d’abandonar però sí dels clàssics “que cony faig aquí poden estar la mar de bé al llit?” Però, com sempre, al final compensa i la nova marca “me llena de orgullo y satisfacción.”

Sense referents. Una mica el dorsal 120 però no se en quin moment l’he superat.