divendres, 28 de març de 2014

Xarxes ampliades que deterioren de Eulàlia Solé

Xarxes ampliades que deterioren
Eulàlia Solé.
La Vanguardia, divendres 28 de març 2014 pàg. 19

Mark Zuckerberg, ara propietari alhora de Facebook i de WhatsApp, es va passejar pel Mobile World Congress de Barcelona amb la suficiència d’un messies de la comunicació. Tanmateix,això no certifica que de veritat portés una bona nova.

Vejam. En primer lloc va ser l’ordinador,un magnífic instrument per adquirir dades, processar-les i convertir-les en informació. Va arraconar les màquines d’escriure en permetre una redacció sense rectificacions visibles, comptant, a més, amb la connexió a impressores per fer múltiples i nítides còpies. L’arribada d’internet va significar un avenç superlatiu en les comunicacions,convertit el correu electrònic en una eina capaç de connectar el món sencer en pocs segons, sense paper, amb tota mena d’arxius adjunts. La telecomunicació fent la vida més fàcil a l’empresa, a la política i a l’activitat personal. Més tard va sorgir el navegador Web, que proporciona als usuaris la visualització no només de textos i imatges sinó de vídeos, amb la possibilitat de nombrosos enllaços. A més a més, el coneixement es va introduir a la informàtica per mitjà de diccionaris, enciclopèdies, diaris i revistes on line.

L’altre gran progrés ha estat el del telèfon mòbil, transformat actualment en intel·ligent. A funcions extres com ara càmera de fotos, despertador, agenda, GPS i, en especial, accés a internet, s’hi van sumant tants serveis com els d’un majordom eficient i aclaparador a la vegada. La possibilitat d’accedir a múltiples cerques, de mantenir múltiples contactes, de comunicar múltiples coses es transforma en una urgència insistent i esclavitzant. Es tracta d’assabentar-se i de dir el màxim a les màximes persones en una xarxa màxima en la qual es barregen parents i amics ambigus, atès que els uns ho són de veritat i els altres només són perfils virtuals. Que això constitueixi un avenç mereix ser qüestionat.


L’escenari de milions d’addictes abstrets amb el seu aparell als transports públics, la cafeteria o la llar no resulta reconfortant. Sobretot perquè alimenta una societat amb profusió de xerraires sense bases de coneixement. No hi ha temps per a tot, i cal escollir entre un mínim de sapiència o el nedar en la xerrameca vana. La connexió perpètua que un satisfet Mark Zuckerberg predica, més que panacea sembla beuratge per a un món de zombis. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada