Xarxes ampliades que deterioren
Eulàlia Solé.
La Vanguardia, divendres 28 de març 2014 pàg.
19
Mark Zuckerberg, ara propietari alhora de
Facebook i de WhatsApp, es va passejar pel Mobile World Congress de Barcelona
amb la suficiència d’un messies de la comunicació. Tanmateix,això no certifica
que de veritat portés una bona nova.
Vejam. En primer lloc va ser l’ordinador,un
magnífic instrument per adquirir dades, processar-les i convertir-les en
informació. Va arraconar les màquines d’escriure en permetre una redacció sense
rectificacions visibles, comptant, a més, amb la connexió a impressores per fer
múltiples i nítides còpies. L’arribada d’internet va significar un avenç
superlatiu en les comunicacions,convertit el correu electrònic en una eina
capaç de connectar el món sencer en pocs segons, sense paper, amb tota mena d’arxius
adjunts. La telecomunicació fent la vida més fàcil a l’empresa, a la política i
a l’activitat personal. Més tard va sorgir el navegador Web, que proporciona als
usuaris la visualització no només de textos i imatges sinó de vídeos, amb la
possibilitat de nombrosos enllaços. A més a més, el coneixement es va introduir
a la informàtica per mitjà de diccionaris, enciclopèdies, diaris i revistes on
line.
L’altre gran progrés ha estat el del telèfon mòbil,
transformat actualment en intel·ligent. A funcions extres com ara
càmera de fotos, despertador, agenda, GPS i, en especial, accés a internet, s’hi
van sumant tants serveis com els d’un majordom eficient i aclaparador a la
vegada. La possibilitat d’accedir a múltiples cerques, de mantenir múltiples
contactes, de comunicar múltiples coses es transforma en una urgència insistent i esclavitzant. Es tracta d’assabentar-se
i de dir el màxim a les màximes persones en una xarxa màxima en la qual es
barregen parents i amics ambigus, atès que els uns ho són de veritat i els
altres només són perfils virtuals. Que això constitueixi un avenç mereix ser qüestionat.
L’escenari de milions d’addictes abstrets amb el
seu aparell als transports públics, la cafeteria o la llar no resulta reconfortant.
Sobretot perquè alimenta una societat amb profusió de xerraires sense bases de
coneixement. No hi ha temps per a tot, i cal escollir entre un mínim de sapiència
o el nedar en la xerrameca vana. La connexió perpètua que un satisfet Mark
Zuckerberg predica, més que panacea sembla beuratge per a un món de zombis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada