Sortim des de l'Ajuntament de Vilassar de Mar pel Carrer Sant Joan. Tot seguit es converteix en Montevideo i passem per davant del Pérez Sala. Continuem pujant i travessem la Avinguda de Carles III deixant l'Atlàntida a l'esquerra. Continuem pujant per Montevideo i arribem al Cementiri. Portem 1,14 Km.
Superem el cementiri i arribem a la benzinera i la rotonda del Mercadona i les Conserves Dani. Girem a la dreta i el primer carrer a l'esquerra. Tot seguit trepitgem per primer cop terra.
Seguim el camí i ens situem en paral·lel a l'autopista en direcció Barcelona.
En pocs metres arribem al tunel pel que creaurem l'autopista
Hi ha una mica d'aigua a l'esquerra. Pel mig hi ha unes roques considerables i el millor es una mena de vorera a la banda dreta.
Ara agafem un camí paral·lel a l'autopista però direcció Mataró.
Precaució, hi ha alguns clots mig amagats per la gespa.
Tot seguit arribem a un dipòsit i ens endinsem en Cabrils. Arribem al Carrer de la Mina i girant cap a l'esquerra (Nord) tornem a trepitjar terra per un camí entre hivernacles.
La pujada és lleu però ben aviat el camí s'enfila una mica.
Al poc albirem una mena de mini-ermita una mica abandonada.
Ens trobem amb una paret que hem de reseguir i tot seguit tenim el començament d'un primer tast de veritable pujada
Superada aquesta primera prova arribem a una pista forestal força amplia. Es el moment, si queden forces, d'agafar posicions per la pista prèvia al Turó de l'Infern.
Arribem a la finca El Boscany i ara sí ja comença la part de muntanya
Uns pocs metres i abandonem aquesta pujadeta.
Si continuessim cap a l'esquerra vorejant el dipòsit arribariem al Montcabrer. Per tant, en la primera curva baixem pel bosquet de pinassa.
La cosa comença a ser força més agradable
Fins i tot una lleu baixada
Tornem a un sector de pins
Tot seguit un primer element referencial: l'arbre tumbat
Al poc primera presència de pedrots en pujada
Superem aquesta pujada i arribem a un pinassar amb grans blocs granítics
I per fí hem arribat a la cruïlla que s'enfila cap el Turó de l'Infern
Agafem forces. Un ànima caritativa (la meva) ha possat una branqueta recordatòria en l'arbre de la dreta de la imatge.
Són sols 300 metres. Si porteu GPS us ajudarà força més que els comentaris de "Falta molt?" "Menys que al principi!".
La inclinació va augmentant
En un viratge podem veure el Castell de Burriac
Tot seguit quatre detallets de la pujada. Detall 1
Detall 2
Detall 3
I finalment detall 4. A aquest tronc tallat li tinc un especial apreci. Per mi marca una mena de meitat de la pujada.
Continuem amb un parell d'imatges que no han conseguit copçar el desnivell. O pot ser jo ja estava a ran de terra..
Més pujada
Pedrots on cal grimpar una mica
I pedrots on directament es grimpa. El millor del cas es que això no es res comparat amb la pujada al Castell en el bucle del Km 14
Aquí, el terra, molt pla no ho està.
En aquest sector comença el show de les branques on fàcilment t'hi pots enganxar
Una mirada enrere ens fa ser més conscients de la pujada
Aquestes roques anuncies que ja falta bastant poc. De fet estem -pot ser no ho notem- començar a perdre inclinació.
I aquestes ja són la porta d'entrada definitva al Turó de l'Infern.
Ja hem arribat al vèrtex geodèsic 294119001 Més informació d'aquest vèrtex:
ftp://geofons.icc.cat/fitxes/XU/ETRS89/294119001.pdf
Són 323,8 metres oficialment i ja hem superat els 5 Km.
Vista des del Turó de l'Infern:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada