diumenge, 3 de gener de 2016

Busco senyor per amistat i el que sorgeixi de Empar Moliner

Título: Busco senyor per amistat i el que sorgeixi
Autora: Empar Moliner
Editorial: Quaderns Crema
Colección: Biblioteca mínima nº 150
Primera edición: Marzo 2005
Páginas: 171
ISBN: 84-7727-428-2
DIBA: N 833 MOL









Contenido:

¿De quin país la vol?
Cuina mediterrània (per pobres)
Paul Auster vine a l’Ikea
¿Encara no teniu un refugi atòmic?
Remei pels cops
El lot, al·lot
Si l’alcalde ho diu, jo ho faig
Josep Piqué i els desaprensius
Els mugrons de la Kournikova i els meus
Perseguint en Quim Monzó
Fregant terres em guanyo el cel
La “LOCE” vista des d’una paperera
El pes d’una grassa a la lluna
La millor de les casseroles possibles
Camí a la perdició
Com em vaig fer apòstata
Elogi del lector (de gorra)
Ell mai no ho faria (el test)
El teorema de Village People
El taxista metafòric
Els butaners del futur
El condó passa
Óssos per les desgràcies
Bones notícies pel català
El vol de la gallina
El que li falta al tramvia
Embustiador, coneixeràs el dolor
Cor desbocat
Espanya i olé
Paraulotes
Polonesos
Oberbooking
Melòmans del full musical
El meu marit era un heretge
Tots putots
Els alemanys cogombres polonesos
Ves per on!
Gossos catalans
Hadisha a l’època del xat
Busco senyor per amistat i el que sorgeixi

Fa poc vaig escoltar per la ràdio una entrevista a una senyora que havia fet la marató de New York i estava totalment exultant. Era l’Empar Moliner. De seguit vaig recordar el molt que vaig gaudir amb “T’estimo si he begut) i finalment he llegit el “Busco senyor...”
El posaria bastant per sota del “T’estimo” però no deixar de ser una lectura molt agradable.

A destacar:
“Tots putots”–diguem-ne- dedicat al Institut Català de la Dona talment com “El vol de la gallina” amb un final destacable
En plan denuncia ben narrada el de “Hadisha”, una noia musulmana o el de "Remei pels cops" sobre la violència de gènere.
El “Busco senyor”, molt semblant al “Com em vaig fer apòstata”.
“Paul Auster, vine al Ikea” és una mena d’homenatge a Sherlock Holmes
“Fregant terres” seria un dels més literaris juntament a la descripció del bar de Sancho de Àvila en “Camí a la perdició”
“El condó passa” es remarcable i es queda “clavat” en la memòria.

Es inevitable no recordar a Monzó, en el dels mugrons de la Kournikova o el de la casserolada o el "Elogi del lector de gorra" (de fet penso que Monzó ha tocat també aquest tema).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada