Título:
Busco senyor per amistat i el que sorgeixi
Autora:
Empar Moliner
Editorial:
Quaderns Crema
Colección:
Biblioteca mínima nº 150
Primera
edición: Marzo 2005
Páginas:
171
ISBN:
84-7727-428-2
DIBA:
N 833 MOL
¿De quin país la
vol?
Cuina mediterrània
(per pobres)
Paul Auster vine a
l’Ikea
¿Encara no teniu un
refugi atòmic?
Remei pels cops
El lot, al·lot
Si l’alcalde ho
diu, jo ho faig
Josep Piqué i els
desaprensius
Els mugrons de la
Kournikova i els meus
Perseguint en Quim Monzó
Fregant terres em
guanyo el cel
La “LOCE” vista des
d’una paperera
El pes d’una grassa
a la lluna
La millor de les
casseroles possibles
Camí a la perdició
Com em vaig fer
apòstata
Elogi del lector
(de gorra)
Ell mai no ho faria
(el test)
El teorema de
Village People
El taxista
metafòric
Els butaners del
futur
El condó passa
Óssos per les
desgràcies
Bones notícies pel
català
El vol de la
gallina
El que li falta al
tramvia
Embustiador, coneixeràs
el dolor
Cor desbocat
Espanya i olé
Paraulotes
Polonesos
Oberbooking
Melòmans del full
musical
El meu marit era un
heretge
Tots putots
Els alemanys
cogombres polonesos
Ves per on!
Gossos catalans
Hadisha a l’època
del xat
Busco senyor per
amistat i el que sorgeixi
Fa poc vaig
escoltar per la ràdio una entrevista a una senyora que havia fet la marató de
New York i estava totalment exultant. Era l’Empar Moliner. De seguit vaig
recordar el molt que vaig gaudir amb “T’estimo si he begut) i finalment he
llegit el “Busco senyor...”
El posaria bastant
per sota del “T’estimo” però no deixar de ser una lectura molt agradable.
A destacar:
“Tots
putots”–diguem-ne- dedicat al Institut Català de la Dona talment com “El vol de
la gallina” amb un final destacable
En plan denuncia
ben narrada el de “Hadisha”, una noia musulmana o el de "Remei pels cops" sobre
la violència de gènere.
El “Busco senyor”,
molt semblant al “Com em vaig fer apòstata”.
“Paul Auster, vine
al Ikea” és una mena d’homenatge a Sherlock Holmes
“Fregant terres”
seria un dels més literaris juntament a la descripció del bar de Sancho de Àvila en “Camí a la perdició”
“El condó passa” es
remarcable i es queda “clavat” en la memòria.
Es inevitable no
recordar a Monzó, en el dels mugrons de la Kournikova o el de la casserolada o el "Elogi del lector de gorra" (de fet penso que Monzó ha tocat també aquest tema).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada